La força aparent de Putin

Podria fer mal, i en fa molt, però sembla que el president de Rússia, Vladímir Putin, no ha emprès el camí més eficaç per a sortir del forat en què s’ha ficat. L’inquilí del Kremlin vol ocultar allò que no guanya al territori matant civils a les ciutats i provant de fer una impressió de força i por.

Qui té força, qui té una estratègia guanyadora, no bombarda ciutats i guanya en les zones on de sempre s’ha guanyat la guerra: amb armes per terra, mar i aire, i amb paraules als despatxos. És a dir, amb diplomàcia. En aquest àmbit, en la diplomàcia, Putin té les portes de la major part de cancelleries importants tancades, perquè ha dut la seva estratègia a allò que es coneix com una situació irreversible. Fins ara, la Xina no li ha donat suport absolut, Turquia, tampoc… I el suport de Bielorússia, Corea del Nord, Eritrea i Síria no té cap influència diplomàtica.

Putin té bombes de sobres i pot matar molts ciutadans ucraïnesos els mesos vinents, però cada mort allunya una solució dialogada. Aquestes bombes són signes de debilitat.

L’estratègia de Putin té uns quants objectius. El primer, la venjança de qui no veu cap victòria a l’horitzó. El segon, sembrar la por entre els ucraïnesos perquè pressionin el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i, així, s’assegui amb Putin a la taula de negociació; aparentment, Putin vol negociar, però Zelenski, no. El tercer, satisfer el desig de sang dels ciutadans i militars que li demanen que carregui amb més violència contra Ucraïna.

Mentrestant, els Estats Units i Europa no canviaran pas l’estratègia que han seguit fins ara, atès que el seu objectiu principal és que no es mori ni un sol soldat dels seus. Putin pot matar tants ciutadans ucraïnesos com vulgui –fins ara n’ha mort milers, i en matarà més–, però ni els EUA ni Europa no faran cap intervenció directa en aquest conflicte.

És Ucraïna qui hi posa els morts.