02.09.2020 - 15:39
|
Actualització: 03.09.2020 - 09:36
Els detectors d’onades gravitacionals LIGO i Virgo han detectat el senyal de la formació d’un forat negre amb una massa cent quaranta-dues vegades més gran que la del Sol, ara fa set mil milions d’anys.
El 21 de maig de 2019 es va detectar un senyal d’uns quatre moviments curts, que han etiquetat com a GW190521, el qual tenia una durada de menys d’una dècima de segon. Els investigadors van trobar que va ser generada per una font que es troba a uns cinc gigaparsecs de distància, quan l’univers tenia aproximadament la meitat de la seva edat, fet que la converteix en una de les fonts d’ones gravitatòries més distants detectades fins ara.
Sobre com es va produir el senyal, els investigadors, a través d’eines computacionals i de modelatge d’última generació, creuen que va ser generat per una fusió de forats negres binaris amb propietats inusuals.
Els moviments detectats serien el xoc de dos forats negres d’una massa d’entre 66 i 85 vegades la del Sol, que va generar un forat negre encara més massiu, de 142 masses solars. El més gran trobat fins ara, i amb una fusió que va generar una quantitat d’energia equivalent al de vuit masses solars.
En un comunicat, el membre de Virgo Nelson Christensen ha explicat que no és similar al xerric que detecten habitualment, sinó que ‘això és més un bang’ i que és el senyal més massiu trobat fins ara.
L’equip internacional de científics, que conformen la Col·laboració Científica LIGO (LSC) i la Col·laboració Virgo, ha informat de les troballes en dos articles publicats aquest 2 de setembre. Un, que apareix a Physical Review Letters, i detalla el descobriment, i l’altre, a The Astrophysical Journal Letters, que analitza les propietats físiques del senyal i les implicacions astrofísiques.
