Per què el forat de la capa d’ozó ha crescut exponencialment de manera sobtada?

Els mesuraments del satèl·lit Copernicus Sentinel-5P mostren que el forat de la capa d’ozó enguany sobre l’Antàrtida és un dels més grans registrats mai, tot trencant amb la tendència a la baixa dels darrers anys. El sospitós d’aquest canvi radical no és cap altre que l’erupció del volcà de Tonga.

El forat, que els científics coneixen com a “zona d’esgotament de la capa d’ozó”, va assolir una grandària de 26 milions de quilòmetres quadrats el passat 16 de setembre. Es tracta d’una àrea aproximadament tres vegades més gran que no tot el Brasil, segons que informa l’Agència Espacial Europea (ESA).

La grandària del forat de la capa d’ozó fluctua amb el pas de les estacions. D’agost a octubre, l’àrea del forat augmenta, tot assolint l’extensió més alta entre mitjan setembre i mitjan octubre. Quan les temperatures a la part alta de l’estratosfera comencen a augmentar a l’hemisferi sud, el procés d’esgotament de l’ozó es desaccelera, el vòrtex polar s’afebleix i acaba descomponent-se. Cap a final de desembre, els nivells d’ozó tornen a la normalitat.

La influència de l’Hunga Tonga

La variabilitat de la grandària del forat d’ozó està determinada, en gran manera, per la força d’una banda de vent fort que flueix al voltant de la zona antàrtica. Aquesta banda de vent és una conseqüència directa de la rotació de la Terra i de les fortes diferències de temperatura entre les latituds polars i centrals.

Si la banda de vent és forta, actua com una barrera: les masses d’aire entre latituds polars i temperades deixen d’intercanviar-se. Les masses d’aire queden llavors confinades a les latituds polars i es refreden durant l’hivern.

Tot i que és possible que sigui massa aviat per a escatir les raons darrere de les concentracions d’ozó actuals, alguns investigadors especulen que els patrons inusuals de la concentració atmosfèrica d’ozó d’enguany podrien estar associats amb l’erupció de l’Hunga Tonga-Hunga Ha’apai el gener del 2022.

Antje Inness, científica sènior de Copernicus, explica: “L’erupció del volcà Hunga Tonga el gener del 2022 va injectar una gran quantitat de vapor d’aigua a l’estratosfera, que tan sols va arribar a les regions del pol sud després del tancament del forat d’ozó de 2022.

“El vapor d’aigua podria haver potenciat la formació de núvols estratosfèrics polars, on els clorofluorocarbonis (CFC) poden reaccionar i accelerar l’esgotament de la capa d’ozó. La presència de vapor d’aigua també pot contribuir al refredament de l’estratosfera antàrtica, potenciant encara més la formació d’aquests terrossos estratosfèrics polars i donant com a resultat un vòrtex polar més robust”.

No obstant això, cal assenyalar que l’impacte exacte de l’erupció de l’Hunga Tonga en el forat d’ozó de l’hemisferi sud encara és una línia d’investigació activa. Això es deu a l’absència de casos anteriors en què s’injectessin quantitats tan grans de vapor d’aigua en l’estratosfera.

En les dècades dels setanta i els vuitanta, l’ús generalitzat de clorofluorocarbonis nocius en productes comercials com ara neveres i llaunes d’aerosol va malmetre l’extensió de l’ozó a la part alta de la nostra atmosfera, cosa que va causar un forat en la capa d’ozó sobre l’Antàrtida.

En resposta a això, en 1987 es va crear el Protocol de Mont-real per a protegir la capa d’ozó, tot eliminant progressivament la producció i el consum d’aquestes substàncies nocives. Això ha donat lloc a una recuperació sense precedents de la capa d’ozó.