05.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 06.02.2024 - 07:35
Dijous, dia 8, l’Audiència de Barcelona decidirà si rebaixa la pena d’en Joan, un noi de l’Empordà condemnat a dos anys, quatre mesos i setze dies de presó per un delicte de coaccions amb els agreujants de superioritat i de discriminació per motius ideològics. El van condemnar per un conflicte entre dues mobilitzacions, de favorables i de contraris a Felipe VI, en una visita que ell i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, van fer a Barcelona el 2020. La seva defensa hi ha presentat un recurs en contra demanant-ne l’absolució o, en tot cas, que se’n retirin els agreujants, que són els que fan que la condemna superi els dos anys de presó, la pena mínima per a suspendre l’entrada a la presó. Allò que decideixi el tribunal és especialment significatiu perquè el cas d’en Joan no entraria en la llei d’amnistia tal com és redactada ara com ara.
La llei d’amnistia, en l’article primer, defineix les accions i delictes que s’amnistiarien i deixarien sense efecte la persecució penal, administrativa o comptable. La majoria de supòsits giren entorn de l’organització i l’execució de les votacions del 9 de novembre de 2014 i del primer d’octubre de 2017; o de les protestes al carrer contra la repressió judicial a l’independentisme. També s’amnistien els actes de “desconsideració, crítica o greuge” contra autoritats, funcionaris, organismes o institucions, o els seus símbols. Fins i tot, amnistia els agents de policia acusats d’haver fet mal a votants o manifestants amb càrregues o actuacions desproporcionades, sempre que no siguin jutjats per tortures o hagin mutilat o hagin fet perdre un òrgan. Ara, no hi ha cap referència que pugui servir per a demanar l’amnistia a un condemnat per coaccions.
“Tal com es delimita a la llei, nosaltres en quedem fora”, diu la seva advocada, Norma Pedemonte, del col·lectiu Alerta Solidària. Veu que el cas no seria amnistiat per dos motius. El primer, que el delicte de coaccions no hi és recollit. “Per mi, això és clar.” A banda, creu que encara que es resolgués això es podrien trobar impediments perquè, formalment, l’amnistia es vincula al procés independentista, i allò era una protesta contra el rei espanyol.
Fonts d’Esquerra diuen que si bé Alerta Solidària no s’hi va posar en contacte per demanar-los que incloguessin d’alguna manera el cas d’en Joan a l’amnistia, en tenien constància. Justament per això, diuen, van mirar d’introduir una esmena a la llei per modificar l’apartat c de l’article primer, que inclou a l’amnistia els actes de “desconsideració, crítica o greuge”, perquè no es limitessin a autoritats, funcionaris, organismes o institucions, sinó que també s’amnistiessin els greuges contra particulars. D’aquesta manera, consideren, s’hi hauria inclòs el delicte de coaccions. Ara, asseguren que no va ser possible per la negativa del PSOE. “Per això sempre diem que aquesta no és la llei d’ERC, és la llei que hem aconseguit d’acordar diversos actors, i no hi entra tot el que voldríem”, diuen les fonts.
Per la seva banda, Junts ha respost a VilaWeb que sempre han defensat que l’amnistia no va de noms, sinó de fets, i que aquest cas entraria dins la llei d’amnistia amb l’aprovació de les seves esmenes que es mantenen vives i que es continuen negociant amb el PSOE.
La jutgessa considera provada una agressió que la víctima nega
La sentència condemnatòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, exposa com a “fets provats” allò que la jutgessa creu que va passar el 9 d’octubre de 2020 després d’haver escoltat la víctima, l’acusat i els testimonis, a més de la revisió de les proves documentals. Segons aquest relat, en Joan va coaccionar una dona monàrquica que volia mostrar el seu suport a Felipe VI, que visitava Barcelona pel lliurament d’uns premis empresarials a l’interior de l’Estació de França. L’ANC, Òmnium Cultural i els CDR havien convocat una concentració contra Felipe VI i Sánchez, i un grupuscle anomenat Associació Concòrdia Reial Espanyola va fer una convocatòria a favor i va aplegar una desena de persones. La sentència diu que els manifestants republicans –unes cinc-centes persones, diu– van increpar els monàrquics, els van llançar aigua i els van empentar fora de la zona, fins al punt que els Mossos d’Esquadra els van convidar a anar-se’n per garantir-ne la seguretat.
En concret, la jutgessa considera provat que en Joan era entre el grup de manifestants que els va increpar i diu que, en un moment determinat, va guixar amb un esprai negre una bandera espanyola que una dona duia penjada. També creu provat que la va empènyer, li va clavar puntades de peu i li va dir expressions com “puta”, “nazi” i “fatxa”. Això sí, diu que la dona no va tenir cap lesió. I afegeix que tot seguit també va fer servir l’esprai per a pintar un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona que era aparcat allà a prop amb les paraules “puta poli”, tot i que diu que no va causar danys al vehicle.
Ara, la mateixa sentència explica que la dona no recordava que l’haguessin empès, i els insults que rememora són diferents dels que la jutgessa escriu com a fets provats: “Filles de puta, filles de puta; marxeu, velles porques feixistes!” Va dir que en un moment donat va sentir olor de gasoil a l’esquena i que, quan es va girar, li van prendre la bandera espanyola, que li havien pintat amb un esprai negre. Va dir que els manifestants republicans li van fer por i que “van haver d’abandonar la manifestació amb l’ajuda dels Mossos d’Esquadra”.
D’una altra banda, durant el judici en Joan va dir que sí que havia participat en la manifestació contra el rei espanyol, però va negar haver increpat al grup de monàrquics. Tampoc, va dir, no tenia cap esprai negre. Va explicar que quan anava a dinar amb uns amics un grup de policies va sortir d’una furgoneta, els van identificar i escorcollar, i a ell el van detenir, però que en aquell moment no entenia per què. Ho va corroborar un amic seu que va declarar en el judici, que va dir que havien decidit d’anar-se’n de la manifestació quan els va semblar que l’ambient no era l’adequat.
Ara, la jutgessa no els va creure i va considerar que la versió de la dona monàrquica i dels agents dels Mossos d’Esquadra que van declarar com a testimonis acreditava prou que l’havien coaccionada. També va tenir en compte una fotografia publicada pel diari ABC, en què apareixia un noi guixant una creu a la bandera espanyola de la dona, i que la jutgessa veu clar que és ell.
Les incongruències que poden dinamitar la condemna
El recurs presentat a l’Audiència de Barcelona toca diverses qüestions, però remarca detalladament la manca de motivació de la condemna i les incongruències entre el relat de fets provats i allò que es va dir al judici. “No pots dir que una senyora reconeix un fet quan ella ho nega. A preguntes de la fiscal, va negar que la toquessin. No que li peguessin, eh? Que la toquessin. Em sembla flagrant”, diu a VilaWeb Pedemonte.
De fet, el recurs esmena uns quants punts del relat de fets provats, com ara que coincidissin dues concentracions de signe contrari al mateix indret. De fet, diu que la concentració espanyolista no la va convocar ningú: “Res més lluny de la realitat, perquè no hi va haver cap prova sobre la convocatòria per part de l’Asociación Concordia Española. Encara més, consta en actuacions com la concentració convocada –motiu pel qual hi havia dispositiu policíac– era una protesta contra la presència del rei així com del president del govern [espanyol]. I tots els agents del cos de Mossos d’Esquadra que van declarar van referir adonar-se de la presència del grup de deu persones amb banderes espanyoles quan aquests van col·locar-se enmig de la protesta de signe contrari.”
També exposa que la víctima va dir que no coneixia aquesta entitat ni sabia que haguessin convocat cap concentració, i que si se’n va acabar anant va ser perquè els ho havien demanat agents de paisà dels Mossos d’Esquadra. Sobre els Mossos, l’advocada diu que van ser ells que van dir que havien agredit la víctima, i que la jutgessa els dóna presumpció de veracitat, “contra allò que ha establert la doctrina, sense tampoc valorar les incongruències relatades”. També remarca que sovint els agents parlaven en plural, tot i que hom els demanava la seva conducta concreta, i que més d’una vegada es van contradir entre ells.
Al recurs també critica que durant la instrucció judicial li van dir que l’investigaven pels delictes de danys, injúries i contra l’exercici dels drets fonamentals, però al judici la fiscalia va acabar acusant-lo de coaccions amb els agreujants de superioritat i de discriminació ideològica. Això, remarca l’advocada, produeix indefensió, perquè és imprescindible saber amb prou temps de què és acusat per a poder-se’n defensar correctament.
Sense els agreujants seria més difícil que la condemna superés els dos anys de presó i, per tant, que hagués d’entrar a la presó. És per això que l’advocada es cura en salut i demana que si finalment no és absolt per tot això que exposa, no li apliquin els agreujants. Recorda la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, que marca quatre requisits per a considerar un abús de superioritat: que hi hagi un desequilibri de forces important favorable a la part agressora; que la superioritat dificulti notablement que la part ofesa pugui defensar-se; que els agressors siguin conscients del desequilibri de forces i se n’aprofitin; i que la superioritat no sigui inherent al delicte. Tenint en compte tot plegat, l’advocada concedeix que a tot estirar es pot considerar que es compleix el primer supòsit, però cap dels altres. Especialment, remarca que la intervenció policíaca per a allunyar-la de la manifestació independentista impedeix que es pugui considerar que va afectar la seva possibilitat de defensa.
L’advocada també diu que no té sentit considerar que hi va haver un agreujant de discriminació ideològica perquè, tal com diu la jutgessa, no té vinculacions ni relacions conegudes amb grups o plataformes radicals o violents. A més, insisteix que la víctima va negar tant que l’arribessin a tocar com que li diguessin “puta”, “nazi” o “fatxa”: “Es consideren fets provats per a aplicar l’agreujant fets que la víctima ha negat.”
En declaracions a VilaWeb, Pedemonte insisteix en aquesta mateixa idea: “Els Mossos tenen un protocol perquè no s’ajuntin manifestacions antagòniques. Per tant, no pots ser al mig. Pots posar-te a un costat, però al mig no és el millor lloc. Si deu persones apareixen enmig d’una manifestació independentista amb banderes espanyoles, què es pensen que passarà?”
