06.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.10.2021 - 17:45
La nova novel·la de l’escriptor i enigmista Màrius Serra, Fora de joc a Montserrat, en què fa tàndem amb l’expert en jocs Oriol Comas, ambienta l’acció en aquest paratge tan espectacular, el massís de Montserrat, i la vida dins l’abadia. És el tercer títol de la sèrie Comas i Coma, després de La novel·la de Sant Jordi i Jugar-s’hi la vida. Les dues primeres les va publicar Amsterdam, i aquesta tercera arriba amb el segell Empúries.
La història se situa després de la pandèmia, en un moment en què el monestir vol revitalitzar les activitats culturals. En aquest context, l’Oriol Comas –personatge– convoca alguns dels experts en jocs de més prestigi mundial per establir un cànon, el dels cent jocs de taula més bons de la història. L’aplec pren el nom de Ludocànon. Però el primer vespre, quan tots quinze jutges són a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel abat Cisneros. I no serà l’últim.
És curiós que la muntanya més coneguda de Catalunya, geològicament tan extraordinària i vistosa i amb una abadia tan important per a la cultura i la llengua catalanes, hagi estat l’escenari de tan poques novel·les. Màrius Serra ho atribueix sobretot al fet que Montserrat intimida. Per una banda, és carregada de símbols intocables i, per una altra, hi ha el perill de banalitzar-la.
Amb tot, Serra relata Fora de joc a Montserrat a partir del gènere negre –una condició establerta per a la sèrie Comas i Coma– i converteix en narradora protagonista una jove a la trentena, la Sol. “Té el comandament absolut de la història, és disruptiva i desacomplexada i l’he bastida des d’una òptica lingüística, per marcar el salt generacional.”
La Sol, juntament amb el seu xicot, el periodista Garota, un boomer, comencen a trobar indicis que els crims tenen relació amb uns fets que van passar als anys setanta a l’Escolania. El relat del present que fa la Sol –és la primera vegada que Serra fa protagonista i narradora una dona jove– es combina amb uns relats amb narrador omniscient, ambientats a la dècada dels setanta, el primer dels quals és inspirat en el començament de Laia, de Salvador Espriu. En un altre moment, també hi ha una referència a Soleiada, de Joan Maragall. És d’aquesta manera que la novel·la, segons Serra, aconsegueix d’agafar fondària.
L’escriptor no ha defugit un tema espinós com els abusos a menors que han marcat aquestes darreres dècades les congregacions eclesiàstiques de tot arreu –ahir, Le Monde va publicar un escàndol majúscul a l’estat francès, i el 2019 l’abat de Montserrat es va disculpar públicament pels abusos que es van cometre els anys setanta a l’abadia. Apareixen en la novel·la, però són un argument secundari. Les motivacions criminals no provenen dels abusos, tot i que la Sol en té sospites.
Màrius Serra té una experiència molt viscuda a Montserrat; hi anava, ja a disset anys, i s’instal·lava a les cel·les a escriure. “És un homenatge a Montserrat, un lloc culte i rebel, que va ser i és”, diu.
La sèrie Comas i Coma té la singularitat que tot i que les novel·les són escrites per Màrius Serra, Oriol Comas li fa de partenaire a dos nivells: apareix com a personatge de ficció i participa de l’elaboració de la trama i dels jocs de taula que apareixen en cada títol.
El llibre també rubrica el retorn de Màrius Serra al Grup 62: ara fa quatre anys, l’escriptor es va “passar” al grup Som, començant a publicar amb Amsterdam. Però, segons Serra, la relació no ha acabat de funcionar. Per això, aquest tercer lliurament de la sèrie ja es publica amb Empúries. Per una altra banda, la relació amb el Grup 62 ha estat molt bona també arran de la traducció al català actual del Tirant lo Blanc feta per Serra, volum del qual ja se n’han venut més de cinc mil exemplars.
