FoodieTourBCN: “Quan vaig canviar al català les interaccions van créixer molt”

Núria Domènech (Barcelona, 1993) és la persona que hi ha darrere de FoodieTourBCN, un perfil d’Instagram especialitzat en recomanacions de restaurants que ha fet fortuna. Tot just quan fa deu anys que va començar el projecte, ha arribat a la simbòlica xifra dels cinquanta mil seguidors, fet que converteix aquest compte en tot un referent de la creació de continguts gastronòmics en llengua catalana.

Parlem amb Domènech perquè ens expliqui què hi ha darrere d’aquesta manera de perfils, com més va més habituals a les xarxes, i com ha evolucionat en aquests deu anys creant contingut a internet.

—Com us vau introduir en el món de la creació de continguts?
—Va ser fa deu anys. Tota la vida m’ha agradat molt la gastronomia, el fet d’anar a sopar fora, de conèixer restaurants… El 2014, quan va començar l’era d’Instagram, vaig començar a publicar fotos al meu perfil personal perquè també m’agrada molt la fotografia. Va ser llavors quan una amiga em va proposar de publicar-les en un altre compte específic sobre restaurants.

—Us esperàveu arribar a la xifra dels cinquanta mil seguidors?
—No. Al gener en tenia divuit mil, que ja és una xifra molt bona… Els encaixo amb gratitud i sobretot responsabilitat, perquè cada vegada hi ha més gent que confia en les meves recomanacions i això em fa ser encara més curosa amb les coses que penjo. Ara mateix, estic molt il·lusionada amb aquest projecte i agraïda a la gent que em dóna suport.

—Aquests seguidors generen un retorn econòmic important?
—No, un perfil d’Instagram amb molts seguidors no et garanteix ingressos. Òbviament, si els busques, sí. Sobretot, amb col·laboracions amb marques o, en el meu cas, restaurants. Però no tinc aquesta intenció de monetitzar. El millor de no dedicar-m’hi professionalment és que puc exercir amb tota llibertat, sense estar pendent de què em paguen els restaurants. Sempre puc escollir què vull publicar.

—Al començament, el contingut que creàveu era en castellà, i més endavant vau passar al català.
—Vaig començar fa deu anys, en un moment en què no hi havia gaires perfils de gastronomia, i vaig fer-ho en castellà. En aquest temps hi ha hagut moments d’alts i baixos. Etapes de molta activitat i d’altres en què em costava ser constant, perquè no hi acabava de connectar del tot, malgrat tenir gairebé setze mil seguidors. A principi d’enguany, vaig identificar una sèrie de coses a canviar, entre les quals, l’idioma. El català és la meva llengua, la faig servir en el dia a dia i m’hi sento més còmoda. Crec que m’ha permès d’acostar-me més a la gent i transmetre les coses com a mi m’agrada. Em sento molt més natural parlant en català.

—Vau notar un canvi en l’audiència?
—Quan vaig canviar al català les interaccions van crèixer molt, que al final és el que busco. Això també va fer que jo fos molt més constant. Ara es generen converses a partir dels vídeos, la gent m’escriu missatges explicant-me que ha anat a algun restaurant que he recomanat i també em fan recomanacions… Això és molt bonic i m’aporta molt. Em motiva.

—Hi ha qui diu que, per triomfar a internet, s’hi han de fer servir llengües dominants, com l’anglès o el castellà. En canvi, en el vostre cas, l’èxit us ha arribat quan heu optat pel català. Quin missatge creieu que envia, això?
—No havia fet aquesta reflexió, però és molt interessant. Crec que envia un missatge molt positiu. Cada vegada hi ha més exemples de creadors de contingut en català que ho fan molt bé i tenen èxit. Per mi, la clau de l’èxit ha estat sentir-me còmoda amb la llengua amb què m’expresso. Crec que aquest ha estat el clic. Jo animaria la gent que, si parla català en el dia a dia i és la seva llengua diària, creï continguts en català, perquè és com s’expressarà millor i seran més autèntics.

—Quins altres canvis vau fer?
—Vaig apostar pel vídeo. De fet, ara gairebé només publico vídeos. I també aparec molt més davant la càmera. D’ençà d’aquests canvis, el perfil funciona molt bé i he crescut molt en nombre de seguidors. Estic molt contenta.

—Què en penseu, dels qui diuen que perfils com el vostre poden contribuir a la gentrificació?
—És una qüestió delicada, que és a l’ordre del dia perquè és un problema real que tenim a tot el país. Intento ser curosa amb això, pensar-hi. És obvi que, si un contingut es fa viral a les xarxes, això fa que la gent conegui més aquell restaurant. Sempre intento saber què en pensen els propietaris dels locals que visito abans de publicar els vídeos, perquè n’hi ha alguns que prefereixen de mantenir-se en un perfil baix per evitar l’arribada de turistes. En aquest sentit, intento cuidar els locals de tota la vida i no exposar-los gaire si no és una petició especial.

—Quina formació acadèmica teniu?
—He estudiat administració i direcció d’empreses, també un màster en màrqueting. No em dedico professionalment al món de les xarxes, tinc la meva feina, i el perfil és la via que tinc per a treballar la creativitat, la comunicació i la fotografia, que m’apassionen.

—Quan aneu a un restaurant i us serveixen un plat, què en valoreu?
—Primer, el producte, que sigui de qualitat i de temporada. També valoro molt l’harmonia del restaurant. Com m’atenen, si s’hi respira bon ambient, si els treballadors i els clients hi són a gust. Per a acabar, també em fixo en l’emplatat i com s’ha cuinat; sobretot, miro si el plantejament és original o no.

—Com trieu els restaurants que visiteu?
—Depèn. Alguns ja els tinc clissats de fa molt de temps. També m’agrada fixar-m’hi quan passejo per la ciutat, veure quins locals nous han obert. Altres me’ls recomanen amics o familiars. Darrerament, els seguidors també m’envien moltes recomanacions.

—Se us acosten alguns restaurants directament?
—Sí, de vegades m’escriuen oferint-me col·laboracions. Abans d’acceptar-les, faig una recerca prèvia. L’objectiu del perfil és recomanar establiments com ho faria als meus amics o familiars. No faré mai cap publicació sobre un restaurant que no recomanaria a algú. Per tant, estudio molt curosament el lloc i, si veig que encaixa amb allò que busco, hi vaig.

—Heu tingut males experiències?
—Només una. Vaig anar a un restaurant que em pensava que estaria bé i, un cop allà, no em va acabar d’encaixar. Ho vaig comentar i no ho vaig acabar publicant.

—No acostumeu a fer crítiques negatives.
—No m’agrada. Com que no tinc estudis de gastronomia, no em considero ningú per a publicar un vídeo dient que un restaurant és una merda. A més, entenc que és un esforç molt gran, obrir un negoci d’hostaleria. Per tant, prefereixo no publicar-lo i prou.

—Vau obrir el perfil d’Instagram el 2014, en quin moment us vau adonar que la cosa anava de debò?
—Recordo quan, al principi, em va escriure el primer restaurant per col·laborar-hi, un argentí que fa unes carns molt bones al barri del Poblenou de Barcelona. Això va ser el primer moment àlgid. No m’ho creia! Devia tenir uns tres-cents seguidors. Ara bé, crec que el moment en què més he sentit que aporto alguna cosa és ara.

—Com han canviat els restaurants en aquests deu anys?
—Jo separo dos tipus de restaurants: els de tota la vida, que no canvien i són el millor que tenim; i després també hi ha els temàtics, que en el nostre món cada dia més globalitzat també proliferen més i més. Aquests van a modes. Vam tenir la moda dels japonesos, dels mexicans, dels xinesos. En aquest segon grup, hem canviat molt. Ara mateix, van creixent els restaurants de platerets per a compartir i de vins naturals.

—Com més va, hi ha un ventall més ampli per a escollir.
—Sí, és bona notícia, sempre que sapiguem conservar els cellers i els establiments de tota la vida, que fa moltíssims anys que lluiten per sobreviure. Van superar una pandèmia i moltes dificultats més. La resta d’alternatives, benvingudes siguin, sempre que ofereixin un bon servei i una relació qualitat-preu adequats.

—No trobeu que hi ha com més va més establiments que se centren més en la imatge, i que els seus plats funcionin bé a les publicacions a les xarxes, que no pas en la gastronomia en si?
—Totalment d’acord. No vull generalitzar, però aquests restaurants a mi no m’agraden gaire. El més important d’un plat és el sabor i el producte que hi ha. Més enllà d’això, l’emplatat o la presentació són un plus. Pots anar a una restaurant on la presentació potser no és la més pensada, però quan hi poses la càmera s’aprecia igual el bon producte i la gent ho sap valorar.

—Quanta estona dediqueu a cada vídeo que publiqueu a Instagram?
—El dia de l’enregistrament acostumo a estar-m’hi un parell d’hores. Acostumo a anar-hi amb la meva parella, o amb família o amics. Llavors vaig fent tranquil·lament, a vegades algú es posa nerviós perquè no pot començar a menjar fins que acabo de filmar. Òbviament, abans d’anar a l’establiment ja n’he fet un estudi. Pel que fa a postproducció i edició, són uns quaranta-cinc minuts per vídeo.

—En un primer moment, els continguts de les xarxes eren pensats per als joves, però de fa uns quants anys hi ha moltes més opcions per a adults. Com heu vist aquesta evolució?
—Mirant les estadístiques, el meu públic és gent entre vint-i-cinc anys i quaranta. Jo en tinc trenta-un, per tant, també formo part d’aquest grup. Crec que aquesta proximitat en el registre és clau. Hi ha hagut una evolució en la manera de crear contingut perquè em fa la sensació que la gent busca la proximitat i la naturalitat.

—També darrerament han proliferat molts perfils com el vostre. Quina opinió us mereix?
—Cada vegada hi ha més perfils de tota mena, de cuina, d’esports, d’aventures… Em sembla bé que la gent pugui escollir. Confio en el criteri del públic per a identificar les maneres de comunicar que més li agraden. Hi ha perfils que publiquen un vídeo o dos cada dia, en canvi, n’hi ha d’altres que cuiden més el contingut. A banda, també apareixen molts perfils que tenen com a principal objectiu publicitar locals.

—Us obsessioneu gaire amb les xifres?
—Intento no fer-ho. El fet de tenir una altra feina m’ajuda. Cuido molt el perfil, treballo molt els continguts que publico, però no tinc aquesta necessitat d’estar atenta a les xifres. Em focalitzo més a escollir bé els restaurants on vull anar i m’obsessiono més amb quin tipus de continguts vull fer. Ara he començat a tractar una mica temes d’escapades i viatges.

—Aquest és el camí que voleu emprendre ara?
—M’agradaria. El focus sempre serà en els restaurants, però tinc ganes de fer coses diferents amb el mateix estil que m’ha caracteritzat fins ara.