FoodCoop Barcelona, el supermercat cooperatiu que agafa volada al país

“Un supermercat en què tothom tingui veu.” Aquesta és la filosofia de FoodCoop Barcelona, un nou supermercat cooperatiu i participatiu sense ànim de lucre que ha obert les portes aquest mes a l’Eixample. Actualment, arreu del país hi ha uns quants supermercats cooperatius. En trobem a Manresa, Mataró, Olot, Alacant i Palma. Els seus pilars fonamentals són, per exemple, el compromís amb els productes de proximitat, l’agricultura sostenible, l’arrelament al territori i la reducció de residus.

Soci i treballador alhora

Tothom qui ho vulgui es pot adherir al projecte. El requisit indispensable és fer una aportació al capital social de noranta euros i treballar tres hores al mes al supermercat. El soci haurà de cobrar, reposar els productes a les prestatgeries o netejar, entre més tasques. Això els permet de reduir les despeses de l’establiment i abaixar el preu dels productes. Al supermercat tan sols hi ha tres treballadors fixos, que sí que reben un sou.

Fa poc, unes quantes cooperatives han creat una xarxa per anar totes a una. Rosa Rovira, impulsora i sòcia de FoodCoop Barcelona, destaca que els locals fan campanyes junts, però també tenen trets que els diferencien. A Manresa, per exemple, la cooperativa ha decidit de fer promocions i compres externes. La de Barcelona té cinc-cents socis, però volen continuar creixent. Per la Rosa, formar part del projecte ha estat una oportunitat i una manera de sentir-se realitzada: “Quan vaig començar, no em pensava que fos possible de trobar solucions als problemes des de baix, ara he vist que sí que es pot. Els ciutadans també podem canviar les coses.” També destaca el suport que han rebut de més supermercats cooperatius d’uns altres països: “Ens han explicat els seus èxits, però també els seus fracassos.”

Ara per ara, volen créixer i per això els qui no són socis no poden comprar-hi. “És un projecte que es construeix entre totes. Si ho obríssim a tothom, la gent no hi participaria activament i es trencaria aquest ambient.” Ara, la Rosa explica que si algú vol comprar-hi puntualment per veure com funciona, li és permès, però la segona vegada que hi vulgui comprar sí que s’haurà de fer soci.

La idea sorgeix a l’altra banda de l’oceà

La iniciativa d’obrir un supermercat cooperatiu sorgeix a Brooklyn, Nova York, fa unes quantes dècades, l’any 1973. Però, com arriba fins ací? Ens hem de remuntar a l’època pre-pandèmia, concretament al 2018. Aquell any, unes quantes persones que tenien interès en la sostenibilitat i l’agroecologia van veure un documentari sobre el supermercat de Nova York i la idea els va fascinar. Per això van decidir de crear una associació amb la voluntat de tirar endavant un projecte igual. Alguns encara hi són i uns altres van impulsar-lo en alguna etapa i finalment no van continuar.

Amb l’arribada de la pandèmia del coronavirus, el projecte es va aturar, però de seguida que van poder van començar a cercar locals i finalment van trobar-ne un a l’Eixample, concretament, al passatge d’Aragó, 9. La part més important al principi era cercar el finançament necessari per a poder tirar endavant. Ara per ara, s’obté mitjançant les quotes dels socis i també amb els préstecs personals a la cooperativa, de socis i no socis, que tenen un petit interès que es retorna en cinc anys. A més, la banca ètica Fiare els va donar suport i també van rebre subvencions de l’Ajuntament de Barcelona.

Com s’organitzen?

Tothom qui entra a formar part de la cooperativa es compromet a treballar-hi, però també hi ha cercles, com ara el grup de vendes i el de comunicació, en què la gent participa voluntàriament –no convaliden les tres hores mensuals de feina. Cada soci pot escollir de quin cercle vol formar part, segons el seu potencial. D’aquesta manera, cada branca té una mena de portaveu que trasllada a la resta de cercles les decisions que han pres en el seu àmbit. “Si un soci ha trobat un possible proveïdor, ho diu al cercle de vendes, que és qui hi entén.” Els cercles, per tant, tenen autoritat i independència per a prendre decisions sobre les seves competències.

“Les decisions es prenen per consentiment“

A més, hi ha unes quantes assemblees l’any i reunions esporàdiques. La forma de govern es basa en el model de sociocràcia, és a dir, una organització horitzontal que fuig de la jerarquia i que es caracteritza per la participació de tothom. No es prenen decisions per majoria, sinó per consentiment. “En alguns casos, els socis poden prescindir de la seva preferència en algun àmbit o, fins i tot, modular-la i mirar quina és la proposta que pot beneficiar el projecte”, explica la Rosa. En aquest sentit, es mira si la proposta és viable i, per tant, no es bloca ni s’imposa res. “Si algú s’equivoca, ho hem fet tots i, en conseqüència, entre tots ho refem.”

Volen evolucionar arreu del país. Fa unes quantes setmanes, gent del Baix Montseny i de Vilafranca del Penedès els van contactar perquè volen imitar el projecte. La intenció, explica la Rosa, és ajudar tothom perquè la cooperativa arribi allà on vulguin implantar-la.