25.09.2017 - 15:33
Subratlla: “No he consentit ni comès cap fet il·legal mai, mai. En tota la meua vida mai he fet gens roín
VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
L’exconseller d’Educació amb el PP i actual vicepresident segon de les Corts, Alejandro Font de Mora, ha subratllat este dilluns que els sobrecostos que s’imputen a l’empresa pública de construcció de col·legis Ciegsa són “una falsedat” i una “exageració” realitzada pels actuals responsables d’Educació i Hisenda, Vicent Marzà i Vicent Soler, respectivament, i ha assenyalat que el viceinterventor general de Control Financer en el seu informe els va xifrar en 309,8 milions, un 19% d’augment respecte a l’import d’adjudicació, la qual cosa està “dins dels límits legals del que marcava la legislació vigent”, ha subratllat.
En este sentit, ha explicat que per a arribar als 1.000 milions de sobrecostos, els consellers “van ignorar” la xifra de 309,8 milions i es van basar per a traure eixos nombres en un informe en “el qual dos tècnics comparen un centre de Ciegsa amb un altre construït per la Conselleria per a assenyalar que el metre quadrat de Ciegsa ha sigut un 36% més”.
“Els consellers extrapolen eixa xifra i obtenen 540 milions, però en el mateix informe els tècnics diuen que no es pot extrapolar les xifres, però ells ho fan i com necessiten arribar a la xifra màgica per al titular de 1.000 milions, recorren a una altra grossera maniobra que és que imputen com sobrecostos d’obra de Ciegsa totes les despeses generals, que arriben a 457, i eixa xifra sumada als 540 dóna 997 milions. I un arredoniment de tres milions i ja tenim els 1.000″, ha indicat.
Al seu juí, es tracta de tres estafes conceptuals i tres estafes: ignorar maliciosament la xifra de l’interventor, extrapolar les dades que tècnics diuen que no es poden extrapolar i afegir com a modificats partides que no ho són”. “La quantia dels sobrecostos és una de les majors fal·làcies des de Goebbels per a ací” i amb ells “algú ha enganyat algú i tots se l’han cregut”, ha manifestat.
Així ho ha indicat Font de Mora en una compareixença en la comissió de les Corts que investiga els sobrecostos de més de 1.000 milions d’euros en l’empresa Construccions i Infraestructures educatives S.A (Ciegsa), on ha subratllat que durant la seua gestió es van construir o van reformar uns 400 col·legis, a través d’esta societat, enfront dels “dubtosos 16 que porta en dos anys el Consell”.
“ALEJANDRO I L’INAUGURADOR”
“Sóc el conseller Alejandro I l’Inaugurador. Jo, menys fer el pi per a significar que estàvem fent col·legis, feia quasi tot”, ha remarcat. En la seua intervenció, ha defès que l’empresa estava auditada i controlada “exhaustivament” per part de diverses auditories externes i internes.
“Ni ocultació, ni falta de motivació ni defecte de comptabilitat. Autonomia no significa absència de fiscalització i control”, ha subratllat per a incidir: “No he consentit ni comès cap fet il·legal mai, mai. En tota la meua vida mai he fet gens roín”.
Ha explicat que Ciegsa es va crear perquè quan van arribar al govern valencià es van trobar una situació “dramàtica” amb infraestructures “insuficients i obsoletes”. Per açò, ha defès que era necessari “implementar una via d’actuació amb rapidesa i agilitat i acurtar els tràmit burocràtic” i para això es va crear Ciegsa.
Pel que fa al control de l’activitat en l’empresa ha subratllat que era “exhaustiu” i es duia a terme mitjançant auditories externes i internes. D’estes últimes ha comentat que s’efectuaven per empreses, triades a través de concursos públics, que eren supervisades per la Intervenció General i firmades per interventors generals que, a més, feien informes de legalitat i operativitat.
Per la seua banda, el control extern ho realitzava la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes i si hi havia indici de responsabilitat penal estava el Tribunal de Justícia.
A més, ha indicat que en aquella època tot el deute que emetia la Generalitat estava controlada pel Govern, que ha recordat que estava presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, i que Europa revisava el deute de comunitats autònomes integrades en el compte general. “En tot moment en el Consell d’Administració es comptava amb un secretari expert en dret mercantil que informa sobre l’adequació de les mesures”, ha explicat.
“Tots els anys Ciegsa rebia un control exhaustiu per part de la Sindicatura de Comptes i la Intervenció feia un informe de legalitat sobre els procediments. Si vam sumar els controls als quals ha sigut sotmès Ciegsa han sigut 15 auditories d’empreses privades, 30 informes d’intervenció i 12 de sindicatura, per la qual cosa són un total de 57 informes de control sobre Ciegsa en una una mitjana de quatre a l’any i cap infracció greu que haguera suposat intervenció del Tribunal de Comptes o dels Tribunals”, ha emfatitzat.
“SEMPRE VAIG OBRAR CONVENÇUT DE LA LEGALITAT DE CIEGSA”
D’esta manera, Font de Mora ha insistit que l’empresa estava “hiperauditada” i ell sempre va obrar “convençut de la legalitat de Ciegsa i de totes les seues actuacions” i gens cal li facen canviar d’opinió. Una altra cosa és, ha puntualitzat, “que puguen existir algunes irregularitats en l’administració o en la gestió dels assumptes, com en quasi totes les institucions, però ja va vindre exsíndic de Comptess –en al·lusió a la compareixença de Rafael Vicente Queralt en esta comissió– i els va dir el rang de gravetat, que no eren molt greus”, ha assenyalat
Al seu juí, no es pot “generalitzar” i elevar al rang de “categoria” les possibles irregularitats que es van cometre i que van ser “puntuals”. “Si es compara amb el conjunt de l’activitat eixe nombre d’irregularitats no és tan important”, ha manifestat per a remarcar que, a més, no eren “greus”.
CATURLA “VA COMPLIR LES EXPECTATIVES”
Preguntat per la seua relació amb l’exsecretari autonòmic d’Educació i que fóra conseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla, ha indicat que quan va arribar al departament d’Educació, ell “ja estava” i va mantindre a “tot l’equip” a excepció del cap de premsa i de gabinet i a la secretària de despatx. Ha justificat el nomenament de Caturla com a conseller delegat de l’empresa pública “no per capritx, sinó per raons objectives”.
La primera era que tenia “un important i reconegut currículum com a gestor econòmic”, la segona per la necessitat que havia d’accelerar al màxim la construcció de col·legis i “el fet de portar un any com a secretari autonòmic pedregava la millor coordinació entre la Conselleria i Ciegsa”, ha afirmat.
Per a Font de Mora, a més, durant 2004-2007 es van construir 152 centres pel que es “van complir les expectatives”. Ha indicat que Caturla va renunciar al càrrec per a anar-se’n a la Diputació de València i perquè entenia que allí progressaria professionalment. “En el temps va estar cap òrgan fiscalitzador va trobar excepcions greus ni molt greus i ningú es va dirigir a mi per a fer-me denúncia d’una altra cosa”, ha defès.
Per tot açò, l’exconsller d’Educació ha defès la seua gestió i la de Ciegsa i ha destacat que “en bona mesura” va complir la gestió que se li havia encomanat quant a construcció de centres educatius.
