10.05.2023 - 21:11
|
Actualització: 10.05.2023 - 22:59
L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha revelat que s’haurien utilitzat el que anomena fons super-reservats en l’operació Catalunya contra l’independentisme, que haurien servit, entre altres maniobres, pe organitzar tertulians i establir a Catalunya associacions i organitzacions en contra de la independència.
En la intervenció del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, l’ex-comissari espanyol ha reconegut l’existència d’aquest concepte que, a diferència dels fons reservats del CNI, que tenen el control del congrés espanyol, a través d’una comissió parlamentària amb diputats que tenen accés a secrets oficials, no tenen cap mena de control. Segons explica, haurien servit per pagaments que no es volen reconèixer, com ara actuacions contra Corinna Larsen, ex-amant de Juan Carlos de Borbón, i que una part haurien estat desviats per l’ex-rei espanyol o l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán, i que per aquest motiu aquest darrer viatja cada dos mesos a Abu Dhabi.
Villarejo ha explicat també que li consten que en bancs andorrans hi havia quatre mil comptes o cinc mil de ciutadans espanyols, i vora cinc-cents són de catalans, i que, de forma similar a la llista Falciani, segons diu, hauria maniobrat per aconseguir un llistat, però que va ser boicotat pel mateix CNI, per evitar que es fessin públics els noms. De fet, amb Rufián s’insinua que s’hauria aturat per evitar de revelar que l’ex-rei espanyol hi tenia un compte opac.
El diputat del PDECat, Ferran Bel, ha anat més enllà sobre el vincle entre els fons super-reservats i l’operació Catalunya com es pot veure en aquesta transcripció:
-Ferran Bel: Té constància que s’utilitzessin aquests fons super-reservats en l’Operació Catalunya?
-José Manuel Villarejo: Sense cap mena de dubte
-Ferran Bel: Amb quines finalitats?
-José Manuel Villarejo: Captar voluntats fonamentalment, organitzar tertulians perquè canviessin en cas d’aconseguir CiU majoria absoluta [l’any 2012] i establir associacions i organitzacions aparentment contràries a la independència.
Villarejo explica que la seva tasca era captar advocats i informadors, i que aquests fons super-reservats del CNI s’haurien utilitzat per a pagar tertulians i establir entitats contràries a la independència. Sobre això, sempre s’ha denunciat els comptes opacs d’algunes organitzacions antiindependentistes, com Societat Civil Catalana, que només tenia setanta-dos socis l’any 2015.
Cal recordar que a més, en els últims anys hi ha hagut maniobres per a finançar l’espanyolisme a Catalunya. La Vanguardia va revelar l’any passat que les formacions contràries a la independència van tenir una ajuda extra en la campanya del 2017, amb una campanya digital d’un executiu madrileny que va costar entre 1,5 milions d’euros i 2, i que va contractar més de cinquanta persones. Originalment, la campanya no pretenia de beneficiar específicament cap partit, i assessorava el PP, el PSC i Ciutadans. Tanmateix, el 13 de desembre, quan Miquel Iceta va reconèixer que seria favorable a l’indult dels presos, l’estratègia va canviar i tots els esforços es van centrar en Ciutadans, que va acabar essent el partit més votat.
També es va fer públic que les principals empreses de l’Íbex 35 es van implicar en una campanya internacional en contra de l’independentisme, després de l’octubre del 2017, a petició del govern de Mariano Rajoy. Concretament, van finançar conferències i actes a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Roma, Nova York i Washington.
