26.06.2023 - 19:50
Si l’estat espanyol no corregeix aviat les ineficiències de la primera fase, “correm el risc que es desaprofiti gran part del potencial transformador dels fons europeus i no podem deixar que això passi”. Era l’advertència que feia la consellera d’Economia, Natàlia Mas, aquest matí en la conferència de premsa en què presentava, amb el seu equip, les dades sobre el desplegament dels fons Next Generation EU a Catalunya fins al moment.
De fet, en tots els comentaris sobre què pot passar en un futur immediat a l’economia catalana, de fa molts mesos, sempre trobareu al final de les explicacions: “Tot això, sempre comptant amb l’aportació dels fons europeus Next Generation”. Cal dir de seguida que aquests fons tan esperats han estat un dels aspectes més obscurs d’aquests darrers anys. Arriben a Catalunya o no hi arriben? Quan i quants? On? Per quina via? Les pimes se’n beneficiaran? Han estat una munió de preguntes i molt poques respostes, fins ara. Aquest matí s’ha fet un pas endavant.
Comencem per les xifres. Segons que s’ha dit, la Generalitat ha mobilitzat 1.984,6 milions d’euros d’aquests fons, procedents del mecanisme de Recuperació i Resiliència, que representen el 70% dels recursos que havien arribat a les arques catalanes fins el 12 de maig (2.845,7 milions). Són uns diners que ha posat a disposició de la ciutadania, en forma de convocatòries de subvencions, licitacions o transferències directes a altres entitats del sector públic. Cal dir que, d’ençà que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, elaborat pel govern espanyol, l’estat espanyol ha assignat a la Generalitat, per mitjà de les conferències sectorials, un total de 3.420,4 milions.
I aquí m’aturo un moment. Com que, en molts casos, no és fàcil seguir els tecnicismes que fan servir les administracions, potser cal fer una mica de memòria i recordar com poden arribar aquests diners europeus finalment a la base econòmica de Catalunya. Hi ha quatre camins.
En primer lloc, tenim les convocatòries que publica directament l’estat en règim de concurrència competitiva, a les quals es pot presentar qualsevol entitat que compleixi els requisits establerts a les bases corresponents. En aquest cas, els projectes catalans han captat 1.338,2 milions d’euros fins al 12 de maig, el 19,3% del total resolt per l’estat.
Una segona via és l’assignació que l’estat fa a la Generalitat, per mitjà de les conferències sectorials: aquesta és la més important i assoleix els 3.420 milions d’euros. Un tercer mecanisme són les adjudicacions de l’estat amb lloc d’execució a Catalunya, que pugen a 667,7 milions d’euros. I, finalment, hi ha les concessions directes de l’estat a entitats catalanes, que sumen 225,3 milions d’euros.
Així, entre els quatre canals, l’impacte dels fons a Catalunya ascendeix a 5.651,6 milions d’euros, 3.184,5 milions dels quals ja s’han adjudicat a 34.234 beneficiaris (23.500 són particulars, que han rebut el 3,6% dels fons). El col·lectiu més beneficiat ha estat el de les empreses, que s’ha endut un 49% dels fons. Seguidament, les corporacions locals (21,5%) i els centres de recerca o formació (19,5%). Entre els tres grups, doncs, han copsat el 90% del total. Quant a l’impacte sobre àmbits estratègics, destaca per la seva quantitat, uns 192 milions, la mobilitat sostenible, amb la convocatòria d’ajuts a actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric.
Aquest matí s’han destacat dos aspectes: que els recursos s’han distribuït de manera uniforme i han arribat al 94% dels municipis de Catalunya, i que el ritme de mobilització dels fons, per part de la Generalitat, s’ha accelerat notablement aquests darrers mesos. Així, aquest darrer semestre s’han posat a disposició dels ciutadans més del doble de recursos (870 milions) que els últims sis mesos del 2022 (337 milions). La consellera Mas ha subratllat que “tot i les ineficiències de base en el mecanisme de distribució dels fons que ha dissenyat l’estat”, com pot ser el sistema de governança massa centralitzat, que no té en compte les potencialitats específiques de cada comunitat, o l’atomització de convocatòries, que no s’ajusten a les necessitats dels territoris, “es compleix l’objectiu de l’equilibri territorial en la captació dels fons”. “Anem aconseguint d’activar projectes estratègics per al país en diversitat de sectors i territoris.”
A partir d’un estudi en massa fet per ESADE sobre la Base de Dades de Subvencions, s’ha comentat que Catalunya encapçala el rànquing d’import mobilitzat amb la convocatòria d’ajuts, és a dir, els diners que arriben per la via de les comunitats autònomes. Amb aquesta informació es constata que els departaments de l’administració catalana són responsables del 29% dels diners que s’han mobilitzat entre totes les comunitats autònomes. Una xifra que se situa molt per sobre de la del País Valencià, que és en segona posició, amb un 16,3%, i de Madrid, que és la tercera amb un 8,3%.
Per altra banda, fent una comparativa amb la resta de comunitats, es pot comprovar que Catalunya ha estat capaç de comprometre els diners rebuts un 42% més de pressa que no pas les altres i també –per mitjà de convocatòries– un 47% més de recursos que no pas l’estat, en termes relatius. Ambdues dades expliquen un nivell més alt d’eficiència de la nostra administració envers la resta, en aquest punt.
El director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat, Aleix Cubells, tot i celebrar “el volum i el ritme de mobilització dels recursos” que fan els departaments de la Generalitat, ha expressat la seva preocupació per les dificultats del sistema “que fan que no puguem treballar de manera més planificada”. “Si tinguéssim més marge de maniobra, ho podríem fer més bé”, ha afegit. Cubells ha explicat que la gestió és complexa perquè és un pla de nova creació en què el càlcul dels recursos necessaris per a fer els projectes es va fer l’any 2020 i sense participació de les autonomies. Al seu entendre “aquests càlculs s’haurien de reajustar”. No fer-ho “significa un risc per al futur”, ha afirmat.
El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, per la seva banda, ha qualificat de “ambivalent” la valoració que fa el govern de la Generalitat de l’execució per part del govern espanyol de la primera fase de desplegament dels fons europeus “com a element transformador” de l’economia. Puig ha assegurat que la Generalitat estava satisfeta, per exemple, amb l’arribada de recursos d’alguns PERTE, en àmbits com el de la mobilitat sostenible; el de la salut; el de la digitalització i l’eficiència energètica de la indústria; el disseny de xips o l’economia de les cures.
No obstant això, ha lamentat que l’estat espanyol no hagi inclòs com a prioritaris altres projectes “que no es podran beneficiar dels recursos procedents d’aquests fons” en camps com el de la proteïna alternativa; el prototipatge o preproducció de xips; la indústria quàntica; les teràpies emergents o de la medicina especialitzada; i el de les nanotecnologies. “Malgrat tot, som optimistes i confiem que tots aquests projectes continuaran endavant amb els fons o sense. Seria una llàstima que, per problemes de disseny, els recursos no es destinessin a potenciar aquestes tecnologies emergents”, ha reblat.
Després de les dades optimistes que ha explicat aquest matí la cúpula d’Economia, em resten una sèrie d’interrogants. És bo saber que ho fem millor que els altres –i ho celebro–, però no puc oblidar que, al capdavall, tot depèn de la decisió de Madrid. I, de les paraules dels qui han intervingut a la conferència de premsa, em quedo que les coses podrien anar més bé si les decisions preses per l’estat s’haguessin planejat d’una altra manera, donant més pes a les decisions que es prenen aquí, que és on sabem realment quines són les necessitats urgents –presents o de futur– del nostre teixit empresarial. Em quedo amb les paraules de la consellera Mas, que ha criticat “la ineficàcia de l’estat” en la gestió dels PERTES, “un instrument potentíssim, però que s’executa de manera lenta, poc transparent i amb percentatges d’assignació molt baixos, fruit d’un molt mal disseny”.
