21.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2022 - 08:49
Gairebé dos anys després del desemborsament de la primera remesa dels fons europeus, bona part del milmilionari pla de recuperació post-pandèmica continua sense arribar a Catalunya. Aquesta és la principal conclusió del darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentat ahir a la Llotja de Mar. La inacció de l’administració espanyola hi té molt a veure, segons que explica el document, però la Generalitat també és responsable d’un retard que, si no es remeia a temps, pot sortir molt car al país.
La paràlisi espanyola endarrereix el repartiment dels fons europeus
El programa de fons de recuperació Next Generation EU (NGEU) del Consell Europeu es va inaugurar el juliol del 2020 amb l’objectiu immediat de fer front al daltabaix econòmic derivat del coronavirus. El programa ha estat el salvavides a què s’han agafat moltes economies europees a l’hora d’encarar la costeruda recuperació post-pandèmica.
S’estructura en dos instruments: l’Ajut a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa (REACT-EU), per una banda, i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), per una altra. Aquest darrer, que concentra un 90% dels fons, és el que serveix de punt de partida per a les dades de l’informe. Amb 31.040 milions d’euros rebuts en transferències directes, l’estat espanyol n’és el primer beneficiari a escala europea: acumula un 22,9% del total mobilitzat i supera, doncs, economies com ara la francesa o bé la italiana. Aquesta xifra és molt superior al pes relatiu de l’estat espanyol en termes d’assignació, cosa que significa que Madrid és una de les capitals europees que més ha treballat per accelerar la transferència de fons europeus.
Aquest ímpetu per a agilitar la recepció de fons contrasta notablement amb l’actitud que l’estat espanyol ha adoptat a l’hora de repartir els diners rebuts a escala interna. L’any passat l’administració espanyola va mobilitzar un 82,8% dels fons rebuts, però enguany aquest percentatge només ha estat d’un 49% fins a l’octubre, el darrer mes del qual hi ha dades.
Això significa que molt menys de la meitat dels fons europeus que l’estat espanyol havia rebut fins a l’octubre ha acabat arribant als destinataris finals, perquè bona part dels fons no ha estat executada. I això per raons diverses; per exemple, perquè s’han transferit a uns altres nivells institucionals (com ara administracions autonòmiques), que s’han d’encarregar de redirigir-los als receptors finals.
De fet, a l’estat espanyol la xifra total de repartiment d’ençà que va començar el programa és tan sols d’un 64,5%. Per tant, si es manté aquest ritme, l’estat espanyol només haurà mobilitzat dos euros de cada tres dels fons europeus disponibles (un 63,5%, segons els càlculs de la Cambra) al final del programa, d’ací a un any.
Aquesta paràlisi afecta de manera pràcticament uniforme totes les institucions de l’administració espanyola, amb percentatges baixos d’acompliment en el cas de les transferències a les comunitats autònomes (51%), les transferències als ministeris i organismes autònoms de l’estat espanyol (27%) i les transferències a les empreses privades (tan sols un 2%). L’única excepció són les empreses públiques estatals, en què el percentatge de realització és d’un 87%.
L’estat espanyol no fa els deures amb Catalunya
En el cas concret de Catalunya, el problema és de caràcter més estructural, perquè no té a veure tan sols amb les xifres d’acompliment (i posterior execució) dels fons, sinó també amb les xifres d’assignació. El govern tan sols rebrà per transferència directa un 14,3% dels fons europeus que corresponen a l’estat espanyol en el període de vigència del programa (2021-2023), una xifra molt inferior al pes de Catalunya a l’estat espanyol en termes de PIB (19%) o bé en termes de població (16,3%).
Les dades de transferències són especialment xocants si es contrasten amb un altre dels mecanismes amb què l’estat espanyol reparteix els fons europeus internament: les convocatòries públiques a entitats privades. En aquest cas, Catalunya (és a dir, les empreses catalanes) concentra un 21,1% del total dels fons repartits, una xifra considerablement més grossa que no escauria d’acord amb el PIB o de població. Dit d’una altra manera: quan el repartiment de fons es fa segons criteris quantitatius (d’acord amb el pes en l’economia espanyola), Catalunya rep menys diners que no li pertocaria, però quan es fa segons criteris qualitatius, en rep més.
Un factor de dificultat afegit en el desembarcament dels fons europeus a Catalunya és el baix grau de compliment acumulat de l’estat espanyol, que ara com ara és d’un 50,8%. És inferior al grau global de compliment acumulat a l’estat espanyol, un nombre prou baix, tanmateix (64,5%).
La Generalitat també és responsable dels retards
Les tardances i mancances de l’administració espanyola, així i tot, expliquen tan sols parcialment les dificultats en el repartiment de fons europeus a Catalunya. Fins al mes d’octubre, Catalunya havia rebut de l’estat 2.193 milions d’euros dels 3.039 milions en concepte de fons europeus que li pertoquen durant el període 2021-2023. Tanmateix, la Generalitat tan sols n’ha mobilitzat 1.115 milions fins ara, poc més de la meitat del total ingressat (50,8%).
Això, tal com remarca la Cambra, significa que, si seguís el ritme d’aquests darrers mesos, la Generalitat no podria mobilitzar tots els recursos que li han assignat (menys d’un 75% del total) fins a final del 2023, pocs mesos abans d’acabar-se el termini del programa Next Generation. En aquest cas, més d’un 25% dels fons europeus que pertoquen a Catalunya quedarien sense executar per culpa de la inacció de la Generalitat.
Examinades conjuntament, aquestes xifres revelen un triple decalatge milmilionari: dels 3.039 milions que li pertoquen, Catalunya n’ha rebuts fins a l’octubre 2.193 i n’ha executats 1.115.
La passivitat del govern català, segons que reconeix la Cambra, no és exclusivament responsabilitat de la Generalitat, sinó que també respon a la tardança de l’estat espanyol a l’hora de repartir els fons que pertoquen a Catalunya: com que les quantitats involucrades en aquesta mena de transferències són molt grosses, en cas que es rebin al final del període d’assignació hi haurà un decalatge inevitable –d’uns quants mesos– perquè l’administració catalana no tindrà temps de mobilitzar els fons alhora. Això no obstant, no totes les transferències arriben amb retard, i encara que s’endarrereixin la Generalitat en té prou informació per a planejar-ne l’execució per endavant, abans que els diners arribin.
“Hi ha una lentitud compartida per les administracions”
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, resumeix així la situació: “Ens sembla que el mecanisme de gestió de l’estat és poc o gens adequat a l’hora de fer una gestió eficaç dels fons europeus. Però una vegada dit això, hi ha una lentitud compartida per les administracions.”
Un altre front obert, segons que explica Roca, té a veure amb la transparència de la informació sobre els fons europeus. “Costa molt de trobar aquestes dades, demanem més transparència del govern espanyol”, diu. I afegeix que el problema també afecta la Generalitat, “tot i que té més informació i més ben tractada”.
“Cal agilitar encara més aquesta gestió per a aprofitar al màxim els fons”, reclama Roca. També recorda que falta poc més d’un any perquè s’acabi el programa. I acaba dient: “Anem amb retard, i aquest retard és més aviat relacionat amb la lentitud de la tramitació que no pas amb manca d’interès. La tònica d’aquesta lentitud és l’administració.”
