18.02.2022 - 20:31
Martxelo, Vicent, us escric aquesta setmana sobre la feina a la mar, tantes vegades infravalorada. I encara ens queixem del preu del peix! Veient les dades que aquí exposo, ben barat que surt. Els informes de l’Institut Gallec de Seguretat i Salut Laboral indiquen que entre el 1994 i el 2020 van perdre la vida en sinistres laborals 384 treballadors de la mar. Només entre el 2014 i el 2020, en van morir 70 i els accidents relacionats amb la pesca van arribar als 7.091. La mitjana, com informava Nós Diario aquesta setmana, és de gairebé tres sinistres per dia i un mort cada mes, en un col·lectiu que no arriba a 19.000 persones. Per alguna cosa l’Organització Internacional del Treball (OIT) considera “perillosa” la naturalesa de les tasques al sector de la mar.
Tot i que l’OIT i la UE adverteixen que és en les activitats maritimo-pesqueres on hi ha més sinistres, i sabent que el debat sobre la seguretat laboral en aquest àmbit no és nou, és urgent actuar perquè la feina en aquest sector sigui correctament regulada, protegida i remunerada. Igual com també han de quedar protegides les famílies dels tripulants del pesquer Vila de Pitanxo, enfonsat en les perilloses aigües de Terranova. Parlem d’una àrea que queda fora de la zona econòmica exclusiva del Canadà, els caladors de la qual pertanyen a l’Organització de Pesqueres de l’Atlàntic Nord-oest (NAFO) i on totes les embarcacions de bandera espanyola presents són gallegues.
La mar de Terranova, unes aigües on els gallecs treballen d’ençà del segle XV, torna a convertir-se en l’únic cementiri possible per als mariners, que amb la seva feina als diferents caladors del món han fet de Galícia la primera potència pesquera d’Europa. Un complex pesquer punter, amb una flota present a quatre continents, amb un poderós sector transformador, amb una importància significativa en termes de generació de riquesa i de feina a Galícia, però marcat, també, amb moltes morts que han acompanyat de fa segles a sang i foc el nostre país. I sí, Martxelo i Vicent, com escrivia el nostre gran poeta Manuel Antonio, home de mar, nacionalista i llibertari, en les primeres dècades del segle XX: “Fomos ficando sos, o mar, o barco e mais nós”.
