Què és el FOMO i per què molts joves tenen aquesta ansietat social?

Heu vist mai una fotografia a les xarxes i heu pensat que, pel fet de no ser-hi, us havíeu perdut alguna cosa? Esteu pendents del mòbil permanentment per estar en contacte amb els vostres amics? El FOMO –de l’anglès “fear of missing out”–, o la por de perdre’s alguna cosa, és una mena d’ansietat social o de trastorn adaptatiu associat a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Passa quan una persona té la sensació que tots els altres tenen experiències satisfactòries i gratificants i que ella no en forma part o s’ho perd.

És un trastorn que afecta més els joves, perquè són en un moment evolutiu en què la socialització i l’aprenentatge del grup són clau. “És, sobretot, durant l’adolescència quan es desenvolupa la identitat personal i la identitat social, dos aspectes que tenen a veure amb les tres necessitats bàsiques dels éssers humans: la supervivència, la seguretat i el sentiment de pertinença”, explica Imma Armadans, doctora del departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la Universitat de Barcelona. “És un moment en què l’individu adquireix el coneixement i la seguretat sobre ell mateix i alhora la percepció de quin valor té per al grup.”

Per això, el FOMO va directament relacionat amb l’autoestima. “Si no tens prou seguretat en tu mateix o prou confiança, pot emergir aquesta por de sentir-te sol”, diu Armadans. “Les persones som éssers socials i formem la nostra personalitat a partir de la interacció que tenim amb l’entorn, amb els altres. A més, els joves necessiten saber que no estan sols al món i que tenen el suport del grup per quan s’hi hagin de recolzar”, afegeix.

A més, són el col·lectiu que fa servir els dispositius electrònics durant més temps, i és en aquest entorn virtual on poden satisfer la necessitat de formar part d’alguna cosa o d’algun grup. Tanmateix, Armadans alerta que desenvolupar aquest requeriment tan sols a l’entorn virtual pot tenir conseqüències desadaptatives. “Les interaccions a les xarxes no són reals, creen una sensació que és artificiosa. Per exemple, es poden crear imatges falses i les percepcions sobre els altres són molt efímeres.” I afegeix: “Per molts joves, la quantitat de persones que els segueixen o de gent amb qui interaccionen són indicadors del poder social.”

Les característiques i els valors de la nostra societat també poden accentuar el FOMO. “Vivim en un món en què ens arriba moltíssima informació, constantment, i el fet de no arribar a tenir-la tota pot generar ansietat.” Un factor que les xarxes amplifiquen: “Com més va, més es valora positivament el fet de tenir experiències a tota hora i la immediatesa per a reaccionar-hi.”

Dificultats de concentració, insomni i pèrdua de benestar emocional

La conseqüència directa d’aquesta por irracional es tradueix en la necessitat de romandre permanentment connectats. Armadans explica que hi ha joves que s’aixequen a la nit perquè pensen que es perden alguna cosa important, una conducta que pot afectar-los en els estudis, els entorns familiars i a la feina: “És una por compulsiva i sense consciència que pot traduir-se en més dificultats per a concentrar-se perquè estan pendents del mòbil o tenen la sensació que perden en control”, assenyala. En definitiva, tenen una pèrdua de benestar emocional.

Per combatre el problema creixent que representa el FOMO és fonamental la prevenció: “Les solucions sempre inclouen una bona educació sobre la qüestió. Cal treballar aspectes personals, com ara la intel·ligència emocional i l’autoconcepte. És bàsic que els joves adquireixin una perspectiva crítica sobre què els pot passar, si no, serà més difícil que identifiquin aquestes conductes i les acabaran normalitzant”, explica. De totes maneres, Armadans considera que no s’han de demonitzar les xarxes, perquè poden tenir implicacions molt bones en l’àmbit educatiu i pedagògic i s’han d’aprofitar, sempre que se’n faci un bon ús.