Foment de la monarquia

El rei dels espanyols, Felipe VI, és avui a la ciutat de Barcelona, enmig de grans mesures de seguretat. És la seva tercera visita d’enguany a la capital catalana. Després del Mobile World Congress i la Fira de l’Automòbil, aquesta vegada Felipe VI assisteix al sopar de la Nit de la Logística, que es farà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), espai que s’ha tancat al públic per motius de seguretat. Hores abans s’ha parapetat al Palauet Albéniz, a la muntanya de Montjuïc, envoltat de metralletes i mesures de seguretat per rebre en audiència sis membres del Col·legi d’Advocats de Tarragona, quinze del grup de pressió empresarial Barcelona Global i el president de Foment del Treball, Sánchez Llibre. Felipe es troba amb uns empresaris que, amb notables excepcions, són proclius a l’estat espanyol en el seu torcebraç amb Catalunya, i quan fa poc que la Cambra de Barcelona va caure a les mans dels independentistes de Joan Canadell i companyia. No és previst que el rei i el president de Catalunya, Quim Torra, es trobin en cap moment.

Les mesures de seguretat han tornat a ser extraordinàries, incloent-hi la prohibició d’aparcar els cotxes a prop i de fer connexions televisives en directe a pocs metres de l’esdeveniment, cosa que el rei sí que deixa fer en algunes altres ciutats. Barcelona és la ciutat on hi ha notícia quan, com aquesta vegada, no hi ha manifestants envoltant el monarca i protestant.

Els periodistes (menys un que han deixat fora perquè duia pantalons curts) entrem al recinte a les onze en punt, deixem endarrere les metralletes i les ulleres de sol de l’entrada, i ens trobem amb un nombrós servei de la casa reial que, insígnia blava a la solapa, feien passar un gos per ensumar-nos bosses, portàtils i càmeres sota l’ombra d’un dels arbres del jardí. Lío, labrador de sis anys, era portat per un jove amb vistosa samarreta groga, ensumava el tràmit sense entrebancs i tots rebíem el permís de continuar cap dins el Palauet, construït el 1929 per allotjar l’avi del rei actual, Alfons XIII, i que la família dels Borbó ha fet servir de manera oficial, i no tan oficial, com a residència a Barcelona durant anys.

Segons que explica la cronista del cor Pilar Eyre, aquest espai amb vistes a la ciutat és on la reina Sofia va decidir, per primera vegada, en un llunyà 1976, que ella i el rei Juan Carlos I no dormirien mai més junts. I sí, sí, quaranta anys en llits separats. Avui, Felipe VI no hi farà nit, segons la casa reial espanyola, i farà via cap a Rota, on demà té un altre acte. Però vés a saber. Alguns periodistes, veïns del barri, recorden que anys enrere, més d’una vegada s’intuïa la presència no anunciada del rei pels helicòpters i per les metralletes que apuntaven des de dins dels arbusts si mai hi treies el cap.

Els periodistes fem temps dins una minúscula sala sense cap taula, ni cadira, ni endolls suficients per a tant de portàtil. Hi ha nervis a l’entorn monàrquic: la periodista de TVE no ha arribat. Entrebancs amb el TGV. Els monàrquics respiren alleugerits quan finalment arriba la veu oficial, ben justa de temps. A les dotze en punt els sis membres del col·legi oficial de Tarragona entren a la sala i es col·loquen en semicercle per a saludar amb cops de cap molt exagerats. Són els advocats Manel Albiac (degà), Alberto García, Julio Parellada, Fina Méndez, Rocío de Montaras i Lorenzo Santos. A les 12.01 un almirall de marina, de blanc no innocent, i baixet baixet, entra al crit de ‘Sa Majestat el Rei!’ i Felipe VI apareix amb corbata rosa, puny dret tancat, mostrant tensió, i una broma als assistents que pretén trencar-la: ‘Mireu, el clic de les càmeres rebota fortíssim per la volta.’ La volta de vidre és feta per Salvador Dalí, simula una sardana, i rep elogis dels monàrquics. No passen ni dos minuts i la premsa ha d’abandonar la sala després de centenars de clics de fotografies. Quaranta minuts després, a la sortida, el degà del Col·legi de Tarragona descobrirà, sense voler i de manera inconscient, que la casa reial ha mentit als periodistes.

‘La Casa Reial ens va enviar un correu dijous passat invitant-nos a aquesta audiència. Ha anat molt de pressa, d’avui per demà. Sí, ens hauria agradat més que la reunió fos a Tarragona, però som aquí’, deia el degà tarragoní, senyor Albiac. Aquesta seva versió es contradeia amb la casa reial d’Espanya, que sota l’ombra dels arbres del jardí havia dit oficialment que eren les entitats que havien demanat audiència al rei i no a la inversa.

El rei dels espanyols ha d’omplir agenda a Barcelona perquè poca gent el vol veure, o què passa? Ha d’anar fins a Tarragona per trobar adeptes? A la redacció de VilaWeb rebíem la queixa de membres del col·legi tarragoní, que deia que el degà Albiac havia decidit unilateralment, sense passar per la junta reglamentària, d’anar a veure el rei. La queixa es fa pública.

De ganes, no li’n faltaven, al senyor degà: després de la reunió ha animat el rei a visitar més ‘la nostra comunitat autònoma’, ha negat que el rei tingués mala premsa a Catalunya, ignorava les enquestes que diuen, de fa anys, que el 75% dels catalans prefereix república a monarquia i ha negat que en cap cas durant l’audiència parlessin de la sentència i els presos polítics. Tanmateix, sí que ha acceptat que havien parlat de ‘la situació actual’ i que el rei els havia mostrat l’interès d’acostar-se més a la societat. Fins i tot ha demanat una ‘sentència sensible’ i s’ha mostrat solidari amb Carles Mundó, ex-conseller de Justícia jutjat al Tribunal Suprem.

Barcelona Global

A la una era el torn de Barcelona Global, el lobby empresarial que vol fer diners a recer de la marca Barcelona i que vol impulsar negocis arreu del món sota el paraigua de la capital catalana. El seu primer president va ser l’advocat de la màfia russa, l’inefable Emilo Cuatrecasas, que va caure en desgràcia quan aquests lligams van aparèixer a WikiLeaks. Ara aquest grup de pressió, que el servei de la casa reial ha batejat amb el nom d’Espanya Global sense voler, el presideix Pau Guardans. A l’audiència l’han acompanyat una vintena de patrons.

La llista completa és la següent: Pau Guardans (germà d’Ignasi Guardans i president d’Unico Hotels), Gonzalo Rodés Vila (GBS Finance), Marian Puig (Puig), Maria Reig (banquera andorrana, de Reig Capital Group), Anna Gener (Savills Aguirre Newman, consultora immobiliària), Alexandra Mitjans (Ashoka España, fundació i escola d’emprenedors), Montserrat Martínez Parera (Caixa Bank), Josep Maria Piera (agència de publicitat SCPF), Anna Godó (Grup Godó, filla del comte de Godó), Núria Cabot (Random House), Josep Maria Martorell (Barcelona Supercomputer), Mireia Roma (Agrolimen) i Mateo Hernández Maluquer (Barcelona Global).

Amb moltes més taules, l’hoteler Pau Guardans, en sortint de la reunió, ha dit que l’audiència l’havien demanada ells, no el rei, i que havien parlat bàsicament de com fer que la marca Barcelona continuï creixent. Guardans ha insistit que amb Felipe VI no han parlat del judici, ni dels presos polítics, ni de la victòria independentista a la Cambra de Barcelona, i que ell, personalment, troba ben normal que a Barcelona hi hagi tensió política, com també n’hi ha a París o Londres. ‘Però Londres és molt més que el Brexit i París molt més que les armilles grogues. Hem explicat al rei quins són els nostres objectius, entre els quals deixar clar que la societat civil i l’economia també són importants, més enllà de la política.’

Mentre Pau Guardans parlava, i deixava anar frases antològicament buides (‘El rei ha expressat la seva comprensió envers una ciutat que vol continuar projectant-se al món’), uns quants vehicles de luxe anaven abandonant el recinte. Eren els membres de Barcelona Global que deixaven el palau amb cotxes que semblaven més oficials que els oficials, amb una grandiosa excepció: Anna Gener, pas ferm, mirada neta, abandonava caminant, i tota sola, el Palauet Albéniz. Anna Gener, la dona que sempre ha negat, públicament i en català, la suposada desfeta econòmica que ha caigut damunt Barcelona després del Primer d’Octubre.

Mentre Guardans atenia la premsa, quatre Mercedes i un BMW entraven al recinte. Eren els comensals, desconeguts i no anunciats, que havien de dinar amb Felipe VI després de les audiències. Una trobada no anunciada. Els cotxes aparcaven dins, i una ambulància feia acte de presència, suposem que per donar seguretat als comensals, no fos cas que el Lío no fos tan sols nom de gos.

Foment del Treball

A la tarda un solitari Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, completava el quadre de visites que sí que havien volgut públicament reunir-se amb el rei dels espanyols, en la seva tercera visita a la capital catalana. ‘Li he explicat el projecte del nou Foment. I un dels principals objectius del nostre mandat: aconseguir que Catalunya sigui el hub industrial d’innovació i de telecomunicacions del sud d’Europa i centre d’inversió internacional.’ Sobre si l’audiència l’havia demanada Foment o la casa reial espanyola, Sánchez Llibre ha dit: ‘Això queda dins l’àmbit privat.’ I quan li han recordat que la casa reial afirmava que l’havia demanada Foment, ha respost, prest i amatent: ‘Ah, doncs si ho diu Casa Real, és Casa Real.’