Els foguerons de Sant Antoni de la Pobla a Gràcia fan 30 anys de glosa, simbomba i gastronomia mallorquina

Més de tres-centes cinquanta ensaïmades. Més de tres-cents quilos de botifarrons. Més de tres-cents quilos de llonganissa. I més de dos-cents pans mallorquins. Tot és a punt per a viure a Gràcia una de les celebracions més grans de tot l’any, i a la qual els veïns de la Vila mateixa ja han batiat com la seva festa major d’hivern: els foguerons de Sant Antoni de la Pobla a Gràcia. Enguany celebren les tres dècades de foc, gloses i simbombes. Com sempre, la festa arriba el darrer cap de setmana de gener, quan a Mallorca cada poble ja ha viscut un dels moments més especials de l’any, les festes de Sant Antoni, i els poblers poden desembarcar a Barcelona amb dimonis, ganes de ballar i de cantar, i també molt de menjar.

“S’ha fet un agermanament molt gran entre Gràcia i la Pobla. I tot d’ençà de la primera vegada.” Són paraules d’Antoni Torrens, que diumenge farà vuitanta-sis anys i ja en fa trenta que va impulsar una festa que espera en pugui perdurar molt més. És un veí de la Pobla que no hi ha faltat cap any. Tampoc enguany, en una data tan especial. És per aquest motiu que ens recorda com va començar tot: tenia tres fills i una neboda que estudiaven a Barcelona l’any 1993 i, un dia, sopant amb ells i una apotecària –companya de professió– molt amiga de la seva dona, va sortir el tema: “Fa més de vint anys que no he estat a Mallorca per uns foguerons”, va dir l’amiga. Després, tot va ser posar-se a treballar per fer possible que la festa es pogués traslladar, almenys una vegada, a la barriada barcelonina.

“A Gràcia la gent té molt arrelada la festa de carrer i els va agradar la presentació del projecte que els vaig fer”, conta satisfet Torrens. Aconseguir els suports de l’administració mallorquina, però, no va ser tan fàcil: parlar al batlle del moment, Jaume Font (PP), d’un agermanament entre Mallorca i Catalunya no era l’estratègia més bona. Però, així i tot, va assolir-ho. Unes dues-centes quaranta persones es varen desplaçar de la Pobla fins a Barcelona per celebrar els foguerons. L’èxit de gent que hi va participar va ser l’empenta necessària per a decidir de fer la festa l’any següent… I així fins avui. “De cap manera no esperàvem tanta participació de la gent de Gràcia. Vam tenir overbooking de persones que es van afegir a la festa: el segon o tercer any ja n’hi havia unes cinc mil”, conta Torrens. Aquests darrers anys, segons els organitzadors, n’han arribat a passar el doble. I, de fet, amb motiu dels vint-i-cinc anys, varen ser uns set-cents graciencs que van anar en vaixell a la Pobla per viure-hi la festa.

Una festa amb la cultura

Sara Peralta treballa al Centre Artesà Tradicionàrius. Així com l’Associació Albopàs, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Federació de Colles de Sant Medir i l’Agrupació Gastronòmica Cargol Graciós, aquesta entitat forma part de la federació que s’encarrega d’organitzar els foguerons, una agrupació que Torrens va voler crear per continuar el seu llegat una vegada ja no hi pugui participar activament. Per Peralta, que ha viscut la festa d’ençà que era petita, Gràcia és un entorn molt favorable a les activitats festives, associatives i d’activisme social i cultural, i creu que els foguerons van arribar en un moment idíl·lic, quan moltes d’aquestes entitats es començaven a constituir. “El fet que la música amb simbomba i les gloses tinguin un caràcter itinerant, atès que pots passejar i compartir, va afegint participació i fa que la festa no sigui gens excloent. Tothom s’hi troba molt a gust i tothom hi vol participar”, diu.

Torrens afegeix: “Sempre hi ha hagut un caràcter cultural molt important, tant de música, de ball, com de llibres.” De fet, aquest intercanvi cultural és, sens dubte, una de les fites més importants d’aquesta festa. “La gent, quan veu que una cosa li interessa i li agrada, l’absorbeix”, reconeix. Per això conta que, així com a Gràcia van absorbir una tradició ben mallorquina, ell també va saber dur cap a la Pobla alguns elements que no havia vist mai, com ara els dimonis de foc. Fa vint-i-cinc anys va fundar la colla de dimonis d’Albopàs.

Per part seva, Peralta creu que la clau del procés i l’evolució de la festa rau en el fet que és important d’entendre i explicar d’on ve: “Tota celebració, encara que sigui de cultura popular, ha de ser molt explicada: no solament és menjar i muntar graelles sobre el foc, sinó que hi ha molt de recorregut i molta història. La cultura popular i la música no tenen fronteres. Treballem molt amb el sentit dels costums i els defensem amb una mirada oberta, també cap al futur.”

És pel vessant cultural que adquireix la festa que no solament es fa durant dissabte i diumenge, sinó que dura tota la setmana. Un dels actes, amb aquesta vocació de mirar el present i el futur, és un taller de glosa amb mirada feminista: una revisió dels cants que hi ha hagut fins ara per fer un esforç col·lectiu per reivindicar el paper de les dones. Peralta, així com Torrens, considera que la diversitat d’actes és molt enriquidora: “Hi ha un intercanvi cultural que ens permet d’alimentar-nos els uns als altres.”

Qui també hi participa activament és la poblera Caterina Canyelles. Per ella, la festa té “un fil sentimental amb el Sant Antoni de veritat” i cada any se sorprèn de com la gent al·lucina amb les gloses i el ball de bot. De fet, dimarts passat va impartir un taller de simbomba davant una desena de persones que, majoritàriament, desconeixien l’instrument. Dijous també va participar en la glosada i durant tot el cap de setmana celebrarà com mai la festa pels carrers i places de Gràcia.

Durant aquesta setmana, ja s’han fet tallers com aquests i l’Oda a la Sobrassada, presentada per Mateu Xurí i glosada per ell mateix, Maribel Servera, Caterina Canyelles i el Cor de Carxofa, acompanyat d’un tast de menjars de les Illes. Divendres es farà un taller de ball de bot al Tradicionàrius, i a la Violeta s’hi farà un recital poètic a càrrec d’Enric Casasses i joves poetes de la Mediterrània, entre més actes. Els plats forts seran els foguerons de la plaça de la Virreina i els de la plaça del Diamant, dissabte al vespre. L’encesa (21.00) serà precedida per una mostra castellera a la plaça de la Vila de Gràcia (19.00) i una cercavila que arribarà fins a la Virreina. A les 23.00 s’esperen balls i cants mallorquins.

A més, uns quants carrers i places també s’hi han afegit, i hi haurà ambient en llocs com ara la plaça del Raspall, durant tot el dia; la plaça del Gato Pérez, la plaça del Nord, el carrer de la Llibertat, de la Fraternitat de Dal, de Puigmartí, de Joan Blanques de Baix de Tot, de Verdi, de Tordera, de Berga, de Mozart i la placeta de Sant Miquel.

El futur de la festa

La festa viu com mai, però Torrens és conscient que farà vuitanta-sis anys i que aviat no podrà ser tan actiu com ara fa unes dècades. Per això, aquests darrers anys ha anat deixant pas a generacions de joves perquè se’n puguin fer càrrec. “La continuïtat s’ha arrelat molt a Gràcia i ja detectem que hi ha més llocs de Barcelona on es comencen a fer foguerons. Vol dir que agraden, que són participatius, lúdics i que les noves generacions ja els coneixen i se’ls fan seus”, considera Peralta.

Sigui com sigui, aquest cap de setmana Gràcia espera gresca, música, menjar, gloses, ambient i molt de foc per a combatre el fred.