18.09.2024 - 19:50
El BBVA presentava el mes de maig una oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) hostil sobre el Banc Sabadell, al mateix preu i en les mateixes condicions que l’oferta de fusió amistosa remesa la setmana anterior i rebutjada pel consell del banc que presideix Josep Oliu. En poc més de quatre mesos, han passat moltes coses, com ara els preceptius passos legals del vist-i-plau del BCE i del regulador anglès, però encara falten els més complicats; per exemple, l’avaluació de la Comissió dels Mercats i la Competència espanyol (CNMC) i, després, de la Comissió del Mercat de Valors (CNMV). I, és clar, el més important i definitiu: l’acceptació de l’oferta pels accionistes del Sabadell.
Si fins ara semblava que el llarg procés de l’OPA anava fluint sense gaire soroll, vet aquí que en pocs dies això ha fet un tomb important, en què els protagonistes de l’operació no han tingut manies a l’hora de dir què pensaven i, de vegades, sense gaire suport de la veracitat. Això és normal, perquè, al capdavall, els uns i els altres volen que els accionistes del Sabadell optin per ells en la decisió final. Però, com passa sempre, potser hi hauria d’haver línies vermelles, les mentides, per evitar més confusió entre els subjectes passius de l’operació. I, enmig del soroll de la batalla començada dilluns, ja se n’han travessat, del meu punt de vista, unes quantes.
Tot va començar dilluns a Madrid, en una taula rodona organitzada pel diari El Economista, en què César González-Bueno, conseller delegat del Banc Sabadell, va expressar preocupació per la manca de transparència en la comunicació del BBVA envers els accionistes en relació amb l’OPA. Va ser molt crític en dos aspectes. Per una banda, pel fet que inicialment el BBVA esmentés que la major part dels 850 milions d’estalvis prevists amb la fusió vindrien de l’eficiència tecnològica; i, després, que es digués que tres-cents milions correspondrien a estalvis (acomiadaments) en personal; del Sabadell, és clar.
El conseller delegat es va engrescar i va afirmar que les possibilitats que l’oferta de BBVA continués endavant eren “molt baixes”. Després d’una pausa, va atacar amb un míssil de llarg abast, per dir que l’operació havia descarrilat. Sorpresa! Jo crec que, ara com ara, no es pot dir que l’operació hagi descarrilat; més aviat manté el camí previst –llarg i feixuc– i fent els passos prevists per la llei. Una altra cosa, molt comprensible, és que aquest sigui el seu desig personal, atès el càrrec que ocupa, però s’ho hauria pogut estalviar, si el joc ha de ser net.
El director general del BBVA per a Espanya, Peio Belausteguigoitia, present a la reunió, va respondre al seu col·lega amb dues obvietats, sense entrar en la discussió. En primer lloc, que són els “propietaris” del Banc Sabadell, és a dir, els accionistes, que hauran de decidir si l’oferta del BBVA és atractiva. “Si això passa en tots els ordres de la vida, no serà diferent en l’ordre financer”, va afegir. I, per una altra, va recordar: “El fet important és que les empreses, les entitats financeres, siguem fortes, solvents i eficients i que aquesta eficiència ens permeti d’oferir els millors serveis i els millors productes.” Probablement, va fugir d’estudi per deixar la resposta al president de l’entitat, Carlos Torres, que l’endemà, dimarts, feia visita a Barcelona, amb dos actes: al matí, a l’escola de negocis ESADE i a la tarda, a la patronal vallesana CECOT.
I sí, va respondre. Primer, va insistir en la importància de Catalunya per al BBVA, i digué que era la comunitat que més contribuïa al seu negoci a l’estat espanyol: “Un de cada quatre nous clients, pimes, que tria el BBVA és de Catalunya.” I afegí: “Volem continuar creixent amb Catalunya i l’operació amb el Banc Sabadell n’és un reflex.” Però aviat va treure el santcrist gros: els accionistes del Banc Sabadell –va dir– han de tenir en compte “què pot passar amb el valor de les seves accions” si l’OPA no va endavant, perquè, segons ell, l’actual preu del banc vallesà se sustenta en la proposta de BBVA. És a dir, insinuava clarament que si l’OPA fracassa, les accions del Sabadell es podrien enfonsar. Crec que aquí es va excedir. No sembla pas aquesta l’opinió de molts analistes financers. Sigui com sigui, no ho sap i fer por amb una possibilitat remota, per aconseguir l’objectiu, no m’agrada.
Per començar, molts analistes opinen que el bon comportament del Sabadell a la borsa obeeix més al seu negoci que no a l’oferta del BBVA, i per tant consideren que els seus títols tenen potencial per a continuar pujant en cas de mantenir-se tot sol. Alguns van més enllà: diuen que si enguany l’acció no s’ha disparat més és precisament per l’OPA. Fins i tot, n’hi ha que ho giren i hi veuen prou múscul per a una operació de consolidació, però com a comprador, no com a absorbit. Recordem que s’havia parlat tant de la possible compra d’Unicaja.
Del meu punt de vista, un dels factors que ha de crear incertesa entre els accionistes és què passarà amb l’atractiu dividend proposat pel Sabadell si reïx (o fracassa) l’OPA, tenint en compte que l’entitat ha utilitzat la remuneració a l’accionista com a arma contundent per a defensar-se contra l’operació. Si a final de juliol augmentava de 2.400 milions a 2.900 el capital a repartir en dos anys, fa una setmana comunicava que revisaria a l’alça l’objectiu de dividend per al 2024 i el 2025. De fet, és probable que el revisi en la presentació de resultats del tercer trimestre, que s’ha de fer a final d’octubre. Josep Oliu i els seus executius saben que aquí poden jugar fort, perquè l’exercici els va molt bé. Per això, els analistes opinen que hi ha moltes més possibilitats de retallada de dividend per als accionistes en cas de prosperar l’OPA que no pas si no prospera.
Per una altra banda, el president del BBVA va insistir a dir ahir que no tenien pas intenció d’augmentar l’oferta presentada als accionistes. Això pot ser un fre a l’hora de decidir al final. La raó és que un dels canvis més importants d’aquests mesos és que la prima oferta als accionistes del Banc Sabadell –que, en un principi, era del 30% als preus del maig–, com que han pujat més les accions del Sabadell, s’ha quedat en un 2%. És a dir, es manté el simple canvi de cromos, sense diners entremig, cosa que ja vam dir de bon començament que seria un aspecte negatiu perquè els accionistes acceptessin l’oferta del BBVA. I ara, gairebé sense prima, encara més.
De totes maneres, no es pot oblidar l’heterogeneïtat dels accionistes del Sabadell. Si bé és cert que no hi ha cap nucli dur, els fons d’inversió han anat agafant posicions dins el capital. Avui s’estima que un 36% és a les seves mans i que hi participen 265 institucions. A més, aquests darrers mesos els grans fons han reconfigurat la seva exposició dins el banc vallesà. BlackRock, Dimensional Fund Advisors i Norges Bank, per exemple, hi han elevat la participació i en aquests moments tenen el 6,5%, el 3,8% i l’1,7% del capital, respectivament. Per embolicar una mica més la troca, alguns dels fons són també accionistes del BBVA i van aprovar l’ampliació de capital, necessària per a fer l’OPA. Què faran finalment? D’ells dependrà, en bona part, la decisió final.
Però no ens precipitem. L’ambient de l’OPA hostil s’ha escalfat aquesta setmana i possiblement es continuarà escalfant. Hi ha molt en joc. I no oblidem el temps, que és una variable molt important. I que ningú no sap quan s’acabarà tot el procés. Ni tampoc si el govern espanyol mantindrà l’oposició dura d’última instància a l’operació, ni si hi podrà acabar fent cap paper la vice-presidenta tercera, Teresa Ribera, que ahir va ser nomenada per a un dels càrrecs de més pes dins l’executiu europeu: precisament vice-presidenta executiva, al càrrec de la Competència i de la Transició Verda. Tenim mesos davant i poden passar moltes coses…
