L’FMI retalla mig punt la previsió de creixement de l’economia espanyola i la situa en un 5,7% del PIB enguany

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat mig punt la previsió de creixement per a l’economia espanyola d’enguany, i l’ha situada en el 5,7% interanual. Tot i que el PIB de l’estat espanyol registra una millora per sobre la mitjana de les economies avançades (+5,2%) i la zona euro (+5%), pot passar a créixer per sota la mitjana mundial (+5,9%) i veure’s superada per França o Itàlia.

No obstant això, l’organisme preveu un repunt més gran l’any 2022 i situa la previsió de creixement del PIB en el 6,4%, sis dècimes més respecte del darrer informe publicat el juliol. En cas que es complissin aquests pronòstics, l’estat espanyol seria la segona economia entre les grans potències mundials que més s’expandiria el 2022, superada només per l’Índia.

Les dades presentades per l’FMI són menys optimistes que les del govern espanyol, que augura un creixement del PIB del 6,5% per al 2021. Quant al 2022, l’executiu de Sánchez situa la variació interanual en el 7%.

Amb vista al 2021, l’FMI preveu que els principals motors de creixement de l’economia mundial siguin els països emergents i en vies de desenvolupament de l’Àsia. L’Índia (+9,5%) i la Xina (8%) poden encapçalar la recuperació postpandèmia, seguides dels països del Carib i l’Amèrica Llatina (+6,3%) i de l’Europa de l’est i els Estats Units (+6%). El creixement del PIB a l’eurozona se situaria en el 5% –quatre dècimes per sobre la darrera previsió–, amb França (+6,3%) i Itàlia (+5,8%) al capdavant. Quant al Regne Unit, l’FMI estima un creixement del PIB del 6,8% per al 2021.

A escala mundial, l’organisme dirigit per Kristalina Georgieva preveu enguany un creixement del 5,9% –una dècima menys que l’últim informe– i manté en 4,9% la millora per al 2022. L’FMI assenyala que la rebaixa respon, en bona part, als problemes d’oferta de les economies avançades –falta de subministraments–, tot i que també apunta cap a una falta de recursos dels països subdesenvolupats arran de la pandèmia.

En relació amb els problemes d’oferta, l’FMI alerta precisament dels riscs que aquests implicarien si la situació actual s’allargués “més temps del previst”. “Els riscs d’inflació han anat a l’alça i es podrien materialitzar si el desequilibri entre oferta i demanda es manté”, assenyala el document. De fet, l’organisme situa la pujada de preus a les economies avançades en el 2,8% per al 2021, una xifra que confia que baixi al 2,3% l’any 2022.

A l’estat espanyol, l’FMI preveu que es tanqui el 2021 amb una pujada de preus del 2,2%, la mateixa variació que presenta l’eurozona. On més es notaran els desajusts entre oferta i demanda serà als Estats Units i al Canadà, amb taxes d’inflació del 4,3% i del 3,2% per al 2021, respectivament.

Diferències entre economies emergents i avançades

En línia amb el darrer informe, el Fons Monetari Internacional llança un avís en relació amb les divergències que es poden accentuar entre les economies emergents i les més avançades arran de la crisi de la covid-19. La previsió és que les economies avançades arribin als nivells de PIB previs a l’esclat de la pandèmia durant l’any 2022, i que l’any 2024 se situïn un 0,9% per sobre dels registres del 2019.

A les economies emergents –sense tenir en compte la Xina–, en canvi, les previsions de l’FMI indiquen que els nivells de PIB l’any 2024 se situaran un 5,5% per sota de les xifres pre-pandèmia, un fet que derivarà en un retrocés de la qualitat de vida dels ciutadans. L’organisme atribueix aquest comportament a les grans disparitats en l’accés als vaccins i insta els diferents governs a treballar conjuntament per tractar la pandèmia com una qüestió global.