22.09.2019 - 21:50
Accent Social i Sacyr han anat guanyant terreny en la gestió de serveis a les persones de tot Catalunya aquests últims anys. D’ençà del 2015 l’Ajuntament de Barcelona els ha adjudicat i prorrogat contractes socials d’una quantia de 140 milions d’euros, pel cap baix. La part més important correspon a la gestió les dues zones del servei a l’atenció domiciliària (SAD) que van ser adjudicades el 2016 i que s’han anat renovant fins a enguany, però el grup de Florentino Pérez i la gran constructora presidida per Manuel Manrique també hi fan negoci amb residències de gent gran i centres d’acollida de persones en perill d’exclusió. Més enllà de Barcelona, són molts els ajuntaments que han externalitzat serveis socials a aquestes dues empreses, que han anat desplaçant entitats sense ànim de lucre per haver obtingut millors puntuacions als concursos públics.
Segons dades del Registre Públic de Contractes obtingudes per VilaWeb mitjançant una petició a la Generalitat en aplicació de la llei de la Transparència i més peticions específiques a ajuntaments, durant aquest període també han contractat Accent Social i Sacyr batllies com ara les de Sabadell, Granollers, Mataró, Viladecans, Esplugues de Llobregat i Barberà del Vallès. Els serveis de més quantia gestionats pels dos grans grups sempre corresponen al servei d’atenció domiciliària, en un context d’envelliment progressiu de la població. Tot plegat, mentre el parlament ultima la nova llei de contractes de serveis a les persones, impulsada pel govern amb l’argument de prioritzar els criteris de qualitat en les adjudicacions per damunt del preu, i que ha topat amb l’oposició d’organitzacions i sindicats com ara la Intersindical Alternativa de Catalunya, la Fapac (la federació d’Ampa més gran de Catalunya), Marea Blanca, COS, CGT o la Intersindical-CSC. Els detractors de la norma, que han rebatejat per Llei Aragonès, no creuen que aturi la gestió de serveis públics de les grans mercantils i denuncien que és, en canvi, un intent d’externalitzar més serveis.
La Generalitat reconeix serveis per 400.000 euros
Els ens locals principalment adjudiquen a Accent Social (societat dependent del grup ACS, segregada de Clece) i Sacyr Social (Valoriza), mentre que la Generalitat només reconeix haver-hi fet contractes de serveis a les persones per un valor de 406.867 euros d’ençà del 2015. El cas de Barcelona, per volum de població i de pressupost, és paradigmàtic per a avaluar com els grups de grans constructores, que fa anys que van veure un forat en el negoci de la gestió dels serveis a les persones, es lucren amb l’externalització, tot i que Ada Colau va incloure clàusules tècniques i socials en els contractes públics per provar de millorar les condicions de les prestacions. L’Ajuntament de Barcelona va obrir un procés encara inacabat per a recuperar una part de la gestió pública del SAD i avançar cap a un model público-privat, una vegada constatat que la municipalització era inviable. Segons dades obtingudes d’una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Barcelona d’acord també amb la llei de la Transparència, les dues empreses multimilionàries han signat vuit contractes de serveis a les persones d’ençà del 2015, quan van guanyar els concursos públics corresponents, que després majoritàriament han estat prorrogats i modificats anualment per a ajustar-los al creixement de població a qui es presta el servei.
Els contractes socials de Barcelona
A Barcelona, entre el 2015 i enguany, Accent Social (l’antiga Clece) ha guanyat contractes de serveis a les persones per un valor de més de 70 milions d’euros, una quantitat similar a la de Sacyr. VilaWeb va sol·licitar al consistori les dades d’adjudicacions socials durant aquest període a aquestes empreses i corporacions mare (com ACS en el cas d’Accent Social) per a serveis a les persones (tècnicament anomenats CPV) en el procés de la nova regulació al parlament amb l’anomenada Llei Aragonès. Segons l’ajuntament, aquests serveis els presten l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (que només va fer un contracte menor amb Clece el 2017) i l’Institut Municipal de Serveis Socials, que va adjudicar més de 338 milions en serveis, dels quals 71,8 milions van anar a parar a Accent Social i Sacyr. És a dir, un 21% del total. Però aquesta quantitat només té present la xifra d’adjudicació dels contractes inicials, sense comptar les pròrrogues anuals ni les modificacions dels contractes. Afegint-hi les actualitzacions, publicades al web de transparència de l’ajuntament, la xifra dels contractes amb aquestes dues grans mercantils arriba a 140 milions, segons càlculs de VilaWeb. El còmput final no inclou la renovació per a enguany de la gestió de la zona 4 del SAD, a càrrec d’Accent Social, i que l’ajuntament encara no ha fet pública perquè en tramita la renovació, segons fonts del consistori.
El del SAD és el segon contracte més important de l’ajuntament, només per darrere del de la neteja. Ocupa uns 5.400 professionals que donen servei a uns 24.000 veïns. Tot i que Barcelona en Comú es va presentar a les eleccions del 2015 amb la promesa de municipalitzar el SAD, el 2016 va adjudicar la meitat de les zones en què es distribueix la ciutat a aquestes empreses, atès que objectivament reunien les millors condicions al concurs públic i van desbancar l’Associació Benestar i Desenvolupament. De llavors ençà, Sacyr Social gestiona la zona 2 del servei d’atenció domiciliària i Accent Social la 4. L’aleshores tinent de batllia de Drets Socials, Laia Ortiz, va reconèixer fa dos anys la impossibilitat de gestionar directament el servei, però després va emprendre una reforma del SAD que el nou govern de Colau ha heretat i que es basa en la creació de les anomenades superilles socials per a millorar les condicions del servei, que es van començar a desenvolupar a partir de proves pilot. Abans de les últimes municipals, a més, el govern va fer un primer pas per a intentar que un màxim del 10% part del SAD passés a ser de gestió directa, abans de la pròxima adjudicació per al 2020.
La xifra global dels contractes de Barcelona amb Accent Social i Sacyr també inclou la gestió de centres com ara de residències. L’abril passat, l’ajuntament va adjudicar a Sacyr Social la gestió de la residència Fort Pienc per 6,7 milions. Ja fa dos anys que Accent Social també gestiona l’equipament integral Meridiana, que atén i acull persones en perill d’exclusió, amb un contracte de 5,6 milions. El 2016 va començar a gestionar el lot d’habitatges de serveis per a gent gran de Can Travi, Camí Antic de València i Pere IV, que són gairebé un milió d’euros cada dos anys i fa un any un altre lot similar corresponent als habitatges de Bronze Coure, Urrutia i Quatre Camins. Igualment administra la residència assistida per a gent gran Josep Miracle, amb un contracte de 2,6 milions.
D’enriquir-se amb el totxo als col·lectius vulnerables
Accent Social i Sacyr són grans empreses que s’han beneficiat de l’externalització de serveis socials. Hi van trobar una nova àrea de negoci a mesura que baixava la rendibilitat del mercat del totxo. La irrupció d’aquestes grans empreses i de més de mercantils al sector ha desplaçat entitats del Tercer Sector Social que prestaven els serveis, atès que solen oferir millors ofertes econòmiques als concursos públics, tot i que han rebut crítiques per les precàries condicions laborals dels treballadors i l’empitjorament de la qualitat dels serveis per les condicions humanes i materials amb què es presten. Les treballadores d’Accent Social han estat especialment actives en la denúncia de la precarietat.
Segons un informe de l’any passat encarregat per La Confederació (l’organització empresarial que representa entitats no lucratives que presten serveis d’atenció a les persones) que analitzava la contractació als municipis de Badalona, Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Sabadell, Tarragona i Terrassa, el 2017 les empreses mercantils van aconseguir un 51,43% dels expedients formalitzats, contra el 42,14% de les entitats del Tercer Sector Social. En el cas de Barcelona, en van aconseguir el 57,83% i el tercer sector el 36,14%. L’estudi també va concloure que les millores progressives de les condicions socials introduïdes a la contractació i que en principi havien d’afavorir les entitats socials, a la pràctica no han impedit que les empreses guanyin igualment els concursos perquè tenen més capacitat d’adaptació que no pas les entitats sense ànim de lucre, que majoritàriament són associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions.
Un negoci quantiós
Sacyr i Accent Social han aconseguit contractacions arreu de Catalunya. L’Ajuntament de Sabadell ha tornat a adjudicar el SAD a Accent Social per a enguany i l’any vinent per 5,4 milions d’euros. L’empresa, segregada de Celece, es va adaptar perfectament a les noves condicions del concurs, que valorava els incentius per a limitar l’absentisme laboral i un increment salarial del 8% al preu de les treballadores, com també que cap sou brut baixés de 15.000 euros l’any; un mínim que va sorgir d’un acord entre els batlles de la comarca. A Sabadell feia anys que la gestió dels serveis a la dependència generava polseguera política després d’haver adjudicat i renovat el servei, l’ajuntament, entre el 2012 i el 2016 a Clece, enmig de denúncies reiterades per les condicions laborals de les treballadores, atès que el concurs donava més punts a l’oferta del millor preu que no pas als aspectes tècnics. Ja el 2015, Clece i Valoriza es van beneficiar d’adjudicacions del SAD a municipis com ara Granollers, Mataró, Barberà del Vallès, Viladecans, Esplugues de Llobregat, Premià de Mar, Sitges, Sant Adrià de Besòs, Cardedeu, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Santpedor o Cervelló.
A banda la gestió dels serveis a la dependència i residències i centres socials, les grans mercantils també han guanyat terreny en l’educació. Clece gestiona llars d’infants, serveis educatius auxiliars i fa tasques d’acompanyament en el transport escolar. Segons que consta a la seva pàgina web, a Catalunya en porta una dotzena en municipis com ara Santa Coloma de Gramenet, Sant Quirze del Vallès, Masnou, Sant Andreu de Llavaneres o Blanes.
La ‘llei Aragonès’: una millora o un perill per les externalitzacions
de serveis?
Polèmica per la nova llei
Per frenar el negoci de les grans empreses i liquidar la preeminència del criteri del preu a les licitacions, afegint-hi variables de qualitat, el govern va impulsar la reforma de la llei. Però l’intent ha topat amb l’oposició d’una cinquantena de col·lectius que s’han agrupat en la plataforma ‘Aturem la Llei Aragonès’ i que denuncien que darrere hi ha un intent de privatitzar més serveis públics que fins ara no eren externalitzats, cosa que l’executiu nega. Aquesta plataforma, que es va presentar dimarts davant el Palau de la Generalitat, també denuncia que la nova llei estableix un marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades, com l’ACS de Florentino Pérez, qui gestionin i prestin els serveis públics que garanteixen els drets fonamentals, segons que va denunciar la portaveu Bàrbara Roch. La CUP i CatECP van demanar fa setmanes al govern que retirés la norma, que encara és en procés de redacció al parlament.
