S’ha mort a 103 anys Florència Ventura, vídua de Josep Benet

  • Companya fidel del lluitador antifranquista, va ser una figura discreta però compromesa amb el país fins al final

VilaWeb
28.05.2025 - 13:10
Actualització: 28.05.2025 - 13:48
00:00
00:00

Florència Ventura i Monteys, vídua de l’historiador i activista Josep Benet i Morell, s’ha mort a cent tres anys, segons que ha fet públic Jordi Amat, biògraf de Benet, i ha confirmat a VilaWeb el seu entorn. Nascuda a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el 1922, Ventura es va comprometre fermament amb la llengua i la llibertat, al costat del seu marit, en qui va trobar un projecte de vida compartit. Ella va tenir un paper actiu en l’antifranquisme i, amb el pas dels anys, es va convertir en la principal responsable de preservar el llegat intel·lectual i cívic de Benet.

Casats el 1947 al monestir de Montserrat, van viure junts els anys més durs de la dictadura, en què ell fou un referent del catalanisme polític clandestí i ella una còmplice imprescindible, tant en la quotidianitat com en les accions polítiques. El 1967 Ventura va participar en el segrest simbòlic de la Mare de Déu de Núria, una acció de protesta impulsada per exigir el retorn de l’abat Escarré, el lliure nomenament de bisbes catalans i la dimissió del bisbe de Barcelona, González Martín, en la campanya “Volem bisbes catalans”. La imatge no es va retornar fins cinc anys després, al bisbe d’Urgell.

Després de la mort de Benet, el 2008, Ventura va continuar el treball que havien començat junts: impulsar l’edició de les seves obres pòstumes, vetllar pel fons documental, que havien cedit a la Generalitat l’any 2000, i defensar l’autonomia del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que ell havia dirigit. Encara l’any passat, a cent anys fets, va participar en l’acte de descoberta de la plaça de Josep Benet i Morell a Barcelona, situada al barri de Sant Andreu, davant de l’estació de Fabra i Puig.

Durant tota la vida, Ventura va mantenir una posició discreta, però imprescindible. Com va reconèixer públicament el seu marit en rebre la Medalla d’Honor de la Generalitat, ella va ser la condició de possibilitat de tota la seva obra: “Ha hagut de patir aquell meu jurament: moltes hores d’angoixa, i moltes hores, també, de renúncies i molts sacrificis.”

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
301234567891011121314151617181920212223242526272829303112345678910
dldtdcdjdvdsdg
301234567891011121314151617181920212223242526272829303112345678910
Fer-me'n subscriptor