23.06.2024 - 12:57
|
Actualització: 23.06.2024 - 18:50
La Flama del Canigó ha arribat aquest migdia al Parlament de Catalunya, després d’haver-se encès a l’emblemàtic Castellet de Perpinyà, abans de pujar al Canigó, i després d’haver-se renovat aquesta matinada al cim del Canigó i haver arribat al Coll d’Ares, vetllada pels Agents Rurals. Avui la Flama del Canigó tornarà a córrer per tot el país i distribuirà el foc que encendrà les fogueres.
A l’acte de rebuda de la Flama, hi havia el president del parlament, Josep Rull; la consellera Ester Capella; Catalina Biblioni, vice-presidenta de l’Obra Cultural Balear; Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, i Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa.
Durant els parlaments, Rull ha dit que no podien romandre indiferents davant els atacs insòlits al català de les institucions públiques del País Valencià, les Illes, l’Aragó i els tribunals. Així, ha demanat als ciutadans de ser agents actius en la defensa i l’ús de la llengua.
En l’acte també hi ha intervingut el president d’Òmnium, Xavier Antich, i l’escriptora Núria Cadenes, que enguany ha escrit el manifest de la rebuda de la Flama. “Ara que l’odi i la intolerància ja no són una amenaça sinó una realitat que asfixia gran part del nostre país, i Europa, és indispensable que construïm plegats aquesta pàtria lliure, lluminosa i alta que escrivia Estellés, des de la fortalesa de la diversitat i la pertinença compartida a una terra i una llengua”, ha dit Antich. “Davant aquesta persecució contínua i constant d’uns estats hostils, i davant les desigualtats econòmiques i socials que ens esmicolen el país, hi ha qui podria caure en la temptació de recloure’s, de tancar-se en si mateix. Però el foc, com deia, necessita aliment, companyia i oxigen, i s’apaga si l’ofegues. Així mateix, el nostre poble, la nostra llengua i la nostra nació, requereixen una construcció oberta i constant d’un nosaltres tan ampli i divers com ho és el país.”
“Si ens pregunten ‘qui sou?’ amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó”, ha començat el discurs de Cadenes. “Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama.”
“Som fills d’aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan. […] La torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l’espai mentre el recorre, que l’omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors. […] Això és la Flama del Canigó: la gent que l’encén i que s’hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són”, ha dit. Després de la lectura del manifest s’ha fet la tradicional encesa de quinqués amb la flama, davant la porta de la institució.
L’escriptora @ncadenes és l’autora del manifest de la #FlamaCanigó24: “Som fills d’aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils”
Llegeix-lo sencer👉https://t.co/a6asb9P4Do pic.twitter.com/vLE9Ky0ZTL
— Òmnium Cultural (@omnium) June 23, 2024
La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que arriba al parlament d’ençà del 1980 –any que es va restablir la institució–, també ha arribat a més de tres-cents punts dels Països Catalans. Des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els Països Catalans.
