02.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 03.04.2024 - 09:04
Finançament i referèndum. Aquests són els dos grans temes que ERC i Junts han situat en l’horitzó de la legislatura que obriran les eleccions a Catalunya. Però si la candidatura de Carles Puigdemont està abocada a la confecció d’unes llistes que pretenen que vagin més enllà de Junts –i ahir anunciava el fitxatge de l’empresària Anna Navarro com a número dos–, Pere Aragonès s’encomana a una candidatura continuista i ha provat de marcar discurs i agenda propis a partir de la plataforma presidencial: fa dies, amb la presentació del model singular perquè Catalunya gestioni tots els imposts i ahir, amb la presentació de l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que analitza les vies jurídiques per a una consulta a l’escocesa i que matisa políticament les conclusions a què havia arribat el grup d’experts de l’anomenat acord de la claredat. El PP ja hi ha vist una utilització partidista de la institució i ahir anunciava que portarà la conferència de premsa sobre el referèndum a la Junta Electoral espanyola, mentre que el PSC n’estudia la possibilitat.
La pre-campanya ha agafat l’embranzida definitiva després de l’alentiment de l’activitat política per la pausa de Pasqua, amb l’excepció de l’anunci d’ERC de diumenge que el meteoròleg de TV3 Tomàs Molina seria el número dos de la seva candidatura a les europees. La vistositat de l’entrada de Molina en política explicava que ahir mateix participés en una conferència de premsa amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’eurodiputada i cap de cartell, Diana Riba, quan el consell nacional del partit havia d’aprovar al vespre les llistes per a les catalanes. Una llista amb Laura Vilagrà de número dos, seguida per Josep Maria Jové i Najat Driouech i alguns dels consellers del seu govern, com ara Joan Ignasi Elena, Ester Capella, Carles Campuzano i Tània Verge, però sense noms fins ara clau, com el titular d’Empresa, Roger Torrent, o Alba Vergés, vice-presidenta primera del parlament. Marta Vilalta torna a encapçalar la llista per Lleida, Raquel Sans la de Tarragona i Laia Cañigueral encapçala la de Girona.
ERC confia en la revaloració de la marca que li dóna Tomàs Molina més enllà de les europees. A migdia, Aragonès premia l’accelerador de la pre-campanya amb l’informe sobre el referèndum. El va encarregar al novembre, després de fer-se públiques les conclusions de l’informe del Consell Acadèmic per a l’Acord de Claredat, que no abordava obertament l’opció d’un referèndum pactat com l’escocès i tan sols hi feia referència en una nota a peu de pàgina quan es referien als referèndums d’inici en el territori substatal, una de les cinc vies que apuntava per a resoldre el conflicte polític. ERC proposa una via que considera transitable per a insistir en la idea de la votació acordada, malgrat que el PSOE es va afanyar a tancar-li totes les portes. “‘Impossible’ no surt al nostre diccionari”, va respondre Aragonès davant els consellers nacionals, després de recordar que Sánchez també s’oposava a l’amnistia.
Junts donarà el vist-i-plau dissabte a la candidatura de Puigdemont en un consell nacional a Elna. Però ahir ja va fer públic que Navarro seria la seva número dos. Junts també deia, en un comunicat, que pretenien reforçar el perfil econòmic de la candidatura i fer visible el compromís amb la “bona gestió”. El nom és un missatge volgudament tranquil·litzador als sectors de l’empresariat que poden veure el retorn de Puigdemont associat al recel d’una imatge d’inestabilitat política per l’herència dels anys culminants del procés. El dirigent de Junts intenta de projectar la seva candidatura com una alternativa de govern, un objectiu que pretén també el candidat del PSC, Salvador Illa, i pel qual va formar el seu govern a l’ombra. “Si volem fer les coses millor, totes i cadascuna, hem de començar perquè el govern del nostre país sigui ambiciós, competent, i tingui la capacitat de relacionar-se directament amb el món”, deia Puigdemont en un missatge enregistrat.
L’entrada de Navarro en la candidatura també entronca amb el propòsit de construir una marca que vagi més enllà de Junts, amb la projecció per damunt de tot de la figura del president a l’exili i que ja recull, de fet, el nom de la candidatura (Puigdemont per Catalunya – Junts+). De fet, el fitxatge de Navarro es va fer públic quan feia dies que les càbales internes al partit situaven en aquest lloc la presidenta del parlament, Anna Erra. De les cares que l’acompanyin dependrà, sobretot, que Puigdemont aconsegueixi el propòsit d’ampliar la base electoral de Junts i de recuperar el votant abstencionista. Un mateix electorat, aquest últim, pel qual pugna la candidatura de l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, que ahir va anunciar que ja tenien els avals per a concórrer a les eleccions.
Illa ja va començar la cursa electoral amb les millors expectatives, segons els sondatges, i el PSC no s’ha mogut d’allà on era perquè res no li desfaci el conjur. La comissió executiva del PSC va donar el vist-i-plau a unes llistes continuistes que premien el nucli de confiança que Illa ha tingut al parlament, començant per la número dos, Alícia Romero, que n’ha estat la portaveu i que va anar de sis fa tres anys. Ramon Espadaler, d’Units per Avançar, n’és el número tres, seguit d’Ester Niubó (la diputada que ha portat els àmbits de llengua i educació a la cambra) i de Ferran Pedret, secretari primer de la mesa del parlament. Repetiran com a caps de llista Sílvia Paneque per Girona, Rosa Maria Ibarra per Tarragona i Òscar Ordeig per Lleida. Una de les marxes més destacades és la d’Assumpta Escarp, vice-presidenta segona de la mesa. La portaveu del partit, Núria Parlon, va dir que havien renovat un terç de la candidatura.
La majoria dels partits ja han tancat o embastat les llistes, que es poden presentar formalment d’avui fins dilluns, dia 8. Fa dies que els comuns ja van fer públics la seva, amb el batlle del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, de número dos, seguit de l’advocat Andrés García Berrio, i dels diputats Susanna Segovia, David Cid i Enric Bárcena. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, participa aquests dies en la presentació dels caps de cartells per Tarragona, Lleida i Girona.
Mentrestant, Alberto Núñez Feijóo prova de reforçar la candidatura d’Alejandro Fernández. En un discurs davant la junta directiva del PP a Madrid, on també hi havia Fernández i més dirigents territorials, Feijóo erigia el seu partit en l’alternativa a l’independentisme, en un intent de desacreditar la candidatura d’Illa per la via de l’espanyolisme. “Mentre Sánchez necessiti l’independentisme manarà l’independentisme”, deia. Feijóo participarà avui a Barcelona en l’acte de presentació de la candidatura de Fernández. Les expectatives de creixement del PP, a costa de la caiguda de Ciutadans, deixen camí per córrer al partit, que mira de desgastar Sánchez per l’aprovació d’una llei d’amnistia amb què Puigdemont assegura que tornarà a Catalunya si és per a ser investit president.
El partit de Carlos Carrizosa també prova de defensar el seu espai al parlament amb el mateix discurs, malgrat la cruesa dels sondatges que en vaticinen la desaparició. Ciutadans anunciava que la diputada Marina Bravo seria la número dos, i David Andrés Díaz, vinculat a les joventuts, el tres. Matías Alonso tornarà a ser el cap de llista per Tarragona, i hi ha relleus per als de Girona i Lleida: Héctor Amelló i Isaac Caballero, respectivament. Carrizosa centrava ahir el discurs contra Aragonès: li responia que no es pot fer un referèndum de secessió “perquè ho diuen els articles 1 i 2 de la constitució”. Una altra cosa és si els electors han deixat de percebre’ls, ja fa temps, com la millor marca per a aturar l’independentisme.
