03.04.2017 - 11:12
|
Actualització: 03.04.2017 - 15:56
Els sistemes de seguiment i control de la població d’óssos bruns als Pirineus han detectat les darreres setmanes que ja han despertat de la hivernació. Just abans d’aquest procés, a finals de l’any passat, s’havien comptabilitzat a Catalunya trenta-un individus d’ós bru, amb cinc mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet i Pepito) i deu femelles adultes (Hvala, Baombou, Caramelles, Boavi, Caramelita, Plume, Nheu, Fadeta i Patoune, totes elles amb cries, i una darrera óssa sense nom i sense cries). El 2016 doncs, s’ha aconseguit una fita històrica entre la població d’óssos als Pirineus des de la seva reintroducció, amb el naixement de deu cries. L’any passat es van produir trenta-tres atacs sobre la ramaderia i l’apicultura atribuïts als óssos, vuit al Pallars i vint-i-cinc a l’Aran, i s’han obert trenta-set expedients d’indemnització.
Els moviments de Goiat
Goiat ha hivernat durant 107 dies – del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017. Durant aquests tres mesos i mig, l’ós s’ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de cent metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs, a més de 2.300 metres d’altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu.
Un cop s’ha posat en marxa ja ha recorregut tota la vall i ara es dirigeix cap a d’altres zones d’Aran. Tot sembla indicar que està buscant carronyes per augmentar ràpidament els quilos que ha perdut durant la hivernació, aproximadament un terç del seu pes. Ben aviat començarà l’època de zel i cercarà, de forma més que probable, femelles per copular. Goiat està permanentment controlat amb el collar emissor que se li va col·locar abans d’alliberar-lo als Pirineus i que permet l’equip especial de seguiment conèixer els seus moviments, hàbits i costums.
Un seguiment exhaustiu
La resta d’óssos es controlen a través del seguiment de les evidències de pas. El 2016 s’han obtingut vuit-centes nou dades a Catalunya, repartides en dues-centes cinc mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4.299 instantànies; seixanta-tres contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; quaranta-set observacions; vuitanta-set excrements; tres evidències d’alimentació (un formiguer depredat, una pedra aixecada i una observació de presa); i dinou petjades.
Impacte sobre la ramaderia i l’apicultura
Durant l’any passat es van produir trenta-tres atacs sobre la ramaderia i l’apicultura atribuïts als óssos, vuit al Pallars i vint-i-cinc a l’Aran, i s’han obert trenta-set expedients d’indemnització. La Generalitat ha indemnitzat o indemnitzarà aquests danys per un import de 9.332 euros. A través del projecte Piroslife, s’estan fent diferents accions per a la prevenció d’atacs. A banda del pagament dels danys ocasionats, existeix un programa de suport a ramaders i propietaris de ramats en règim extensiu de muntanya perquè agrupin els seus ramats com a mesura efectiva de protecció i de vigilància quan pasturen en zones amb presència d’ós bru. S’han contractat pastors i ajudants de pastors d’ovelles i cabres, vaquers i eguassers per controlar i supervisar els animals a muntanya i també es duu a terme la col·locació, el control i el manteniment de vailets elèctrics instal·lats per protegir les arnes d’explotacions apícoles contra possibles predacions.
Coexistència entre sectors
Les actuacions encaminades a afavorir la coexistència amb aquest sector són un dels eixos principals del projecte. Representen, aproximadament, un 40% del pressupost del Piroslife, és a dir, més d’un milió d’euros, majoritàriament per al Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Es tracta de donar suport a la conservació de l’ós bru com a element de recuperació de la biodiversitat, però també com a element dinamitzador, fent efectiva la coexistència amb els habitants del territori, donant-los suport per comptabilitzar les seves activitats amb la presència del plantígrad i fomentant, com a producte turístic, la visita del seu hàbitat i reconeixent, així, la bona qualitat ambiental de la zona.
El Piroslife és plantejat per implementar una sèrie de mesures i accions que permetin consolidar el futur de l’ós bru en un entorn favorable i generar productes i sistemes que puguin ser exposats a la resta del Pirineu i a d’altres zones d’Europa. El projecte es considera clau per a la dinamització econòmica del territori aprofitant l’atractiu i les potencialitats que pot generar la fauna salvatge i el patrimoni natural per al turisme i d’altres sectors. Entre les diferents accions que s’estan duent a terme destaquen les relatives al foment de la coexistència entre l’ós bru i la ramaderia extensiva – amb bestiar oví, caprí, equí i vaquí – i l’apicultura de muntanya; la conservació i millora de l’hàbitat; l’educació ambiental; la comunicació i la formació; i la diversificació genètica.
El projecte, d’altra banda, està contribuint a fomentar l’ocupació en el sector ramader local mitjançant la contractació de pastors, ajudants de pastor i vaquers, alguns dels quals s’han format a l’escola de pastors de Catalunya. D’aquesta manera, s’està recuperant la feina de pastor d’alta muntanya en aquest sector de Pirineu on gairebé s’havia perdut.
Nova cabana de pastor a Boldís
Enguany està prevista la construcció d’una nova cabana de pastor a la zona de Boldís, a Lladorre, on l’any passat se’n va cremar una impulsada per Acció Natura. La construcció serà del mateix format que la que va promoure l’any passat el Departament de Territori i Sostenibilitat a Salau, a la muntanya de Bonabé, també dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb criteris d’eficiència energètica i amb gran part de la fusta de pi negre procedent del mateix Parc. El refugi donarà protecció i confort al pastor, contractat pel projecte Piroslife per vigilar el ramat oví de diferents ramaders quan pasturen a l’estiu en una zona amb presència continuada d’óssos.
També es preveu dur a terme plantacions d’arbres fruiters i arbustos de muntanya en les zones on es detecti la necessitat de millorar la connectivitat de l’hàbitat de l’ós bru, una acció liderada per la Fundació Oso Pardo, amb la col·laboració de Forestal Catalana i altres socis del projecte.
