16.11.2023 - 10:48
|
Actualització: 16.11.2023 - 11:15
El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, en una carta enviada als fiscals del procés, ha refusat de posicionar-se sobre la llei d’amnistia. “Qualsevol posicionament del ministeri públic respecte d’una futura amnistia […] exigeix de saber el contingut definitiu de la norma que la reguli”, ha escrit el cap de la fiscalia. “El posicionament, en tot cas tècnic-jurídic, de la fiscalia espanyola es farà pels conductes estatutaris i en els procediments en què es demana la nostra intervenció”, aclareix.
En conseqüència, assenyala, “el fiscal general de l’estat ha de mantenir una posició pública que reforci el principi d’imparcialitat del ministeri fiscal, en virtut del qual actua amb plena objectivitat i independència en defensa dels interessos que li estiguin encomanats”.
No obstant això, García Ortiz indica que “vetllarà sempre per l’autonomia dels qui han exercit i exerceixen com a fiscals en defensa de la legalitat, dels valors i principis constitucionals i, en definitiva, de les institucions democràtiques”.
La carta dels fiscals del procés
Anteriorment, els fiscals del procés havien enviat una carta al cap de la fiscalia demanant-li contundència amb la llei d’amnistia i empara institucional arran de les comissions d’investigacions parlamentàries pactades pel PSOE i Junts per a detectar casos de lawfare i depurar responsabilitats.
Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno han reclamat a García Ortiz que, “en la seva condició de fiscal general de l’estat i president del consell fiscal, prèvia audiència d’aquest òrgan”, els concedeixi empara institucional perquè “juntament amb la concessió de l’amnistia, un mecanisme excepcional de gràcia que no està contemplat a la constitució, han pactat la creació de comissions d’investigació en seu parlamentària amb la finalitat d’avaluar les actuacions que hagin realitzat o realitzin els òrgans judicials i el ministeri públic”.
L’escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, recorda que aquest acord estableix que “la valoració que facin aquestes comissions d’investigació sobre aquestes decisions i actuacions judicials podrà servir per a exercir accions de responsabilitat contra els qui legítimament, i en l’exercici de les seves funcions, van defensar la legalitat constitucional arran dels greus atacs de què va ser objecte i van activar la resposta judicial obligada mitjançant l’aplicació de les lleis penals per accions delictives d’una gravetat inqüestionable”.
