25.06.2024 - 16:40
|
Actualització: 25.06.2024 - 21:04
El Tribunal de Comptes espanyol, poques hores després d’haver entrat en vigor la llei d’amnistia, va demanar a les parts que es pronunciessin sobre la necessitat de presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que posen en qüestió el cos fonamental de l’amnistia.
La fiscalia considera que no concorren els supòsits exigits per la normativa aplicable ni en les recomanacions del TJUE mateix. En primer lloc, diu que les qüestions han de fer referència a la interpretació o la validesa del dret de la Unió Europea, però en cap cas a la interpretació de les normes estatals, com és la llei d’amnistia. A més, remarca que el TJUE solament s’ha de pronunciar sobre decisions prejudicials quan el dret europeu sigui aplicable a l’afer controvertit en el litigi principal, cosa que no passa. Per tant, considera que no és procedent de plantejar-les.
En la providència de l’òrgan, la consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernáez, va assenyalar com a conflictius uns quants articles de la llei. L’1, que defineix els delictes que s’amnistien; el 2e, que recull l’exclusió dels delictes que afecten els interessos financers de la UE; el 8.3, que dicta l’aixecament immediat de les mesures cautelars –en aquest cas, les fiances–; el 10, que ordena la tramitació urgent i preferent de la llei en un termini de dos mesos; i el 13.3, que ordena l’absolució dels afectats pel Tribunal de Comptes en primera instància o apel·lació. Hernáez considera que la llei posa en dubte els principis de cooperació lleial, el d’igualtat i no-discriminació, el de seguretat i confiança legítima i el de l’estat de dret.
