La fiscalia del Suprem espanyol demana l’amnistia de tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat d’aplicar la llei d’amnistia a tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, el ministeri públic, per ordre del fiscal general de l’estat, enterra de manera definitiva la guerra interna instigada pels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno. En la causa de l’1-O, la fiscalia reclama al jutge Pablo Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

En el seu informe, Ángeles Sánchez Conde i Joaquín Sánchez-Covisa defensen que el delicte de malversació és amnistiable perquè no hi ha cap “afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea”, que és una de les exclusions que preveu la llei, concretament l’article 2e. Així mateix, detallen que no hi ha hagut enriquiment personal dels represaliats.

Per als fiscals “és lògic concloure” que s’ha d’amnistiar la malversació “sempre que el responsable del delicte s’hagués limitat a desviar fons públics amb l’única finalitat de finançar, sufragar o facilitar la convocatòria i celebració de les consultes del 9 de novembre de 2014 i de l’1 d’octubre de 2017”.

En aquesta causa, encara hi ha acusats de malversació Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, mentre que Clara Ponsatí i Marta Rovira ho són per desobediència. D’altra banda, la sala penal del Suprem està pendent de revisar les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, tots ells condemnats per malversació.

Desmunta l’acusació per terrorisme

En la causa contra el Tsunami Democràtic, la fiscalia també ha demanat que s’amnistiï Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, que són perseguits per terrorisme. En aquest sentit, Ángeles Sánchez-Conde assegura que “no hi ha cap dubte” que els fets entren dins l’abast de la llei.

En l’escrit, recorda que el Suprem mateix ha dit que la finalitat del moviment era “la subversió de l’ordre constitucional i la desestabilització greu de les institucions democràtiques impedint als poders públics el compliment dels seus fins”, cosa que no encaixa amb la directiva europea 2017/541 sobre el terrorisme.

A més, assenyala que en els fets investigats no es van cometre violacions greus dels drets humans, regulats en els articles 2 i 3 en la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH), és a dir, durant les accions del Tsunami Democràtic, com ara l’ocupació de l’aeroport, no hi va haver morts, ni tortures, ni esclavitud.