28.06.2017 - 14:30
L’expresident de la Generalitat va al·legar vulneració de la seva llibertat ideològica després de la seva condemna pel 9N
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El fiscal del Tribunal Suprem Jaime Moreno ha impugnat tots els motius del recurs presentat a principis del passat mes de maig per l’expresident de la Generalitat Artur Mas contra la seva condemna de dos anys d’inhabilitació per un delicte de desobediència en convocar el denominat “procés participatiu” del 9N.
Recorda que l’exercici dels drets “té límits i lleres” i que no va existir cap vulneració de la seva llibertat ideològica.
L’escrit de la Fiscalia s’oposa al llarg de 54 pàgines a tots i cadascun dels motius del recurs presentat per Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, inclòs aquell pel qual les defenses diuen que l’assumpte se substanciï després de la celebració d’una vista oral que el Ministeri Públic troba “innecessària”.
Entén el fiscal que les al·legacions de Mas manquen de fonament perquè no existeix com a tal un dret a participar en un procés de votació “quan el propi intèrpret i garant dels drets fonamentals”, com és el Tribunal Constitucional (TC), ha acordat suspendre la votació. “No existia per tant el dret a votar en una consulta que el TC va proclamar inconstitucional”, insisteix.
Nega igualment que la condemna vulneri els drets de Mas a la participació en assumptes públics i l’accés a càrrecs públics que pretén exercir sent candidat al Parlament Europeu.
Raona que aquests candidats han de complir determinats requisits i que, després de ser condemnat en la seva condició d’autoritat pública, aquesta condemna inclou “la impossibilitat d’exercir càrrecs públics electius o funcions de govern en les institucions europees”.
La inhabilitació, segons el fiscal, ho serà igualment per a l’exercici de funcions de govern en els àmbits estatal, autonòmic i local i precisar cap aclariment sobre aquest tema, i no sent necessari que el Tribunal Suprem faciliti una espècie de llista o relació de quins càrrecs i funcions concretes pugues o no exercir el condemnat.
POSICIÓ DELS FISCALS CATALANS
El fiscal rebutja igualment que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denegués de forma indeguda determinades proves, com l’ofici pel qual el fiscal superior de Catalunya recollia la posició de la Junta de Fiscals d’aquesta comunitat contrària a la formulació de la querella. Recorda que el propi Suprem ja va resoldre aquesta qüestió declarant aquesta prova “impertinent”.
En la seva impugnació, el fiscal insisteix que aquest document era de caràcter “intern, preparatori i provisional” i no que la voluntat que va assumir finalment la Fiscalia va quedar plasmada en la querella presentada finalment contra l’expresident.
Rebutja així mateix que en aquest assumpte no concorrin els elements típics del delicte de desobediència, ja que pretendre aquest extrem portaria a l’absurd de considerar que les resolucions del TC poden ser incomplides.
Recorda que la resolució del tribunal de garanties va ser notificada personalment per carta a Mas i que enfront d’això l’expresident va mostrar una “negativa oberta, obstinada i contumaz” a complir-la.
La desobediència, segons insisteix el representant del Ministeri Públic, es va produir malgrat la “claredat, eloqüència i taxatividad” de la resolució del tribunal de garanties constitucionals ja que Mas no només no va dictar cap tipus de resolució per suspendre el procés participatiu previst pel 9 de novembre sinó que, de comú acord amb les exconselleras Ortega i Rigau, va observar “un catàleg de conductes (…) demostratives en conjunt de la seva determinació ferma de contravenir la providència del Tribunal Constitucional i dur a terme en tota la seva dimensió i fins a l’esgotament” el citat procés.
Es rebutgen igualment els motius pels quals Mas al·ludia que va haver d’aplicar-se la causa d’estat de necessitat per generar l’ordre del TC “un estat de perill per a legítims interessos de gran part de la ciutadania catalana” així com risc per a l’ordre públic.
Es tracta de mals que s’anuncien com a “hipotètics” i que no es van produir quan es va decidir paralitzar la consulta prèviament prohibida. Es considera finalment ajustada la multa de 36.000 euros imposada a l’expresident.
