La fiscalia recorre contra la decisió de Llarena de no amnistiar Puigdemont, Comín i Puig

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha presentat un recurs contra la decisió de Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Els jutges van dir que no els podien amnistiar perquè la llei d’amnistia estableix que hi ha malversació si l’acusat ha tingut un propòsit d’enriquiment. I, justament, consideren que els condemnats sí que en tenien.

Ara, la fiscalia argumenta tot el contrari al seu escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb. Diu que no hi ha indicis que en la malversació que s’investiga en aquest cas “també hi hagi una voluntat sobreposada i deliberada d’enriquir-se patrimonialment”. A més, diu que la interpretació del jutge no respecta la voluntat del legislador, que considera que casos com els del Primer d’Octubre s’han d’amnistiar. Per això, demanen que Llarena apliqui l’amnistia i que aixequi les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig.

Tampoc no considera que, com diu Llarena, n’hagin sortit afectats els interessos financers de la Unió Europea, una altra de les exclusions de la llei d’amnistia: “No tan sols no hi ha cap constància que el capital gastat per a fer el referèndum procedís, tot o en part, de fons europeus, sinó que tampoc és possible d’admetre que ‘les despeses requerides per a materialitzar la votació de la qual derivaria, de manera automàtica, la independència d’una part del territori’, tinguessin cap virtualitat lesiva –directa o indirecta– per als interessos financers de la Unió Europea.” La fiscalia ho argumenta dient que n’hi ha prou de llegir la sentència contra el procés per a entendre que allò que es va fer el 2017 “no desembocaria mai en la creació d’un estat sobirà, de la qual cosa eren perfectament coneixedors els investigats”, i cita un fragment de la sentència on s’especula que la voluntat real era pressionar el govern espanyol per a pactar un altre referèndum d’independència.

A més, la fiscalia també pren posició en contra de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’amnistia del delicte de desobediència i diu que la pretensió va mal enfocada: “La interlocutòria no determina en absolut la norma concreta la constitucionalitat de la qual es dubta, ni tampoc el precepte o preceptes constitucionals que es consideren infringits, de manera que incompleix obertament els requisits processals de l’article 35 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, si no és que el trasllat sigui de mode comú i en un termini de deu dies.”