La fiscalia reclama al TC que refusi la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem contra l’amnistia

El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, ha criticat davant el Tribunal Constitucional (TC) la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia. Diu que és inadmissible per defectes formals i perquè encaixaria més en un recurs d’inconstitucionalitat, atès que els arguments ataquen la decisió política. Per això, en demana la inadmissió o, subsidiàriament, la desestimació.

El Suprem va elevar aquesta qüestió al tribunal de garanties quan va estudiar l’aplicació de la llei a dos condemnats per desordres públics agreujats. Segons els jutges, aplicar l’amnistia podia ser “contrari a la constitució” espanyola i atemptar contra la seguretat jurídica.

Ara el fiscal general de l’estat, en les al·legacions a les quals ha tingut accés Europa Press, explica que la qüestió presentada pel Suprem és inadmissible per defectes formals, però reconeix que, si el TC entra en el fons, “contribuirà de manera clarament positiva a reduir la innegable conflictivitat política, social i també jurídica que acompanya la llei qüestionada”.

Entre aquests defectes, segons el seu parer, hi ha el fet que el Suprem no designa “els preceptes constitucionals suposadament vulnerats”, i diu que, a més, causa “més recel” que el Suprem es refereixi a l’article 1 de la norma aprovada, perquè, “en realitat, de l’extensa argumentació del mateix acte es desprèn que aquest dubte –d’inconstitucionalitat– no se centra en el contingut concret i l’abast d’aquest precepte legal, sinó que s’estén clarament a la inconstitucionalitat de la citada llei orgànica en si mateixa i en la seva totalitat”.

Per al fiscal general, en la qüestió presentada pel Tribunal Suprem “s’opera directament un salt lògic de l’objecte formal sobre el qual diu projectar el seu dubte de constitucionalitat al judici de la llei en si mateixa, o fins i tot de la decisió política que la motiva”.

Suggereix que aquest tipus d’argumentació encaixa més bé en el recurs d’inconstitucionalitat reservat als actors polítics, ja que són “representants legítims de les diferents opcions ideològiques encarregades d’assegurar el pluralisme polític”.

També lamenta que el Suprem no faci referència a un dubte precís sobre l’aplicabilitat de la llei al cas concret, “sinó que s’uneix a un judici global i abstracte d’inconstitucionalitat de la llei en conjunt”.