La fiscalia es nega a investigar el policia espanyol infiltrat en moviments socials de Barcelona

La fiscalia s’oposa a l’admissió a tràmit de la querella interposada per sis dones activistes contra un policia espanyol que es va infiltrar als moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona entre el 2020 i el 2022. Per la fiscalia, el fet de mantenir relacions sentimentals i sexuals amb sis activistes no va suposar cap delicte, però admet que les afectades podrien reclamar per la via civil o contenciosa-administrativa si han vist afectat algun dret o han patit algun dany patrimonial. Les sis activistes es van querellar pels delictes d’abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets civils.

El cas es va destapar el gener passat i era el segon agent infiltrat detectat. Un agent de la policia espanyola –d’origen mallorquí– es va infiltrar durant tres anys en moviments socials de Barcelona, segons que publica la Directa. Amb la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons –les inicials, D. H. P., coincideixen amb el seu nom real–, el talp va començar la seva activitat el juny del 2020, quan es va deixar veure per primera volta pel centre social ocupat la Cinètika, al barri de Sant Andreu. Cal recordar que aquesta mena d’espionatge tan sols es pot fer sota empara judicial en casos de terrorisme, crim organitzat i tràfic de droga.

“Suposant que fossin certs els fets narrats a la querella, la condició d’agent infiltrat i l’ètica de l’actuació, no són material penal; no és admissible obrir un procediment penal per si de cas, i menys quan puguin existir riscs de frustrar investigacions policials o judicials amb el risc per a la seguretat dels agents que puguin estar-hi implicats”, conclou. A més, la investigació penal, diu el fiscal, seria prospectiva. De fet, el fiscal admet que la via contenciosa-administrativa o la reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Estat “semblarien més idònies”.

Segons la fiscalia, només una de les querellants admet haver tingut relacions sexuals amb l’agent infiltrat després de l’entrada en vigor de la llei sobre la llibertat sexual, l’octubre de l’any passat. Segons la legislació anterior, només es podia condemnar per abús sexual mitjançant engany si la víctima tenia entre setze anys i divuit, cosa que no era el cas. Pel que fa a l’últim cas, ja amb l’actual llei en vigor, el ministeri públic creu que no hi va haver “absència total de consentiment”.

També diu la fiscalia que “es desconeix” si les querellants van dir mai a l’agent infiltrat que no tindrien mai cap relació amb un policia, i el policia tampoc havia de dir-los el seu veritable ofici.

Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el fiscal diu que les relacions sexuals en cap cas van ser “asimètriques”. “El querellat no podia abusar de cap càrrec perquè les querellants desconeixien que era, suposadament, un agent de policia”, diu l’escrit del fiscal. A més, pel ministeri públic, i basant-se en el relat de les víctimes, les relacions sentimentals i sexuals van discórrer “dins de la normalitat”. També descarta que hi hagués cap tracte vexatori, degradant o  humiliant, ni cap sofriment físic o psicològic. “El fet que les querellants tinguin sentiments de malestar a posteriori no converteix la seva experiència en un acte degradant”, conclou.

Per últim, el fiscal diu que no ha trobat cap precedent que una situació “llunyanament similar” s’hagi plantejat com un delicte contra la integritat moral o l’antiga falta de vexacions injustes. “El dret penal no pot valorar si la confiança dipositada o els sentiments van discórrer dins de la sinceritat absoluta”, afegeix. “Que fossin instrumentalitzades sexualment pot ser moralment reprovable, però no serà punible si no tenen cabuda en un tipus penal”, conclou.

Respecte del delicte de descobriment i revelació de secrets, el fiscal diu que no consta que l’agent s’hagués apoderat de cap document concret, no s’han gravat o interceptat comunicacions ni s’ha afectat cap base de dades. El fiscal afegeix que tampoc consta cap informació secreta que les querellants revelessin a l’agent infiltrat, i recorda que la seva ideologia “no era cap secret”. Així, el ministeri públic conclou que no es pot fer una investigació prospectiva, i que això podria afectar altres persones que s’infiltren en organitzacions com podrien ser periodistes o detectius privats.

Finalment, respecte de l’últim delicte denunciat, el d’impedir l’exercici de drets civils, el fiscal diu que en cap cas s’ha vulnerat el dret de la vida privada i familiar, al dret d’associació, al de la seguretat personal, a la dignitat o a la llibertat ideològica. “La querella no assenyala cap acte concret que s’hagués impedit realitzar a les sis querellants”, argumenta. Així, l’afectació psicològica que puguin patir les activistes, diu el fiscal, pot derivar de la relació personal mantinguda amb el policia, però aquesta relació no és delictiva.

Tot i això, el fiscal admet que aquest tipus d’infiltració no està regulat legalment, però diu que no totes les actuacions policíaques que afecten drets fonamentals són delictives. També recorda que un dels principis del dret penal és el d’intervenció mínima i “el dret penal no existeix per promoure debats polítics o socials”.

Arguments de les activistes

Segons les advocades de les denunciants, la llei preveu la possibilitat que en les investigacions sobre delinqüència organitzada el jutge instructor pugui autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant una resolució fonamentada i tenint en compte les necessitats d’investigació, a actuar sota una identitat suposada. Aquesta identitat suposada serà atorgada pel Ministeri de l’Interior per sis mesos, prorrogables per períodes d’igual durada, quedant legítimament habilitats els agents encoberts per actuar en tot el que estigui relacionat amb la investigació concreta i a participar en el tràfic jurídic i social amb aquella identitat fictícia. La informació obtinguda per aquell agent encobert, haurà de ser posada en coneixement de qui va autoritzar aquella investigació i haurà de ser aportada de manera completa.

Segons Irídia, d’aquest precepte legal es desprèn que només el risc fonamentat de conductes delictives greus i perilloses avalarien aquest mètode d’investigació tan excepcional. Un altre element a considerar de les limitacions de l’actuació dels agents encoberts és que aquests no podran dur a terme conductes que no podrien dur a terme sota la seva identitat real, assegura l’entitat de drets humans.

Així mateix, les querellants recorden que la llei contempla que quan les actuacions d’investigació puguin afectar a drets fonamentals, els agents encoberts hauran de sol·licitar a l’òrgan judicial competent les autoritzacions necessàries. Per això, les acusacions han fet extensiva la denúncia al superior jeràrquic i reclamen una investigació que identifiqui els responsables dels fets i garanteixi el retiment de comptes. Segons Irídia i la CGT, l’estat espanyol ha “vulnerat el dret a no patir tractes cruels o inhumans, exercint violència institucional sexualitzada contra dones a qui s’ha instrumentalitzat pel fet ser militants i activistes”. “L’actuació de l’agent es va realitzar de forma planificada, deliberada i amb el coneixement que s’estava abocant dones polititzades a trair les seves creences i valors, perquè eren empeses a cometre actes que atemptaven directament contra la seva llibertat ideològica i la seva identitat política”, asseguren.

Els quatre delictes

Pel que fa als delictes d’abús sexual continuat, a la querella s’argumenta que les lleis es basen en la idea del consentiment, que en aquest cas es pot considerar viciat, ja que les afectades mai haurien consentit si haguessin tingut la informació, i per tant no era ni lliure ni informat.

“El consentiment podrà ser revocat en qualsevol moment donat que depèn de la lliure voluntat de la persona i aquesta, al seu torn, depèn de la informació de què disposi la persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta. Per tant, la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual, són indestriables del consentiment sexual”, diu la querella.

“La imposició d’interaccions sexuals, sigui mitjançant vis física o compulsiva, o sigui per engany o prevalença, no només afecten la integritat física sinó que tenen un sever impacte en la integritat moral i en la identitat de les dones. Aquesta violència afecta els seus projectes vitals, el seu sistema de creences, a les seves relacions afectives i comunitàries, a la seva percepció de seguretat i, en definitiva, a la seva identitat personal. Quan la violència sexual és perpetrada o tolerada per l’Estat, els impactes són majors perquè es genera en una situació d’asimetria i d’indefensió, i perquè els agents transgredeixen els seus deures d’actuar dins dels llindars de la legalitat i de protegir els drets de les persones”, deia la querella.

Pel que fa als delictes de tortura i subsidiàriament delictes contra la integritat moral, el Codi Penal recull que “comet tortura l’autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona, la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral”.

Així mateix, el Tribunal Suprem espanyol ha definit com a tracte degradant “aquell que pot crear en la víctima els sentiments de temor, angoixa i d’inferioritat susceptibles d’humiliar-la, envilir-la i de trencar la seva resistència física o moral”. Això està íntimament lligat amb la definició jurídica de la integritat moral, que es basa en el dret de la persona a ser respectada en la seva dignitat i a no ser instrumentalitzada, recorda la querella.

En aquest cas, les advocades han considerat que “la privació de la condició de persona mitjançant un ús instrumental de les querellants, així com la generació d’un patiment innecessari en elles, són elements que configuren el delicte contra la integritat moral”. Sobre el delicte de revelació de secrets, el Codi Penal preveu un agreujant quan aquest delicte el comet una autoritat o funcionari públic. A més, la Llei de Protecció de Dades reconeix una protecció específica a la informació relativa a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l’origen racial. Aquesta privacitat hauria estat vulnerada sense justificació a través del vincle que l’agent infiltrat va crear amb les afectades. Les entitats denunciants també valoren que s’ha vulnerat el dret a la vida privada i familiar de les afectades: en el curs d’aquests dos anys l’agent va tenir accés a informació política, però també personal de les activistes amb qui es va relacionar

Per últim, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la Constitució: el dret d’associació i de reunió, diuen Irídia i CGT en la querella. A més, la infiltració sense cobertura legal en els moviments socials genera uns efectes devastadors neutralitzant espais i col·lectius sencers. Aquesta infiltració els permet identificar les persones significades que impulsen aquests moviments, facilitant-ne la criminalització indeguda i la desarticulació d’aquests moviments per la desconfiança irreversible que instauren en el seu si. En darrer terme, la desarticulació d’espais polítics provoca que la ciutadania i la societat civil organitzada no pugui dur a terme la seva participació social en pro d’una societat diversa ni complir la seva funció democràtica de fiscalització de l’actuació dels poders públics.