31.03.2022 - 16:59
|
Actualització: 31.03.2022 - 18:59
La fiscalia ha mantingut avui la petició de vint-i-quatre anys de presó per a l’ex-pilot de motos Sito Pons i 12,4 milions d’euros de multa per sis delictes contra la hisenda pública, tot i que alternativament rebaixa la petició a nou anys de presó i 2,7 milions d’euros de multa per tres delictes. Segons les seves conclusions definitives, el ministeri públic considera que Pons va defraudar 2,7 milions d’euros entre els anys 2010 i 2014 simulant que vivia a l’estranger, primer a Mónegue i després a Londres. També l’acusa de tenir un entramat d’empreses que li servien com a “societats instrumentals”, algunes de les quals amb residència en paradisos fiscals. Pons ha estat jutjat les últimes setmanes a l’Audiència de Barcelona.
Segons la fiscalia, Pons va defraudar més de 444.000 euros de l’IRPF corresponent a l’any 2010, més de 801.000 euros corresponents al 2013 i més de 864.000 de l’any 2014. A més, també acusa l’expilot de motos de defraudar més de 321.000 euros el 2012, més de 178.000 el 2013 i més de 173.000 el 2014, corresponents a l’impost de patrimoni. Per això, l’acusa de sis delictes contra la hisenda pública i li demana penes que totes elles sumen vint-i-quatre anys de presó, indemnitzacions a l’estat i la Generalitat corresponents a les quantitats presumptament defraudades i 12,4 milions d’euros de multa.
No obstant això, en les mateixes conclusions, obre la porta a rebaixar la petició per si el tribunal considera invàlides algunes proves documentals obtingudes en els escorcolls domiciliaris. Així, suprimeix, alternativament, els tres delictes fiscals corresponents a l’impost del patrimoni. Això faria que només se’l condemnés per defraudar uns 906.000 euros de l’IRPF del 2010, 2013 i 2014. La pena alternativa que demana la fiscalia és de nou anys de presó, multa de 2,7 milions d’euros i retorn de l’IRPF defraudat.
La fiscalia sosté que, durant els anys del presumpte frau, Pons va viure “de forma efectiva” en un domicili del barri de la Bonanova de Barcelona, però que els anys 2010 i 2012 “formalment va declarar residir al Principat de Mònaco”, on va lloguer un apartament, i a partir del desembre del 2012 a Londres, on va llogar un altre domicili. Ho va fer, segons el ministeri públic, “amb el desig de no tributar a Espanya”. El ministeri públic remarca que no consten consums d’aigua i llum significatius en aquests apartaments llogats, i que en canvi Pons feia servir l’aeroport del Prat per als seus desplaçaments a les competicions.
A més, també acusa Pons de mantenir un “entramat d’empreses de les quals es va servir com a societats instrumentals, algunes amb residència en paradisos fiscals”, com ara l’Illa de Man o les Illes Verges. En canvi, la defensa de Sito Pons assegurava que l’expilot sí que va residir a Mònaco fins el 2012 i al Regne Unit a partir d’aquell any, i que la fiscalia en fa una “suposició errònia”. Així ho demostren, afegeix, “els certificats emesos per les autoritats dels respectius països”. La defensa considera que aquests certificats són suficients per descartar la comissió del delicte de defraudació a Hisenda.
Els advocats defensors remarquen que Pons paga els seus impostos al Regne Unit d’ençà de l’any 2012 i que les autoritats d’aquell país han defensat que l’ex-pilot viu a la capital britànica. En aquest sentit, sostenen que les autoritats espanyoles van acabar de manera “prematura” els procediments d’inspecció i van remetre les actuacions a la fiscalia “abans d’esperar la resolució del procediment amistós”. El començament d’aquest procediment, afegeixen, hauria d’haver aturat una actuació en l’àmbit tributari.
Pel que fa a les “visites freqüents” de Pons a Barcelona, la defensa les atribueix al fet que bona part de la seva família viu a la capital catalana, i que aquesta és “el punt de trobada habitual de la seva escuderia en els seus viatges per tot el món”. També argumenten que la majoria d’entrenaments i competicions es fan a l’estat espanyol, i l’escuderia té la seu en un polígon industrial de Castellbisbal (Vallès Occidental). La defensa considera que l’actuació de la fiscalia respon a una “persecució” contra el seu client. En aquest sentit, recorden que Pons va seure al banc dels acusats l’any 2011 i que va ser absolt. Pel que fa a les penes demanades per la fiscalia, els advocats de Pons les qualifiquen de desproporcionades i creu que hi ha un intent d’utilitzar il·legítimament el seu client amb “finalitzats exemplaritzants davant dels contribuents espanyols” i “forçar-lo indegudament a pagar unes elevades quantitats que no deu”.
