La fiscalia s’oposa a amnistiar Abel Mora, l’únic pres polític amb la llei aprovada

La fiscalia espanyola s’ha oposat a amnistiar l’activista Abel Mora, l’únic pres polític amb la llei aprovada. Mora va ingressar a la presó de Brians el mateix dia que es va aprovar la llei d’amnistia al congrés espanyol, el 30 de maig, i hi haurà de complir una pena de tres anys i nou mesos. Mora va ser condemnat per haver estat implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyola al metro de Barcelona el 10 de novembre de 2018. En l’informe, al qual ha tingut accés Efe, el ministeri públic espanyol descarta que l’amnistia abasti el cas de l’activista.

La seva defensa va demanar al jutjat que li apliqués l’amnistia, per considerar que els fets encaixaven en els supòsits prevists per la llei d’amnistia. No obstant això, la fiscalia discrepa que el cas sigui amnistiable perquè entén que l’agressió per la qual va ser condemnat no s’emmarca “en un acte de reivindicació o promoció de la secessió o independència de Catalunya” o amb el propòsit de convocar o procurar la celebració de les consultes del 9N o l’1-O.

Segons el fiscal, la sentència que va condemnar Mora deixa clara la seva voluntat i la del seu acompanyat de menyscabar la integritat física de la víctima a causa de la seva ideologia quan diu que l’única finalitat era “ocasionar-li un dany corporal”.

El 10 de novembre, el sindicat de la policia espanyola i la Guàrdia Civil Jusapol es va manifestar a Barcelona per homenatjar els policies que havien pegat els catalans l’1-O. Com a resposta, manifestants antifeixistes van muntar una contramanifestació de rebuig. La policia va identificar desenes de manifestants antifeixistes i hi va haver contundents càrregues policíaques. Aleshores, el conseller d’Interior era Miquel Buch.

Mora va negar l’agressió, però el Tribunal Suprem espanyol va validar-ne la condemna com a coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi. El Suprem va considerar que Mora havia vigilat l’entorn perquè un altre jove, no identificat, fes una espenta a la víctima, que va sofrir lesions i va ser indemnitzada amb nou mil euros. Els manifestants, segons manté el Suprem, es van posar d’acord per cometre l’agressió i assegurar-se la fugida, moguts pels seus “postulats independentistes de tall anarquista”.