L’escrit exaltat de la fiscalia contra la mesa del 2017: “Es burlen de l’ordre constitucional”

La fiscalia del Suprem espanyol ha titllat de “irrisòria” i “grotesca” la pena de quatre mesos i una multa de 1.200 euros per un delicte de desobediència contra els membres independentistes de la mesa del Parlament de Catalunya —Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó— durant la legislatura de l’1-O, i considera que es va propiciar un “alçament violent contra l’ordre constitucional”.

Així ho sosté el fiscal del Suprem Fidel Cadena en el recurs que ha presentat contra la sentència del TSJC. En el seu escrit, avançat per El Mundo i al qual ha tingut accés Efe, considera “grotesc que la pena final d’un episodi que va permetre com a gènesi i embrió l’obertura d’un procés que va posar en marxa la vigència a Catalunya de la constitució espanyola i la integritat territorial d’Espanya, propiciat a través d’un alçament violent contra l’ordre constitucional, acabi amb una pena de mil dos-cents euros”.

La multa imposada contra els llavors membres de la mesa li sembla al fiscal “absolutament irrisori” amb relació a la gravetat dels fets, que a parer seu inclouen una “desobediència contumaç i reiterada a les resolucions suspensives del Tribunal Constitucional, més que desobeït injuriat”, així com una “burla del sistema constitucional”. “Penseu que el conductor d’un vehicle de motor o ciclomotor que du a terme aquesta activitat sense haver obtingut prèviament el permís o llicència (art. 384 CP) pot ser castigat amb una pena de multa de dotze mesos a vint-i-quatre, de manera que, si se li apliqués la mínima, amb una quota diària de cinc euros, estaríem davant d’una final de 1.800 €”, afegeix el recurs, que rebla: “els termes d’aquesta comparació són escandalosos”.

També discuteix la fiscalia l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes que el TSJC aplica als processats pels retards que acumula el procés -van ser condemnats el 2020 en una sentència que el Suprem va ordenar repetir- i perquè no van poder presentar-se a les eleccions, d’acord amb un article de la LOREG que impedeix fer-ho als condemnats per delictes contra l’administració pública, encara que la seva sentència no sigui ferma. Per al ministeri públic, l’abonament del temps transcorregut sense poder concórrer a les eleccions hauria de quedar sense efecte atès que la sanció electoral “no és una pena, no es pot equiparar a ella”, sinó que s’ha de computar autònomament una vegada la sentència sigui ferma. “Una cosa és la pena, basada en la culpabilitat per haver comès un delicte, i una altra les conseqüències sectorials que la condemna, definitiva o ferma, per determinats delictes tinguin associats en lleis administratives fonamentalment”, afegeix el fiscal. L’escrit recorda, sobre això, que la causa d’inelegibilitat establerta a la LOREG “pretén enfortir la democràcia excloent dels càrrecs electius aquells que es burlen de l’ordre constitucional”.

Per a la fiscalia, tampoc concorre l’atenuant de dilacions pels retards que ha arrossegat la causa, tenint en compte la seva “complexitat” i els “avatars” patits durant la seva tramitació, com l’adquisició de la condició d’aforat davant el Suprem per part d’un dels processats -l’ex-diputat Joan Josep Nuet– o els efectes de la pandèmia de la covid-19. “Davant aquestes circumstàncies, la resposta de l’òrgan judicial ha estat sempre puntual i temporània”, sosté l’escrit, que diu que l’únic retard va ser propiciat per la “pròpia actitud processal” de les parts en interposar uns quants incidents de recusació contra determinats magistrats.