El missatge enverinat de la fiscalia en un judici inviable contra la mesa

El judici contra Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa del parlament que presidia –Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado– ha servit a la fiscalia per a fer política. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha fet una darrera intervenció en la primera sessió del judici per llançar un advertiment contra qualsevol intent que hi hagi de fer passos per a “desjudicialitzar” el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És la paraula que ERC i el PSOE s’han empescat a la taula de diàleg per mirar de presentar algun avenç negociador, algun compromís, i vol dir aproximadament que, d’alguna manera o altra, anirem veient que de les desenes de causes obertes que hi ha contra independentistes aniran caient acusacions, s’arxivaran o acabaran en no res. Què vol dir i en què ha de consistir la desjudicialització no ho han explicat, però hi ha sobreentesos, i el fiscal Pérez de Gregorio els ha volgut tallar de soca-rel. I ha fet tota una proclama que, de fet, no tenia gran cosa a veure amb aquest judici.

Perquè el fiscal ha deixat anar: “Corre una brama, que ha de ser una brama, que aquest judici forma part de la tanda de procediments judicials que s’han portat a la taula de negociació entre el govern de l’estat i el govern de la Generalitat en això que anomenen la desjudicialització de la política catalana, en què es pretén que s’arxivin tots aquells procediments penals pendents contra polítics catalans derivats d’això que s’ha denominat el procés. Estic segur que és fals i que aquesta sala no és afectada, ni de gairell, per aquesta brama. Però sens dubte sembla que hi ha una intenció clara que aquest judici no arrenqui, i el ministeri fiscal entén que és molt coherent i molt correcta la posició de la sala que el judici s’ha de fer, que ja s’ha dilatat massa.”

Pérez de Gregorio ensabonava el tribunal, i aplaudia que hagués decidit de mantenir el judici i no suspendre’l malgrat que és possible que s’hagi d’acabar repetint. Això passaria si finalment el TSJC acceptés el recurs de la fiscalia per a restituir el magistrat Carlos Ramos com a membre del tribunal després d’haver-ne estat apartat per una recusació presentada per Josep Costa que demostrava la seva animadversió envers l’independentisme i envers Costa mateix com a acusat i advocat. Si el recurs va endavant i d’aquí a poques setmanes Ramos és restituït, el judici s’hauria de repetir. Això n’aconsellava la suspensió. Fins i tot la fiscalia havia demanat que se suspengués el judici, just al començament. Els jutges Carles Mir, Marta Pesqueira i Francesc Segura s’hi han negat, i Mir ha dit: “A la vida s’ha de ser valent.” Ja no volia allargar més el començament del judici.

I el fiscal, en un canvi de parer sorprenent, l’ha acabat felicitant per haver-lo mantingut, per haver fet, en realitat, el contrari d’allò que li havien demanat. Perquè la fiscalia fa un paper desvergonyidament deshonest en aquest judici. Ha pretès rebentar el judici amb el recurs d’última hora per a recuperar el jutge Carlos Ramos i qüestionant la composició del tribunal actual; després aplaudeix el tribunal i escampa la sospita de la mala fe processal que practica al damunt de les defenses, tot acusant-les de “tenir un interès clar” a endarrerir el judici.

Però sobretot el fiscal ha volgut dir que aquí no es mourà res, que la desjudicialització és fum, una brama, i que la persecució judicial continuarà. I no tant per aquest judici contra els ex-membres de la mesa, que encaren penes d’inhabilitació i de multa. Sinó més aviat per judicis en què els acusats tindran davant peticions de pena de molts anys de presó, com les desenes d’encausats al jutjat número 13 de Barcelona pel referèndum; ex-alts càrrecs del govern; o com Josep M. Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici també per l’1-O al TSJC per la seva condició de diputats. La guerra judicial continua.