La fiscalia espanyola demana a Llarena de reactivar l’euroordre contra Lluís Puig

La fiscalia espanyola ha sol·licitat a l’instructor de la causa contra el procés, el magistrat del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarena, que reactivi l’euroordre contra el conseller Lluís Puig, processat per desobediència i malversació pel referèndum del Primer d’Octubre.

En un escrit d’avui mateix, al qual ha tingut accés Europa Press, els fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Jaime Moreno i Consuelo Madrigal demanen igualment de reactivar l’ordre de crida i cerca “per si fos necessari tramitar sol·licitud d’extradició”.

Llarena va deixar sense efecte aquestes ordres de detenció quan va revisar el processament dels consellers de l’1-O a causa de l’entrada en vigor de la reforma que va derogar la sedició i en va modificar la malversació.

En el cas de Puig, l’instructor era pendent de dues coses. En primer lloc, de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la qüestió prejudicial que va plantejar per determinar l’abast de les euroordres; i, en segon lloc, esperava que els seus nous actes de processament –que en el cas de Puig van significar canviar la sedició per desobediència– fossin ferms.

Pablo Llarena hauria pogut reactivar l’euroordre contra Puig d’ençà del 31 de gener, que és quan es va publicar la sentència del TJUE sobre les prejudicials presentades per Llarena mateix sobre les euroordres. No tan sols no ho ha fet Llarena, sinó que la fiscalia no ho havia demanat fins ara, en un moment en què es parla de l’amnistia.

Condicions per a emetre una nova euroordre

En la sentència del 31 de gener, el tribunal va dir que sí que es podia repetir una euroordre contra una persona a qui prèviament la justícia d’un estat ja n’hagués denegada una, com és el cas de Lluís Puig, de qui la justícia belga ja va refusar en ferm l’extradició. El jutge va respondre pensant no tan sols en el cas de Puig, sinó també d’establir una doctrina per al conjunt de la Unió Europea. En concret, va fixar unes condicions per a emetre una nova euroordre que, a la pràctica, fan molt difícil que Llarena en pugui dictar o que, si més no, puguin ser acceptades d’entrada per cap jurisdicció europea, començant per Bèlgica.

En la sentència del 31 de gener, el TJUE diu que hi ha unes excepcions, que justament encaixen perfectament amb el cas de Lluís Puig. El tribunal no es va pronunciar sobre cap cas concret, sinó que va respondre de manera que els arguments fossin aplicables per a qualsevol tribunal europeu. Hàbilment, va donar entenent quina era la seva posició sobre el cas particular, i això es va veure en les condicions que posava a Llarena per a emetre més euroordres: “Si les circumstàncies no han canviat, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova euroordre contra una persona quan una autoritat judicial d’execució hagi denegat una euroordre anterior dictada contra aquesta persona […] en relació amb l’article 47, paràgraf segon, de la Carta [Europea de Drets Fonamentals, sobre el dret del jutge imparcial].” Aquest és el cas de Lluís Puig amb Bèlgica.

El TJUE també es va referir a la repetició d’euroordres: “Com que l’emissió d’una ordre de detenció europea pot tenir com a conseqüència la detenció de la persona de què és objecte i, per tant, coartar la seva llibertat individual, cal que l’autoritat judicial que vulgui emetre una euroordre examini si, tenint en compte les particularitats del cas concret, aquesta emissió té un caràcter proporcionat.” I encara més: va dir a Llarena que calia que tingués en compte “la naturalesa i la gravetat de la infracció que s’imputa a la persona en cerca, les conseqüències per a aquesta persona de l’ordre o de les ordres de detenció europees emeses anteriorment en contra seu o fins i tot les perspectives d’execució d’una eventual nova ordre de detenció europea.”