La fiscalia espanyola no vol investigar Juan Carlos I pels seus negocis obscurs

La fiscalia anticorrupció espanyola ha demanat que s’arxivi la peça anomenada ‘Carol’, oberta a l’Audiència espanyola després de la revelació de les converses entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l’ex-comissari José Manuel Villarejo. La fiscalia no creu que les revelacions sobre les activitats del rei espanyol emèrit Juan Carlos I siguin ‘susceptibles d’investigació en seu penal’.

Això no obstant, el ministeri fiscal es reserva la possibilitat d’investigar les transaccions financeres internacionals sobre les quals es parla en aquesta conversa, especialment les relatives al cobrament de comissions per la construcció del TGV a la Meca, si bé recorda que en aquell moment Juan Carlos gaudia d’inviolabilitat.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe que la fiscalia espanyola ha presentat a l’Audiència espanyola. En la conversa, Corinna zu Sayn-Wittgenstein parla d’un terreny al Marroc que sembla que Juan Carlos I havia posat a nom seu i després volia recuperar, del pagament d’unes comissions en les negociacions de la construcció del TGV a la Meca a càrrec d’un consorci d’empreses espanyoles i d’un seguit de comptes bancaris de les quals el rei espanyol d’aleshores era titular real a Suïssa o bé sota noms suposats, o bé sota la titularitat formal d’un familiar, tal com resumeix l’informe de la fiscalia.

La fiscalia detalla sobre el terreny al Marroc que tot allò que comenta Corinna zu Sayn-Wittgenstein no és ‘susceptible d’investigació’ en seu penal. ‘En primer lloc –afegeix–, no hi ha cap element que permeti de deduir que el terreny esmentat procedeixi d’una activitat il·lícita, perquè la titularitat d’aquest terreny a nom d’ella es podria deure, com apunta aquesta, a una possible elusió fiscal.’

Arguments de la fiscalia espanyola
A més, assenyala que les dades, més enllà de la possible transcendència tributària, no són suficients per a obrir una investigació penal que tindria naturalesa prospectiva i que, en tot cas, remet a dates en què Juan Carlos I tenia la inviolabilitat que l’article 56.3 de la constitució espanyola reconeix per al cap d’estat.

Quant als comptes bancaris, la fiscalia espanyola diu: ‘Les dades són notòriament insuficients per a avançar en la tramitació d’aquesta peça, perquè al·ludeixen a una possible qüestió fiscal que no és susceptible d’indagacions de més abast.’

Considera que ‘l’hipotètic requeriment d’informació a les autoritats suïsses’, sense saber-ne ni tan sols les ciutats concretes, no permetria anar més enllà de la pràctica internacional anomenada fishing expedition. ‘Tot això sense perjudici de les actuacions que pugui dur a terme, a la seu administrativa, l’Agència Tributària’, postil·la la fiscalia.

Finalment, en relació amb les suposades comissions il·legals de vuitanta milions d’euros que segons Corinna zu Sayn-Wittgenstein es van repartir entre més al rei emèrit, per l’adjudicació del TGV a la Meca a empreses espanyoles el 2011, la fiscalia entén que les revelacions en aquest cas són ‘més concretes’, car hi ha identificació del contracte, de persones i d’imports del contracte i de les possibles comissions i aquestes dades apareixen complementades per uns altres documents trobats.

Tot i això, diu: ‘Pel que fa a l’eventual intervenció del rei emèrit espanyol, els indicis són extraordinàriament febles, ja que consisteixen en la simple referència que fa una persona que no apareix directament ni indirectament implicada en els pagaments i que tampoc no manifesta la raó del seu coneixement.’ I torna a recordar que, en veient la data del suposat pagament, ‘també en aquest cas’, Juan Carlos ‘gaudia de la inviolabilitat reconeguda al cap de l’estat’.