08.06.2022 - 16:11
|
Actualització: 08.06.2022 - 16:12
La fiscalia ha sol·licitat quatre anys i dos mesos de presó per a un funcionari de presons acusat de torturar un intern, al qual va clavar presumptament diversos cops de puny i va amenaçar si explicava alguna cosa, a la presó de Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) on complia condemna el 2016.
En concret, la fiscalia ha sol·licitat en el judici fet avui a la sala tercera de l’Audiència de Barcelona un any i tres mesos per tortures, onze mesos per amenaces i dos anys per un delicte continuat de coaccions, així com una multa de 360 euros per un delicte lleu de lesions.
En la seva declaració, el funcionari acusat, M. A. C., ha negat que toqués l’intern, S. B., en assegurar que l’única cosa que va fer va ser demanar-li que s’aturés quan aquest es dirigia al despatx dels funcionaris al costat del menjador on s’havia desprès el sostre per una fuita d’aigua.
“Vaig actuar amb rapidesa, però no és cert que l’agredís, mai he agredit cap intern”, ha explicat l’acusat M. A. C., en insistir que únicament li va fer “un senyal de stop”, i que va actuar sempre d’acord amb el protocol.
La víctima ha explicat que en advertir que el sostre del despatx de funcionaris del menjador va cedir a conseqüència d’una fuita, es va dirigir a la zona i va ser quan, segons el seu relat, l’acusat el va agafar pel pit.
Segons ha relatat S. B., que no exerceix l’acusació particular en la causa, el funcionari de presons el va agafar violentament per treure’l del despatx, i ha explicat que després d’agafar-lo “el va utilitzar com a sac de boxa”, ja que li va clavar diversos cops de puny al pit i li va dir: “Ja parlarem”.
S. B. ha assegurat que arran dels fets va patir d’estrès, “plorava”, encara que no va acudir a què el veiés un metge després de la suposada agressió en apreciar que la gravetat dels fets no ho requerien, de manera que no existeix cap part de lesions.
A més, ha destacat que l’actitud del funcionari de presons era despòtica, amb un suposat tracte vexatori als presos, i ha assegurat que li va arribar a dir “violador, abusador de nens, violador de nens”, i que “probablement” el van canviar de cel·la per ordre d’M. A. C.: “Ell és aquí com a xèrif superior”.
S. B. també ha explicat que, com que estava complint condemna per un delicte sexual, el presumpte autor es va apropar a la seva cel·la i el va amenaçar que si explicava alguna cosa d’aquest fet o altres anteriors l’acusaria d’haver abusat sexualment del seu company de cel·la.
Preguntat sobre per què no va presentar cap instància formal per denunciar el succeït, ha al·legat que tenia por de patir represàlies, i que aquest funcionari era conegut pel tracte vexatori als presos.
El cas va arribar a investigar-se arran que la víctima va parlar del succeït amb els seus pares, que van denunciar els fets davant la mateixa presó, i va ser a partir d’aquí que els Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de la investigació.
Un dels agents que va realitzar l’informe ha dit que, a partir de declaracions que van prendre, “es va observar un tracte discriminatori referent als interns”, menyscabant-los, i dient-los que eren diarrea, que eren violadors.
Sobre les càmeres al menjador, ha manifestat que no es van poder rescatar les imatges, ja que la presó es va assabentar un mes més tard dels fets i ja havia procedit a esborrar els enregistraments.
Dels testimonis, només un altre pres que era al lloc dels fets ha assegurat haver vist com M. A. C havia arremès contra S. B. de forma violenta, agafant-lo del coll, però sense fer esment de l’agressió que sí que va declarar durant la instrucció del cas.
Una qüestió que ha aprofitat la defensa de l’acusat en els informes finals per destacar que, excepte un únic testimoni, no hi ha més proves que avalin l’acusació de maltractaments contra M. A. C.
