La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal

La fiscalia espanyola no en té prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que vol que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, sigui substituïda pels nous desordres públics agreujats. Els fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació contra els presoners polítics volen anar més enllà que el jutge instructor, Pablo Llarena, que considera que no es poden aplicar els desordres públics en compte de la sedició. Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han presentat un recurs contra la decisió de Llarena perquè volen que no tan sols es mantingui el tipus de malversació més greu en el processament contra els exiliats, sinó que les noves euroordres que es puguin dictar també incloguin els desordres públics, si ho permeten les sentències europees que vindran aviat.

A més, aquesta decisió dels fiscals del Suprem és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament pel govern de Pedro Sánchez. 

Això vol dir que, en el procés de revisió de sentència que ha començat Manuel Marchena arran de la reforma del codi penal, els fiscals del Suprem també demanaran que tots els condemnats per sedició siguin condemnats ara per desordres públics agreujats, que impliquen –a més de la pena de presó, ja indultada– unes penes d’inhabilitació de cinc anys; i que en el cas dels de malversació se’ls mantingui la condemna pel tipus més agreujat, cosa que pot voler dir inhabilitacions fins a vint anys.

Si Marchena acceptés el punt de vista tant de Llarena com dels fiscals sobre la malversació, seria impossible que fossin rehabilitats aviat els ex-presoners que van ser condemnats per aquest delicte: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.