La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per a Torrent, Costa i Campdepadrós

La fiscalia espanyola ha demanat al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que obri judici oral contra el president del parlament Roger Torrent i els altres membres independentistes de la mesa en aquell moment –Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado–, a qui acusa d’un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol (TC) per haver permès el debat i la votació de resolucions sobre l’autodeterminació i la reprovació de Felipe VI els dies 12 i 26 de novembre de 2019.

Concretament, la fiscalia demana una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per a Torrent, Costa i Campdepadrós. A més, els reclama una pena de 100 euros diaris durant deu mesos (30.000 euros). Per a Delgado, sol·licita un any i quatre mesos d’inhabilitació i una multa diària de 100 euros durant vuit mesos (24.000 euros).

A la primera resolució del parlament, hi constava un compromís amb l’exercici del dret de l’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació de Felipe VI. En aquell moment, Torrent era president del parlament; Costa era vice-president primer; Campdepadrós era secretari primer de la mesa, i Delgado era la secretària quarta.

En l’escrit de petició de penes, la fiscalia espanyola diu que la sentència del TC del 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del parlament del 9 de novembre de 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats de les eleccions prèvies al parlament. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va dir a la mesa que el seu deure era “impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien.

En el cas del debat sobre l’autodeterminació, el 28 d’octubre de 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre, la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP, el PSC i Ciutadans, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia diu que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu deure d’impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació de Felipe VI, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia diu que en la sentència del 17 de juliol de 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on es reprovava l’actuació de Felipe VI en relació amb el procés. En una resolució posterior (25 de juliol del 2019) es reiterava la reprovació a Felipe VI, i el 18 de desembre el TC va tornar a declarar nuls aquests incisos.

De fet, la resolució del parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret d’autodeterminació, amb el compromís que “el parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades […] la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.

En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret deia que el parlament no era “un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Va admetre que la mesa no havia de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho podia fer amb les que ho eren clarament, i més encara si ho ordenava el Tribunal Constitucional, deia. Per això, la magistrada considera que els quatre membres de la mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, la qual vincula més a la llibertat d’expressió que no a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.