La fiscalia demana l’amnistia dels policies processats per la violència contra l’1-O

La fiscalia demana l’amnistia de quaranta-sis agents de la policia espanyola processats per la violència contra el referèndum de l’1-O, acusats de tortures i tracte degradant. Argumenta que els fets pels quals van ser encausats són emparats per l’amnistia perquè no es troben afectats per cap de les exclusions previstes, atès que els considera delictes de lesions, lesions lleus i maltractament d’obra. De fet, la fiscalia creu que, fins i tot si hi hagués delictes contra la integritat moral, com sostenen algunes acusacions, els fets serien igualment coberts per l’amnistia, “perquè no van passar el llindar mínim de gravetat” establert a l’apartat b de l’article 2 de la llei.

Nou d’aquests agents ja es van avançar a la fiscalia demanant l’aplicació de la llei d’amnistia així que es va publicar. El jutge, a més, va actuar d’ofici quan la llei va entrar en vigor i va donar cinc dies a les parts per fer al·legacions sobre la qüestió.

L’acusació d’Irídia va anunciar que s’oposaria a l’amnistia dels agents perquè podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans o degradants contra els votants, fets exclosos de la llei.

Al febrer l’Audiència de Barcelona va confirmar la decisió d’enviar a judici aquests agents per les càrregues en unes quantes escoles de Barcelona. Refermava, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que hi ha prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral. El tribunal descartava d’investigar més agents –motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions–, però també descartava d’arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament de la fiscalia.

La interlocutòria estableix: “La qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament al fet que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic.”

La interlocutòria del jutjat enviava a judici aquests quaranta-sis policies i arxivava la causa per a vint-i-un més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’audiència els va confirmar. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal deia que hi havia moltes evidències i imatges que indicaven que es podrien haver comès abusos policíacs, com ara lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes. De fet, el tribunal retreia a alguns policies que haguessin assegurat que no eren al lloc dels fets tot i que les imatges els desmentissin. L’Audiència també avalava que fossin jutjats alguns comandaments per haver donat les ordres de càrregues desproporcionades.