17.11.2021 - 18:52
La Fiscalia d’Alemanya ha publicat avui els resultats d’una investigació que ha permès de recollir dades sobre el passat nazi de l’entitat fins als anys setanta. Els autors de l’informe han indicat que fins llavors l’organisme es va veure marcat per la presència d’antics membres del Partit Nacionalsocialista alemany (NSDAP) i advocats de l’aparell de justícia nazi.
Per a la realització de la investigació, que comprèn de 1950 a 1974, la fiscalia ha donat accés per primera vegada als expedients del seu personal i de les actes dels processos, moltes de les quals eren considerades confidencials o secretes.
El fiscal general, Peter Frank, presentarà demà un informe final amb la ministra de Justícia alemanya, Christine Lambrecht. Durant els darrers anys, organismes i ministeris han encarregat una sèrie d’investigacions similars sobre el passat passat de les institucions.
Alemanya dissol parcialment les forces especials per la seva vinculació amb l’extrema dreta
Els dos autors de l’estudi, l’historiador Friedrich Kiessling i l’advocat penalista Christoph Safferling, han explicat que, en aquesta institució relativament petita, els individus exercien una influència molt gran. El 1951, per exemple, hi treballaven només tres fiscals federals, quatre fiscals en cap i tres assistents. El 1974, ja hi havia cinquanta-un juristes, dels quals setze eren fiscals federals, inclosa la primera dona que va exercir aquest càrrec.
La presència d’ex-membres del NSDAP va assolir el punt més alt entre el 1953 i el 1959, amb un 75% del total. El 1966, 10 dels 11 fiscals federals havien estat membres del partit nazi, mentre que el 1974 ho continuaven sent 6 d’un total de 15. Segons l’estudi, l’últim fiscal federal amb antecedents nazis va deixar el servei el 1992. Kiessling i Safferling han destacat, però, que aquestes xifres no diuen res sobre el comportament real d’aquestes persones i la responsabilitat individual en els fets del nazisme.
Tot i això, “l’àmplia i llarga continuïtat en el càrrec, així com l’elevat nombre de funcionaris formalment incriminats, mostren certament una cosa: que no hi va haver cap ruptura, i molt menys una ruptura conscient amb el passat nazi, també en el cas de la Fiscalia Federal”, han assenyalat.
El fiscal Wolfgang Fränkel
Un dels personatges als quals l’estudi dedica especial atenció és Wolfgang Fränkel, el mandat del qual com a fiscal general va acabar el 1962, després de només uns mesos en el càrrec, com a conseqüència “d’un dels escàndols més grans sobre el passat nazi a l’antiga República”.
Fränkel havia participat en desenes de sentències de mort mitjançant l’aplicació de recursos de nul·litat durant els seus anys com a empleat de la fiscalia a Leipzig entre 1936 i 1943. El fiscal en cap del Reich utilitzava el recurs de nul·litat per endurir retrospectivament sentències ja fixades. Segons les investigacions de Kiessling i Safferling, Fränkel va ser responsable d’almenys trenta sentències de mort per aquesta via. En una ocasió, per exemple, es va executar a un lladre de pollastres que Fränkel havia qualificat de “membre completament indigne de la ‘Volksgemeinschaft’” (comunitat popular).” Fränkel va començar a treballar a la fiscalia el 1951.
“Aquests assumptes no van tenir cap conseqüència penal o disciplinària” per a Fränkel, assenyala l’informe final de la investigació sobre el passat nazi. “El mateix va passar amb altres juristes de la fiscalia que tenien antecedents nazis tant per haver participat en sentències de mort en tribunals especials o militars durant el nazisme, com per haver participat d’una altra manera en fets d’injustícia durant aquest període”, han lamentat els autors de linforme.
