23.10.2023 - 18:34
La fiscalia ha demanat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigui l’ex-consellera de Salut i vice-presidenta del parlament Alba Vergés per la gestió en la vaccinació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, davant els indicis que la vinculen amb el calendari d’immunització.
Segons han informat a Efe fonts jurídiques, la fiscalia ha demanat al titular del jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, que instrueix la causa, que l’enviï al TSJC, al qual li correspondria d’investigar Vergés per la seva condició d’aforada, com a diputada d’ERC al parlament. També ho han sol·licitat les associacions i sindicats de policies i guàrdies civils JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC, que van ser els que van donar peu a la investigació en presentar una denúncia en la qual acusaven la Generalitat de paralitzar les vaccinacions dels agents fins que, l’abril del 2021, el TSJC va ordenar al govern que fossin vaccinats de forma “immediata”.
Després de rebre la denúncia, el març de l’any passat, el TSJC va rebutjar d’investigar Vergés, perquè no veien cap “acció o omissió” que se li pogués imputar directament en aquest cas, tot i que va ordenar a la justícia ordinària que identifiquessin els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat 17 de Barcelona obrís una causa penal.
Una nova prova contra Vergés
De les declaracions dels investigats i d’una nova prova durant la instrucció, se’n desprenen indicis que Vergés va poder tenir responsabilitat sobre el calendari d’immunització, cosa que la situaria al punt de mira de la investigació.
En la causa han declarat fins ara com a investigat l’ex-conseller de Salut Josep Maria Argimon -que aleshores era secretari general de Salut Pública – i l’ex-secretari general del Departament, així com quatre càrrecs més de la conselleria durant la pandèmia que van negar que tinguessin competència per a decidir quin grup o col·lectiu es vaccinava en cada moment.
En concret, Argimon, el mes d’octubre passat, es va escudar davant del jutge que, com a secretari de Salut Pública en aquella època, no era responsabilitat seva decidir quan es paralitzava o reactivava la vaccinació dels agents espanyols. Encara més, després d’insistir que la seva responsabilitat se cenyia a garantir que els vaccins contra el coronavirus arribessin a Catalunya.
Argimon va ser un dels càrrecs que va donar explicacions públiques pel calendari d’immunització dels policies. En compareixença de premsa, va titllar de “ridícul” l’ultimàtum del TSJC, alhora que advertia: “Complirem, però per això endarrerirem la vacunació de gent de setanta anys, aquí ho deixo”.
El TSJC va ordenar el 27 d’abril del 2021 a la Generalitat que “sense cap excusa” garantís de forma “immediata” i “sense dilacions” la vaccinació, perquè hi hagués la mateixa proporció de vaccinats que els Mossos, com finalment va acabar passant, en apreciar una “aparença de discriminació”. La Generalitat va acatar l’ordre i el 8 de maig del 2021 ja havia vaccinat més de 3.700 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya
