29.10.2018 - 21:50
|
Actualització: 30.10.2018 - 16:32
El Tribunal Suprem espanyol ha jugat sempre políticament amb el calendari del judici de l’1-O. I ha volgut fer coincidir la presentació dels escrits d’acusació amb el dia que farà exactament un any que són empresonats el vice-president Oriol Junqueras i els consellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Divendres, 2 de novembre, les acusacions presentaran els seus escrits, amb la qualificació dels delictes pels quals volen que siguin jutjats i condemnats els presos polítics. Les acusacions són la fiscalia general de l’estat, l’advocacia de l’estat i el partit d’ultradreta Vox, com a acusació popular. Fins ara, totes aquestes parts havien mantingut la intenció d’acusar de rebel·lió i malversació. I ara es veurà si finalment és així.
D’ençà que Pedro Sánchez va assumir la presidència del govern espanyol l’independentisme ha pressionat perquè alliberi els presos polítics, és a dir, perquè insti la fiscalia (va ser ell qui va nomenar la nova fiscal general, María José Segarra) a demanar la retirada de la mesura cautelar de presó preventiva. Però gairebé mig any després, no hi ha hagut cap gest –ni cap indici– en aquest sentit. Fins a arribar a tot un any de presó preventiva.
Un ‘gest’?
Ara l’empresonament dels dirigents independentistes coincideix també amb la negociació sobre el projecte de pressupost del govern de Pedro Sánchez, pactat amb Podem. Els cal el suport dels partits independentistes a Madrid, ERC i PDECat, però cap de les dues formacions no estan disposades a donar-lo si no s’alliberen els presos. Pedro Sánchez no ho pensa fer, esgrimeix la pretesa independència de la fiscalia respecte del poder executiu, i està condicionat per la pressió insistent que fan PP, Ciutadans i tots els mitjans de Madrid que n’amplifiquen el discurs acusant-lo de ser ‘l’advocat dels independentistes’ i el col·laborador dels ‘colpistes’.
Sánchez té cura de no ser presentat com un aliat de l’independentisme català en un ambient d’una gran agressivitat mediàtica i de molta violència verbal de la dreta espanyola. I si diu o fa res que pugui ser presentat com a massa condescendent amb l’independentisme, alguns pesos pesants del seu gabinet, començant pel ministre Josep Borrell, el corregeixen a temps. Ara, també sap que cal aprovar el pressupost de l’estat d’alguna manera i que la seva estabilitat parlamentària és molt precària. Per això ha de fer algun gest, i aquests últims dies ha agafat força la possibilitat que l’advocacia de l’estat no acusi els presos polítics de rebel·lió.
Cap al judici a l’1-O: Totes les garanties que vulnera el Tribunal Suprem espanyol
La posició de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat
L’advocacia de l’estat és personada en aquesta causa per l’acusació de malversació, que les dades presentades per l’ex-ministre Cristóbal Montoro havien deixat en lletra morta. Que l’escrit d’acusació de l’advocacia de l’estat sigui per sedició i no per rebel·lió (l’un delicte implica fins a quinze any de presó i l’altre, fins a trenta) és vist pel govern espanyol com un gest que l’independentisme hauria de tenir en compte.
Una altra cosa és què farà la fiscalia. En aquesta causa la fiscal general Segarra no ha insinuat mai que pogués presentar una acusació que no fos per rebel·lió. I els fiscals del Tribunal Suprem han anat deixant clar aquests últims mesos que mantindrien l’acusació de rebel·lió, per pressionar la fiscal Segarra mitjançant la política de fets consumats. Hi ha hagut una guerra de filtracions de diversos sectors de la fiscalia, tant amb el propòsit de collar en un sentit com amb el de deixar anar un globus sonda sobre la reacció política i social que suscitessin les acusacions. I s’ha parlat d’acusacions de rebel·lió per a tots, de demanar les penes mínimes del tipus delictiu de la rebel·lió, de mantenir-la només per al vice-president Junqueras… Però res d’oficial: tot plegat, soroll mediàtic.
Serà divendres, en principi, que se sabrà de què acusen els presos polítics. Però per més que la fiscalia i l’advocacia de l’estat no els acusessin per rebel·lió, és ben clar que la tercera part de l’acusació, la que representa el partit d’extrema dreta Vox, sí que ho farà. Hom assegura que en els processos judicials l’acusació popular no pot acabar imposant unes acusacions superiors a les de la fiscalia, especialment en causes de la magnitud i de la transcendència que té aquesta. Però durant la fase d’instrucció ja hi va haver un precedent en què el jutge va fer cas de Vox i va menystenir el criteri de la fiscalia: quan va desestimar la petició de sortida en llibertat provisional de Joaquim Forn. El jutge es va arrenglerar amb el criteri del partit d’extrema dreta i el va mantenir empresonat.
Recurs contra Vox
Precisament la defensa de Jordi Cuixart ha presentat un recurs al Tribunal Suprem demanant que expulsi Vox de l’acusació popular. Al·lega que Vox fa un ús fraudulent d’una institució, l’acusació popular, pensada, diu, perquè el poble participi en l’administració de justícia i no pas per fer propaganda electoral, com fa aquesta formació d’extrema dreta. També posa en relleu que els principis fundacionals de Vox plasmats al programa electoral contradiuen molts tractats internacionals de defensa dels drets humans i contra la discriminació subscrits per l’estat espanyol. Argumenta que Vox vulnera la llei orgànica del poder judicial, que estableix que en tots els procediments s’han de respectar les regles de la bona fe. I troba que Vox no ho fa, que vulnera aquest principi i que comet un abús de dret i un frau de llei o processal.
El calendari
Una volta el Suprem ha obert judici oral, el tribunal deixa aquest termini de cinc dies a les acusacions, que venç divendres. A continuació, el Suprem també deixarà cinc dies a les defenses per a presentar al·legacions. De la mateixa manera que les acusacions, els advocats dels presos polítics poden demanar una pròrroga del termini. Quan aquesta qüestió sigui resolta i s’hagin presentat els escrits de la defensa, la sala segona fixarà una data per a començar el judici. Això serà, en principi, abans de final d’any.
El termini ‘natural’, doncs, és el mes de gener. Calculen que durarà dos mesos o tres, fins a final de març o començament d’abril, just abans de la campanya de les eleccions municipals i europees. Tanmateix, la sentència no arribaria fins al juny o el juliol.
