10.05.2019 - 19:48
La Fiscalia Anticorrupció ha arribat a un acord amb l’ex-conseller de Solidaritat i ex-portaveu del PP en Les Corts Rafael Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni – els dos principals acusats en el cas per irregularitats en subvencions a ONG i en el projecte d’un hospital a Haití que mai es va portar a terme – pel qual els dos processats reconeixeran els fets pels quals s’assenten en la banqueta i acceptaran penes properes als tres anys i mig de presó.
Aquest pacte s’emmarca en el segon judici del cas, que va arrancar formalment dilluns passat, i en el qual es jutgen dos peces del conegut com cas Cooperació – 2 i 3 – sobre les quals Instrucció número 21 de València va donar per conclosa la investigació en 2017 pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, emblanquiment i falsedat documental.
Per aquestes peces, Anticorrupció sol·licitava setze anys de presó per a Blasco i demanava com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que reclamava el fiscal és per a Augusto César Tauroni, fins a vint-i-un anys i mig de presó.
També reclamava que se li fixés una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes dels EUA de diferents societats per un delicte d’emblanquiment de capitals.
Blasco ja va ser condemnat per un frau d’ajudes al Tercer Món en la primera de les peces del cas i roman en règim de semillibertat d’ençà de febrer, després d’accedir al tercer grau després del seu pas per presó.
En aquesta causa es jutja en total a 24 persones, entre ells l’ex-cúpula en la Conselleria de Solidaritat (l’ex-secretària general, Tina Sanjuán; l’ex-director general, José María Felip i l’ex-cap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares); els empresaris Augusto César (igualment condemnat en el primer judici) i Arturo Tauroni, i el president de l’ONG Esperanza Sin Fronteras, Fernando Darder.
En el cas de l’ex-conseller se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o alternativament organització criminal. El jutjat encarregat de la instrucció va adoptar en el seu moment mesures per a assegurar les responsabilitats pecuniàries, que en el cas Blasco es van fixar en 8,2 milions d’euros.
Fins a vuit milions es van establir per a Augusto César Tauroni i per a Llinares – per a la resta d’ex-alts càrrecs són menors – i de 3,6 milions al mateix Darder.
En el seu moment, el fiscal que es va encarregar de la investigació de la major part del cas i que va dirigir l’acusació pública en el primer dels juís també va aconseguir acords previs amb Blasco i Tauroni. No obstant això, després del nomenament de Torres com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, el fiscal d’Anticorrupció Jesús Carrasco es va fer càrrec de la causa i va tombar aquests pactes.
Pacte només amb la fiscalia
Ara Carrasco ha arribat a acords amb Blasco, Tauroni i altres acusats en aquest procés. Els pactes amb aquests dos acusats s’han format únicament amb la fiscalia, mentre que les altres dues acusacions, l’Advocacia de la Generalitat com a acusació popular i la Coordinadora Valenciana d’ONGD, en representació de la particular, no han tancat pactes amb l’ex-conseller i amb l’empresari però sí almenys amb altres quatre processats.
D’aquests acords – amb tres empresaris i el secretari de la Fundació Hemisferio, que han consignat diners en el jutjat o tenen el compromís de fer-ho – sí que participen totes les parts.
Judici ajornat a l’espera de pactes
La Secció Cinquena de l’Audiència de València va decidir ajornar el passat 15 d’abril fins al 6 de maig aquest judici davant la impossibilitat al·legada per les defenses d’abordar la vista amb la preparació suficient i la possibilitat d’aconseguir un acord amb el fiscal anticorrupció.
Els advocats dels acusats van denunciar un canvi de criteri d’última hora de Fiscalia Anticorrupció en els termes en els quals s’havia aconseguit fins al passat 5 d’abril un pacte de conformitat amb ells, amb el que esperaven evitar el judici. Per contra, Carrasco va assegurar que aquest relat era “absolutament incert” i va oposar a aquesta petició majoritària de les defenses. Sobre aquest tema, va assenyalar que per a Anticorrupció faltava la consignació de les responsabilitats civils, que va qualificar ‘d’ineludible i insalvable’ per a arribar a un acord.
