26.04.2019 - 21:50
Ja és oficial. De fa unes quantes hores Barcelona és la convidada d’honor de la fira del llibre de Buenos Aires. A dos quarts d’una de la nit (dos quarts de nou del vespre, hora de l’Argentina), el pavelló barceloní ha obert les obertes i ha donat pas a una extensa programació que vol centrar-se en la importància de Barcelona en la literatura mundial. L’expedició és finançada per l’Institut Ramon Llull, l’Ajuntament de Barcelona, el govern d’Andorra, el govern de les Illes i el del País Valencià. Entre les activitats programades, s’hi destaquen tres exposicions, un concert de Sílvia Pérez Cruz i la presència de tres il·lustradores de prestigi internacional: Paula Bonet, Rocío Bonilla i Aina Bestard, com a ambaixadores de la potència d’aquest sector a casa nostra. Una setantena d’escriptors, intel·lectuals i periodistes completen aquest desembarcament a l’Argentina.
Com és normal, tant la llista com el programa d’activitats han suscitat no pas poques controvèrsies en el món literari, que d’ençà de la Fira de Frankfurt del 2007 no trobava cap disputa prou aferrissada per a fer renéixer els vells fantasmes de les capelletes i dels interessos editorials i periodístics. Que la convidada hagi estat per a Barcelona ha fet sentir la necessitat de mostrar el bilingüisme en què es conrea la literatura a la capital catalana. I així com a Frankfurt es va decidir salomònicament d’incloure-hi alguns autors que escriuen en castellà, aquí s’ha optat per una nodrida representació d’escriptors en castellà i de catalans que també escriuen en castellà en algun moment (per exemple, el periodisme), o que escriuen en castellà normalment i ocasionalment fan texts en català. La llista dels convidats i el programa, els podeu trobar ací.
Sigui com vulgui, la presència de Barcelona a Buenos Aires és una bona oportunitat per a la literatura catalana si els nostres representants fan bé la feina. Per què? Doncs perquè l’Argentina és un mercat potencial important per als escriptors i editors catalans, igual que Xile, on encara hi ha compres de llibres bastant sostingudes malgrat totes les crisis. Segons que s’ha explicat aquests darrers temps, la fira de Buenos Aires és una de les més consolidades de l’Amèrica del Sud i els tres primers dies manté una activitat professional frenètica: reunions amb editors, escriptors i llibreters. Aquí és on la delegació se la juga, perquè cal aprofitar l’anada a la capital argentina per fer negoci. S’han d’aconseguir contractes de traducció al castellà i, en el cas dels autors que ja empren aquesta llengua, han d’aconseguir contractes d’edició per als països llatinoamericans. La fira és una bona oportunitat per a mostrar el nostre potencial, però sobretot ha de tenir èxit comercial: la literatura catalana s’ha d’exportar i l’èxit de la fira es mesurarà també pel nombre de traduccions aconseguides.
També és un bon aparador per a la cultura catalana i per a les relacions històriques amb l’Argentina, un dels països importants en la diàspora de l’exili després de la guerra de 1936-1939 i també el país, per exemple, on va acomplir la seva tasca ingent de traducció Jordi Arbonès, amic íntim de Pedrolo a qui devem, entre més, les traduccions al català de Hemingway (i a qui no s’homenatjarà a la fira). De fet, una de les exposicions que ha coordinat Julià Guillamon va en aquesta línia: ‘Barcelona-Buenos Aires, un pont de llibres’ mostra la relació entre les dues ciutats mitjançant el món dels llibres. La segona exposició és una gran antològica sobre la literatura catalana i la tercera convida a visitar Barcelona mitjançant trenta-dues il·lustracions. És en aquesta idea d’aparador on s’ha d’incloure, també, el concert de Sílvia Pérez Cruz, que oferirà una mostra del seu ampli repertori en una ciutat on és una artista consagrada.
De la resta d’activitats programades, s’ha de destacar l’acte del Pen català i l’argentí, que han presentat un llibre sobre les relacions entre els escriptors de tots dos països en el curs del temps. Hi ha l’interès afegit que és el primer acte públic que farà el Pen català fora del territori després de la campanya en favor de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que va acabar amb la dimissió de Mario Vargas Llosa. Com no podia ser altrament, es projectarà un documentari dedicat a la figura de Carmen Balcells, la superagent literària que va dur el boom llatinoamericà a la màxima esplendor. Del boom, també se’n parlarà en una taula rodona, igual que de l’exili i la literatura catalana o del procés que ha dut Barcelona a esdevenir una de les grans capitals editorials mundials. Quant a la literatura catalana estricta, hi haurà una taula rodona sobre els clàssics, per exemple, i també es destaca l’acte del 7 de maig en què participaran Maria Barbal i Joan-Lluís Lluís.
Entre les activitats complementàries que mostren la gran potència de la cultura catalana, més enllà de la indústria del llibre, cal destacar el paper de la sèrie ‘Merlí’ el dia 30 d’abril. I, tot i que la llengua catalana no serà ni de bon tros la més emprada en els actes oficials, s’hi faran tasts de llengua quasi cada dia, amb classes obertes perquè en pugui aprendre tothom.
Així doncs, Barcelona desembarca a la fira del llibre de Buenos Aires per demostrar que és una capital literària mundial i una de les ciutats més importants per a la literatura castellana, a més d’un focus d’atracció de primer ordre per als escriptors llatinoamericans. La invitació també servirà per a posar el focus sobre la literatura catalana, però hi ha dubtes sobre si tindrà la visibilitat que tots desitgem a l’exterior. També caldrà veure la repercussió d’aquesta convidada entre la comunitat argentina de cada nostra, força nombrosa. Veurem si, seguint l’actualitat cultural del seu país de casa nostra estant, s’adonen de la potència del país d’acolliment.
