29.08.2016 - 14:07
Li donaran el 13 d’octubre al MNAC en el marc de la fira Liber
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
El novel·lista Juan Marsé rebrà el Premi Liber 2016 a l’autor hispanoamericà més destacat com a reconeixement a la seva “trajectòria amb projecció universal vinculada a les seves arrels barcelonines”.
L’escriptor de l’anomenada Generació dels 50 serà distingit el 13 d’octubre amb aquest guardó, que concedeix la Fira Internacional del Llibre a proposta de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, en un acte que es farà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el marc de la fira Liber, organitzada per Fira de Barcelona.
El Premi Liber, que en anteriors edicions ha estat per a Arturo Pérez-Reverte (2015), Antonio Muñoz Molina (2014) i Eduardo Mendoza (2013), se suma a altres guardons que ha rebut ja l’escriptor, com el Ciutat de Barcelona (1984), el de la Crítica (1994 i 2000), el Juan Rulfo (1997), el Nacional de Narrativa (2001) i el Cervantes (2008).
Marsé està considerat el millor retratista de la Barcelona de la postguerra i un dels autors més importants de la narrativa en espanyol de la segona meitat del segle XX.
Prova d’això és que la seva literatura realista, crítica i irònica ha estat traduïda a més de 30 llengües, travessant fronteres i amb una forta repercussió al mercat hispanoamericà.
Nascut a Barcelona el gener del 1933 com a Juan Faneca Roca, va ser adoptat per la família Marsé després de la mort de la seva mare en el part i es va criar en els barris barcelonins de Guinardó, Carmel i Gràcia.
D’APRENENT DE JOIERIA A ESCRIPTOR
Va començar com a aprenent de joieria, ofici al qual dedicaria una dècada, i després va començar en la literatura, publicant els seus primers relats a les revistes ‘Ínsula’ i ‘El Ciervo’.
Més tard, el 1966 va veure la llum la seva primera novel·la d’èxit, ‘Últimas tardes con Teresa’, moment a partir del qual es va dedicar professionalment a escriure, i el 1973, per eludir la censura franquista, va publicar a Mèxic una de les seves novel·les més valorades, ‘Si te dicen que caí’.
Va guanyar el Premi Planeta el 1978 amb ‘La muchacha de las bragas de oro’ i en els 80 i 90 es va consagrar com un dels grans novel·listes espanyols amb ‘Un día volveré’ (1982); ‘Ronda del Guinardó’ (1984); ‘El fantasma del cine Roxy’ (1985); ‘La fuga del río Lobo’ (1985); ‘Teniente Bravo’ (1986); ‘El amante bilingüe’ (1990) i ‘El embrujo de Shanghai’ (1993).
Entre les seves obres més recents figuren ‘Rabos de lagartija’ (2000); ‘La gran desilusión’ (2004); ‘Canciones de amor en Lolita’s Club’ (2005), ‘Caligrafía de los sueños’ (2011) i ‘Esa puta tan distinguida’ (2016).
