28.08.2017 - 15:03
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 28 (EUROPA PRESS)
Les malalties psiquiàtriques i l’estrès emocional estan fortament associats amb el risc de desenvolupar un infart de miocardi amb artèries coronàries no obstructives (Minoca) i empitjoren el seu pronòstic, segons un estudi presentat al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia, que se celebra al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.
La majoria d’infarts de miocardi es produeixen per l’obstrucció de les artèries del cor causada per un coàgul (trombe) que es produeix per un estrenyiment, la qual cosa impedeix el pas del flux sanguini, però també existeix l’infart de miocardi amb artèries sense lesions obstructives, que suposa entre un 5 i un 13% del total.
L’estudi és analític i observacional amb dades de 63 pacients consecutius de Minoca ingressats a l’Hospital Universitari de Getafe durant dos anys en comparació d’un grup de pacients diagnosticats amb l’infart habitual, i va registrar informació específica sobre aspectes socials que modulen l’estrès.
Segons ha explicat aquest dilluns un dels autors de la investigació Joaquín Alonso, de l’Hospital de Getafe, el 29% dels pacients amb infart de miocardi sense lesions coronàries obstructives significatives tenien història de malaltia psiquiàtrica i gairebé el 80% reconeixien una situació d’estrès emocional prèvia a l’infart.
Per contra, Alonso ha dit que en els pacients amb infart agut de miocardi i lesions obstructives solament tenien història psiquiàtrica en l’11% dels casos i d’estrès en el 30%, i l’estudi també va trobar que els pacients amb Minoca estenen a tenir més mal de cap crònic –11,1% contra 3,5%–.
Una de les teories que expliqui un augment de la freqüència de malalties psiquiàtriques i alteracions emocionals en els pacients amb Minoca podria ser “l’augment del to adrenèrgic que genera l’estrès emocional”, però que no existeix informació sòlida.
Alonso ha afirmat que és difícil saber fins a quin punt el fet de patir un infart actua com a factor desencadenant en l’estrès emocional o si, com suggereix l’estudi, ja existeixen alteracions psicològiques prèvies en determinats individus que els facin més proclius: “Creiem que són necessaris més estudis en aquest àmbit”.
