Fins on pot arribar la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina?

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha titllat la Xina de ‘manipuladora de divises’ perquè el banc central xinès ha permès la caiguda del valor de la seva moneda, el iuan. Ha estat el darrer episodi de la guerra comercial que mantenen tots dos països des que Trump va arribar a la Casa Blanca. Malgrat que les dues potències econòmiques negocien un nou acord comercial, Trump va revifar la guerra a començament d’agost amb l’anunci que augmentaria un 10% els aranzels a diversos productes xinesos a partir de setembre.

https://twitter.com/realDonaldTrump/status/1156979446877962243?s=20

La resposta de Pequín va ser deixar que la moneda caigués per sota del valor psicològic dels 7 iuans per dòlar, el valor més baix d’aquests darrers anys. Tanmateix, va ser realment una represàlia? O potser la venjança de la Xina encara ha d’arribar?

Fins ara, l’única decisió oficial per a respondre als aranzels ha estat anunciar que deixarà de comprar productes agrícoles nord-americans i que es podrien aplicar aranzels a d’altres que ja s’han adquirit. Pel que fa a la moneda, diversos analistes aclareixen que Pequín no ha devaluat el iuan, sinó que ha deixat de mantenir-lo artificialment per damunt del seu valor real. És cert que si el valor del iuan disminueix, importar productes xinesos esdevé més barat i, per tant, es pot contrarestar l’efecte dels nous aranzels nord-americans. En tot cas, el moviment es llegeix més com un avís de la Xina que no pas com una resposta directa.

‘Com que la Xina fa augmentar l’escala de valor per l’increment de les exportacions tecnològiques, alguns es pensen que el iuan hauria de ser més fort. Però ara, òbviament, aquesta no és la discussió. El banc central ha permès que la depreciació que el mercat empunyava s’hagi reflectit en el tipus de canvi final’, diu a VilaWeb Alicia García Herrero, economista en cap per Àsia del banc Natixis i col·laboradora del Reial Institut Elcano.

Yu Yongding, investigador de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, que ha aconsellat Pequín en matèria econòmica durant anys, creu que l’acusació de Trump és ‘ridícula’. Sosté que la devaluació és la resposta del mercat a l’anunci d’aranzels i descarta que la Xina entri en cap guerra de divises perquè en sortiria perjudicada.

La Xina es prepara

Què pot fer, doncs, la Xina? Yu diu que no necessita venjar-se, sinó que ha de ser pacient i mirar com evoluciona la situació. ‘L’economia té prou resiliència. La Xina pot superar els problemes causats pels aranzels. La gent aquí està força tranquil·la i a punt per encarar aquests desafiaments. Crec que posar taxes addicionals a les exportacions xineses perjudicarà més l’economia nord-americana que no pas la xinesa. Els consumidors patiran. Espero que Trump canviï de parer.’

García Herrero explica que difícilment Pequín posarà nous aranzels a productes nord-americans, perquè només queden per taxar productes que la Xina realment necessita. I avisa: ‘Si tens un bé que no pots substituir i hi poses aranzels, el paguen els teus consumidors. El preu del producte augmentaria.’

Tanmateix, diu que la Xina pot respondre de moltes maneres. ‘La més rellevant i que intenta de fa més temps és la self reliance. És a dir, viure amb els seus propis mitjans. Deixar de dependre de les importacions nord-americanes en sectors clau, com ara el de l’energia o el dels semiconductors. Perquè saben que en qualsevol moment poden quedar fora d’aquesta cadena de valor.’

Yu puntualitza que el país no té pas una voluntat aïllacionista, encara que estigui obligada a accelerar els esforços en el camp del desenvolupament i la innovació tecnològics. Recorda que la Xina vol continuar essent un proveïdor mundial de tecnologia, encara que polítics nord-americans vulguin expulsar-la de la cadena de valor global.

Una estratègia negociadora fallida

Si els aranzels anunciats pel govern dels Estats Units perjudiquen sobretot la seva economia, per què Trump vol augmentar-los? Yu hi veu un intent de tenir avantatge negociador en les converses per al nou acord comercial. La investigadora del Reial Institut Elcano coincideix que va ser una maniobra per a pressionar Pequín i tancar l’acord. I sosté que Trump va prendre la decisió perquè les converses s’havien paralitzat arran de les divergències internes a la Xina.

https://twitter.com/realDonaldTrump/status/1156979443900067841?s=20

Explica que el vice-primer ministre, Liu He, cap negociador xinès, es pensava que tenia el beneplàcit del president, Xi Jinping, per a acceptar algunes condicions dels Estats Units, especialment la reforma d’empreses estatals i l’eliminació de subsidis públics. Però els sectors més conservadors del Partit Comunista xinès i les elits econòmiques que en resultarien més afectades ‘van dir que ni parlar-ne.’ ‘A Trump li ha sortit malament, perquè les faccions xineses més nacionalistes han guanyat la batalla.’

Diplomàcia dura i diplomàcia tova

L’economista espanyola explica que per respondre els atacs contra la seva economia, la Xina també fa servir la seva posició global ‘de manera gosada i, per tant, perillosa’. Cal recordar el seu poder militar i el control de recursos naturals arreu del planeta. ‘Tot allò que fa en la geopolítica se li escapa de les mans, incloent-hi Hong Kong. Per guanyar aquesta batalla necessites amics, no pas gent que et temi. Fa servir la geopolítica de manera curtterminista. A llarg termini, això li pesarà.’

A més, Pequín prova una diplomàcia tova amb altres actors internacionals que puguin moderar la posició dels Estats Units. Per exemple, amb la Unió Europea, en qui veu un bloc debilitat per la fragmentació dels seus estats. Tanmateix, ha fracassat en l’intent que giressin l’esquena als Estats Units en la seva estratègia contra el gegant asiàtic. ‘Per als països continentals i també per al Regne Unit, és clau tenir relacions amb Washington.’

Amb aquesta situació, la Xina opta per debilitar la Unió Europea, explica García Herrero. No pas fins al punt de fer-la caure, perquè té en el seu ADN evitar problemes polítics rellevants al món. ‘Creu en l’estabilitat, però sí que vol una Europa més desencaixada, si més no, poder blocar algunes de les decisions que l’afecten.’ Posa com a exemple la quantitat de decisions que Grècia i Itàlia han aturat al Consell Europeu, algunes relacionades amb la violació dels drets humans.

Una solució a costa de l’economia europea?

Precisament, Europa podria ser la gran perjudicada per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. Tots dos economistes creuen que el país asiàtic no deixarà la taula de negociació malgrat la maniobra de Trump. ‘La Xina sempre s’hi asseurà perquè és pragmàtica. Passa que cada vegada s’hi asseu amb menys confiança d’aconseguir-ne res. I aleshores es converteix en una taula de pòquer, no pas de negociació. En pot sortir qualsevol barbaritat. I compte, que Europa no hi és, en aquesta taula’, avisa García Herrero.

Després de dos anys de negociació, dóna per mort qualsevol acord que impliqui transformar l’economia xinesa en una economia de mercat. Tanmateix, esmenta la possibilitat d’un acord de circumstàncies, ‘per a salvar la pell’, basat a augmentar les importacions que la Xina fa de productes dels EUA. S’especula que en sis anys importaria per un valor superior al bilió de dòlars. ‘Seria un desastre per a Europa, perquè per a importar aquestes quantitats ingents dels EUA, per exemple avions, la Xina deixaria de comprar-los als fabricants europeus. Per a Europa, aquesta mena d’acord és més perjudicial que un no–deal‘, diu l’experta espanyola.

Yu confirma que si la Xina es veu forçada a reduir el desequilibri comercial amb els EUA precipitadament, haurà de reduir les importacions que fa de la resta del món. I té clar què ha de fer la UE per evitar-ho: ‘Els països europeus no haurien de quedar-se de braços plegats mirant la lluita entre la Xina i els Estats Units. S’haurien d’implicar a persuadir els EUA de ser més racionals.’