Fins aviat!

Ja han passat tres anys d’ençà d’aquell setembre del 2020 en què en Martxelo, tu i jo vam començar el Galeusca de Directors després de la vostra invitació generosa per a crear una secció que ampliés les cartes creuades entre en Martxelo i tu, i donar-hi cabuda a la realitat sociopolítica gallega. Aquests tres anys us he explicat en aquest espai tot allò que passava a Galícia.

En aquell primer article, parlava del model territorial, que tres anys després continua essent caduc, ineficaç i incapaç de donar solució als problemes de les nostres nacions, si bé és cert que el debat territorial és més obert que mai. També escrivia sobre el franquisme i sobre un sistema que duia el CIS a deixar de preguntar sobre la corona espanyola. Això continua igual, de la mateixa manera que el centralisme del “tot passa per Madrid”.

Tampoc no ha canviat la política forestal del govern gallec, que tanta relació té amb els incendis dels quals parlava el setembre del 2020, atès que respon als interessos d’Ence, empresa amb vincles amb el Partit Popular que infesta Galícia d’un eucaliptus que alimenta el foc.

La part més positiva, sens dubte, respecte d’aquell primer article, té a veure amb la salut pública. Érem en un context en què en bona part de Galícia hi havia la prohibició de reunions en què participessin més de cinc persones i s’impedia el servei dins les cafeteries. La situació actual no té res a veure amb aquella altra, tot i que avui les urgències i els centres de salut reben una pressió més gran per l’augment de la incidència tant de grip A com de covid. Allò que no ha canviat pas són les retallades pensades per amagrir una sanitat pública que resisteix que gràcies als seus professionals.

Tres anys i gairebé tres mesos després, a Galícia som a les portes d’unes eleccions anticipades en què es presentaran el PP, el BNG, el PSOE, Sumar –sembla que hi ha un pre-acord amb Podem i IU, després de moltes voltes i secretismes–, Democràcia Ourensana (partit polític del batlle d’Ourense) i Vox. Hi ha ganes de canvi a la societat gallega, fins al punt que els darrers sondatges que fan servir el PP, el BNG i el PSOE apunten que el 60% dels electors vol un canvi en un govern gallec que presideix el PP d’ençà del 2009.

En la mobilització dels gallecs és on hi haurà la clau d’una alternativa per a la qual Ana Pontón, candidata del BNG, parteix de la situació més favorable i amb un lideratge consolidat. El candidat del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, prova de guanyar posicions anunciant les mesures acordades pel govern espanyol per a Galícia i servint-se del seu càrrec de president de la Comissió de Transports al congrés espanyol. Yolanda Díaz, per la seva banda, aquesta setmana va designar de candidata, després d’haver explorat unes altres vies, Marta Lois, portaveu de Sumar a la cambra baixa, i pretén d’ampliar el suport amb les bases de Podem i d’Esquerra Unida. De Democràcia Ourensana i de Vox tan sols se sap, ara com ara, que es presentaran a les eleccions del 18 de febrer, però no se’n saben els caps de llista.

Rueda, per la seva banda, continua fent servir els mitjans de comunicació públics per vendre’s com a president de la Junta de Galícia, malgrat que impliqui de participar en programes d’humor ballant amb una orquestra o fer de mitjancer en un prometatge televisat. Tot s’hi val per a provar de repetir en un càrrec al qual av accedir gràcies al dit d’Alberto Núñez Feijóo. Sap les limitacions i el desgast del seu govern, i per això va avançar les eleccions i va fer coincidir el gruix de la campanya electoral amb Carnaval, unes festes consolidades que se celebren per tot Galícia.

Continuarem informant, Vicent, cada mes, a VilaWeb, i compartint informacions d’interès per als lectors de Galícia i els Països Catalans.