10.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 11.06.2020 - 10:48
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivà, ha assenyalat que entre el maig i aquests primers dies de juny uns 700.000 treballadors han sortit d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quals s’afegeixen 200.000 afiliacions de treballadors que havien perdut la feina. En declaracions a TVE aquest matí, Escrivà ha apuntat que, per una via o altra, i amb xifres actualitzades fins ahir, això vol dir que 900.000 persones han tornat a l’activitat, ‘una evolució raonable i favorable’.
Tot seguit ha dit: ‘Veiem un ritme de reactivació d’ocupació almenys com el que hom podia esperar.’ I ha recordat que entre el març i l’abril, els mesos de més impacte de la covid-19, es van destruir 900.000 llocs de treball i 3,3 milions de persones es van trobar afectades per ERTO de força major. ‘Són xifres significatives que posen de manifest una recuperació gradual de l’activitat’, ha indicat. Però ha evitat de valorar si és molt, poc o regular i se n’ha sortit dient: ‘Jo diria que és suficient.’
Penso que el ministre ha estat molt murri amb la seva resposta, perquè a ell sí que li corresponia de valorar la xifra de recuperats en l’ocupació. I, com a ministre, li tocava de dir que sí, que la recuperació anava bé, amb tots els matisos que volgués. Com que no ho ha fet, hom pot interpretar que les coses no van com esperaven, és a dir, que o bé havien estat molt optimistes o la recuperació no va al ritme que caldria. Vejam, 700.000 treballadors que tornen a la feina és un 21% dels afectats pels ERTO presentats. Amb el canvi de fases que hi ha hagut fins ara, i sobretot, amb l’entrada a fase 2 de Madrid i Barcelona dilluns, la xifra sembla que podria ser millor.
Si no ho ha estat és perquè un canvi de fase no implica immediatament tornar a la feina. Aquesta tornada serà, sobretot a la indústria, esglaonada, a mesura que entrin comandes a les fàbriques. Mentrestant, les empreses retindran tant com puguin els treballadors dins l’ERTO. D’aquí ve que cada vegada s’afegeixin més sectors i patronals a demanar que els ERTO, en lloc de ser estudiats sector a sector per a ser ampliats, s’allarguin tots fins al final de l’any.
A mi em sembla lògica la demanda empresarial, si bé cal tenir en compte que això tindrà un cost que haurem de pagar d’una manera o altra. De moment fem dèficit públic i no passa res, però… Aquest matí al congrés espanyol, qüestionat per la diputada d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, sobre si es comprometia a no fer retallades similars a les de la crisi de 2008, Sánchez ha fugit d’estudi i ha dit que esperava que la sortida de la crisi fos ‘justa i en positiu’ per a tothom. Però després s’ha trobat obligat a afegir: ‘Un dèficit del 10% del PIB s’haurà de tallar en el futur. Primer, esperonant el creixement econòmic, i després amb una reforma fiscal justa.’
Ara voldria tornar als ERTO. A mi –i em fa l’efecte que a molta gent– m’interessa saber quina evolució tenim a Catalunya, amb el màxim detall possible, perquè en aquests moments és l’indicador més adient per a saber com evoluciona la nostra activitat. He parlat amb el Departament de Treball de la Generalitat i m’han dit que ells només tenen les xifres de les empreses i nombre de treballadors que demanen un ERTO, perquè això passa a través d’ells, i que ho tenen al dia a la web. Però que més enllà ja perden la pista.
Efectivament, quan l’empresari decideix de treure de l’ERTO uns quants treballadors o tots, perquè té més comandes a la indústria o perquè obre més locals, ho comunica al Sepe de Madrid (antic Inem) i a la Seguretat Social, perquè el donin d’alta a l’empresa una altra vegada. Bé, aquestes informacions es queden a Madrid. Demano a la gent del nou Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i em diuen que les xifres ‘es publicaran mensualment amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social’, com ja es va fer aquest mes. A mi no em sonava gaire la informació de l’àmbit català i ho torno a demanar. I em responen: ‘Al final de la nota hi ha una pestanya d’Excel. Els hi tens per territoris…’ Ho miro i, efectivament, hi ha uns mapes per comunitats on surt la variació acolorida de la marxa de les afiliacions a la SS, des que va començar l’estat d’alarma fins a final de mes, i la marxa de l’últim mes. Això vol dir que aquesta serà –si no ho canvien– l’única informació que tindrem de l’evolució a Catalunya.
Em sembla molt poca, en uns moments que el dia a dia mana. Tal com fan decrets a Madrid, amb la periodicitat que creuen oportuna, segons la informació que tenen, seria molt interessant de disposar de les dades de Catalunya –i cada comunitat les seves– per veure’n la velocitat de recuperació i poder actuar en conseqüència. Però sembla que ens haurem de conformar amb uns mapes de variació, a més de la informació de mitjanes anuals d’evolució dels afiliats a la SS que ja van publicant cada mes per comunitats autònomes. La informació quantitativa és una de les moltes assignatures pendents de l’estat espanyol. I hi ha moments –com aquests– en què es troba molt a faltar.
