12.05.2022 - 09:30
|
Actualització: 12.05.2022 - 09:44
“Finlàndia ha de sol·licitar l’adhesió a l’OTAN amb urgència. Esperem que els passos necessaris per arribar a aquesta solució es facin ràpidament en els pròxims dies”. Aquestes han estat les paraules escrites pel president i la primera ministra del país, Sauli Niinistö i Sanna Marin, en un comunicat conjunt que confirma els rumors dels darrers dies i en un context d’amenaça creixent per part de Rússia després de la invasió d’Ucraïna.
Ahir mateix el Regne Unit es va comprometre a defensar militarment Suècia i Finlàndia en cas d’atac, avançant-se així a la ja més que probable adhesió dels dos estats nòrdics. “En cas de desastre o d’atac contra Suècia, el Regne Unit vindrà a ajudar amb el que sol·liciti”, va prometre el primer ministre britànic, Boris Johnson.
Els últims sondatges apunten que el 68% dels finlandesos defensen unir-se a l’OTAN, més del doble que abans de la invasió d’Ucraïna, i que només el 12% s’hi oposa.
Si l’adhesió de Finlàndia fructifica, els trenta països membres de l’OTAN hauran de ratificar-la, la qual cosa pot allargar el procés entre quatre mesos i un any, si bé s’estima que es resoldria en un termini més curt de temps.
L’entrada de Finlàndia, doncs, podria culminar-se abans de finals d’any o principi de 2023, després d’un procés de negociacions de només uns dies donada la proximitat dels dos països escandinaus amb l’Aliança Atlàntica.
Els països de l’entorn, Noruega, Dinamarca i els tres estats bàltics, ja formen part de l’OTAN. De manera que la incorporació de Finlàndia –i probablement Suècia– podria ser vista per Rússia com una amenaça. Els portaveus russos han repetit més d’una vegada que l’expansió de l’Aliança Atlàntica és una amenaça directa a la seva seguretat. El president rus, Vladímir Putin, va amenaçar Finlàndia amb greus conseqüències militars i polítiques si feien el pas definitiu.
